Entrevista: Colectivo 96º
“Algú que passa, un teló que s’alça”. Per Martí Sales. Lluny de les flaires japoneses del Grec 2010, en un culdesac de Gràcia s’alça l’edifici que feia servir de taller el Teatre Lliure. Ara està reconvertit en tallers d’artistes, vivendes d’estranquis i el despatx de la companyia de teatre Colectivo 96º. Aparco la bicicleta al davant, regalimant de suor, i truco perquè em baixin a obrir (…)
“Algú que passa, un teló que s’alça”. Per Martí Sales. Lluny de les flaires japoneses del Grec 2010, en un culdesac de Gràcia s’alça l’edifici que feia servir de taller el Teatre Lliure. Ara està reconvertit en tallers d’artistes, vivendes d’estranquis i el despatx de la companyia de teatre Colectivo 96º. Aparco la bicicleta al davant, regalimant de suor, i truco perquè em baixin a obrir (…)
El ruido de fondo – Juliol 2010
Nina Simone se me apareció en una playa. Por Nando Cruz. El otro día, leyendo una entrevista a The Drums, 27º grupo revelación del año (2010), los chicos describían el día que oyeron a The Smiths por primera vez diciendo: “Fue como si esa música nos hubiera encontrado a nosotros, en lugar de nosotros a ella”. No es lo mismo una cosa que la otra. Lo primero es un rapto en toda regla (…)
Nina Simone se me apareció en una playa. Por Nando Cruz. El otro día, leyendo una entrevista a The Drums, 27º grupo revelación del año (2010), los chicos describían el día que oyeron a The Smiths por primera vez diciendo: “Fue como si esa música nos hubiera encontrado a nosotros, en lugar de nosotros a ella”. No es lo mismo una cosa que la otra. Lo primero es un rapto en toda regla (…)
Entrevista: Colectivo 96º
“Algú que passa, un teló que s’alça”. Per Martí Sales. Lluny de les flaires japoneses del Grec 2010, en un culdesac de Gràcia s’alça l’edifici que feia servir de taller el Teatre Lliure. Ara està reconvertit en tallers d’artistes, vivendes d’estranquis i el despatx de la companyia de teatre Colectivo 96º. Aparco la bicicleta al davant, regalimant de suor, i truco perquè em baixin a obrir (…)
“Algú que passa, un teló que s’alça”. Per Martí Sales. Lluny de les flaires japoneses del Grec 2010, en un culdesac de Gràcia s’alça l’edifici que feia servir de taller el Teatre Lliure. Ara està reconvertit en tallers d’artistes, vivendes d’estranquis i el despatx de la companyia de teatre Colectivo 96º. Aparco la bicicleta al davant, regalimant de suor, i truco perquè em baixin a obrir (…)
El ruido de fondo – Juliol 2010
Nina Simone se me apareció en una playa. Por Nando Cruz. El otro día, leyendo una entrevista a The Drums, 27º grupo revelación del año (2010), los chicos describían el día que oyeron a The Smiths por primera vez diciendo: “Fue como si esa música nos hubiera encontrado a nosotros, en lugar de nosotros a ella”. No es lo mismo una cosa que la otra. Lo primero es un rapto en toda regla (…)
Nina Simone se me apareció en una playa. Por Nando Cruz. El otro día, leyendo una entrevista a The Drums, 27º grupo revelación del año (2010), los chicos describían el día que oyeron a The Smiths por primera vez diciendo: “Fue como si esa música nos hubiera encontrado a nosotros, en lugar de nosotros a ella”. No es lo mismo una cosa que la otra. Lo primero es un rapto en toda regla (…)
Editorial: Seguir el fil.
Per Jordi Oliveras. En un dels viatges que van fer junts, ell li va dir a ella: “Pots canviar d’idea tots els cops que vulguis”. Es referia a les decisions que anessin sortint: les hores de menjar, els passejos, canviar o no de lloc,… Ella va respondre agraïda i alleugerida: “Ui, què bé!”, i també va afegir, amablement amenaçadora: “No saps on et fiques,….”. No obstant, per ell l’amenaça era menor (…)
Per Jordi Oliveras. En un dels viatges que van fer junts, ell li va dir a ella: “Pots canviar d’idea tots els cops que vulguis”. Es referia a les decisions que anessin sortint: les hores de menjar, els passejos, canviar o no de lloc,… Ella va respondre agraïda i alleugerida: “Ui, què bé!”, i també va afegir, amablement amenaçadora: “No saps on et fiques,….”. No obstant, per ell l’amenaça era menor (…)
Revisions: “Campo de Agramante”
JAVIER GALIANA & SPICE BERBERECHOS. Campo de Agramante. Per Martí Farré. Si fa quinze o vint anys eren del País Basc els músics que aportaven una dosi necessària d’aire fresc al jazz barceloní, ara són d’indrets com les Illes Canàries o Andalusia els joves que remouen una escena tant paradoxal com la nostra, activa i dinàmica però obligada a desenvolupar-se (…)
JAVIER GALIANA & SPICE BERBERECHOS. Campo de Agramante. Per Martí Farré. Si fa quinze o vint anys eren del País Basc els músics que aportaven una dosi necessària d’aire fresc al jazz barceloní, ara són d’indrets com les Illes Canàries o Andalusia els joves que remouen una escena tant paradoxal com la nostra, activa i dinàmica però obligada a desenvolupar-se (…)
Revisions: Domus
Per Gerard De Josep i Codina. Un dia qualsevol, encara no havien començat les rebaixes, vaig plantar-me a l’Illa Diagonal amb la intenció d’escoltar, o d’escoltar-la. L’última vegada que havia estat en aquest centre, n’havia marxat corrent. Hi havia anat a tirar un currículum en plena campanya de Nadal. Si intento visualitzar aquell moment, m’adono que el que no (…)
Per Gerard De Josep i Codina. Un dia qualsevol, encara no havien començat les rebaixes, vaig plantar-me a l’Illa Diagonal amb la intenció d’escoltar, o d’escoltar-la. L’última vegada que havia estat en aquest centre, n’havia marxat corrent. Hi havia anat a tirar un currículum en plena campanya de Nadal. Si intento visualitzar aquell moment, m’adono que el que no (…)
Revisions: Pop Arb
Per Tama Kettar. Ja han passat unes setmanes des que va acabar el festival, però les sensacions, no tan desmemoriades, poden afegir-hi alguna paraula més. Sis edicions de PopArb amb resultats positius. Què té i què no té el PopArb perquè sigui ja una cita consolidada? Té el privilegi de gaudir de moltes coses alhora, sense excloure’s entre elles. Per exemple, arribar una tarda tranquil·lament (…)
Per Tama Kettar. Ja han passat unes setmanes des que va acabar el festival, però les sensacions, no tan desmemoriades, poden afegir-hi alguna paraula més. Sis edicions de PopArb amb resultats positius. Què té i què no té el PopArb perquè sigui ja una cita consolidada? Té el privilegi de gaudir de moltes coses alhora, sense excloure’s entre elles. Per exemple, arribar una tarda tranquil·lament (…)
Loading...
Últims comentaris