Skip to content

Carregant

Reportatge: Festivals 09/2002

Nat 1 set_02 Marc Lloret

Acaba l’estiu, però no els festivals. Això és un no parar. Aquell que s’hagi dedicat a recórrer el territori nacional de punta a punta per assistir a tots els  esdeveniments estivals, que es reservi una miqueta d’energia per entrar en un setembre de més festivals. Però aquest cop n’hi haurà prou amb moure’s per la província de Barcelona. Vic, Sant Boi i el casc antic de Barcelona acolliran algunes de les actuacions més interessants de l’any d’artistes internacionals, nacionals i locals. El Mercat de Música Viva de Vic, l’Altaveu i el Bam. Un mercat, una mostra i una festa major. Tres exemples de festival amb connotacions similars però amb objectius diferents. Tres maneres d’acostar la música al públic. Tres maneres de recolzar la música de qualitat. I tres arguments exemplars de com reunir tres esdeveniments musicals de gran importància en un radi de 50 kilòmetres i en el marge de 18 dies, fent que siguin complementaris.

Festival Altaveu de la música i la cançó. XIVa Edició
Director artístic: Albert Puig
Dates: del 5 al 8 de setembre
Artistes locals destacats: Love of Lesbian, Le Diablo Mariachi, Solo los Solo.

Mercat de Música Viva de Vic. XIVa edició
Director artístic: Jordi Turtós
Dates: del 12 al 15 de setembre
Artistes locals destacats: Gallygows, Balago, Élena, Paul Fustér, The Tea Servants, Juliusmonk, Glissando, Aina, Unfinished Simpathy.

Barcelona Acció Musical. Xa edició
Director artístic: Albert Salmerón
Dates: del 20 al 23 de setembre
Artistes locals destacats: Standstill, Aina, Dj 2D2, Les Clémentines, Electrocugat

Definició breu de l’esdeveniment.

Albert Puig: Un festival on la prioritat és descobrir la música amb personalitat i nom propi. Artistes amb denominació d’origen al marge de modes i tendències.

Jordi Turtós: El Mercat de Música Viva de Vic és UN MERCAT, un punt de trobada de les perifèries musicals per fer negoci, per donar-se a conèixer, per intercanviar informació, per oferir-se, per comprar, distribuir, representar…

Albert Salmerón: El BAM (Barcelona Acció Musical) és un festival que mostra la diversitat musical sense corsés estilístics: de la música ètnica a l’experimental, del pop a l’electrònica, del hip-hop al rock… tot això emmarcat en unes festes majors d’una gran ciutat, el que li dóna un caràcter singular com a festival musical.

Objectiu prioritari.

Albert Puig: Demostrar que en aquest món hi ha músiques de qualitat i que hi ha públic interessat en elles, sempre al marge dels corrents comercials i tòpics.

Jordi Turtós: Aconseguir que sigui un mercat. (Allò que hem explicat en el punt 1)

Albert Salmerón: Potenciar aquesta diversitat musical, fent-la arribar a públics amplis en espais amb accés gratuït o preus populars.

Com valores l’evolució del festival/mostra/mercat des de l’origen fins a l’edició actual?

Albert Puig: L’Altaveu ha estat fidel sempre a la seva línia aconseguint un prestigi difícil d’obtenir a casa nostra. El festival aposta per la figura del director artístic per aportar coherència i equilibri a la proposta musical i per perseguir una certa denominació d’origen que marqui la diferència enmig d’aquest maremàgnum de festivals que hi ha avui dia a Catalunya.

Jordi Turtós: Al llarg dels tretze anys que fins ara hi ha hagut de mercat, l’experiència ha estat positiva: s’ha consolidat, dins l’àmbit internacional, com a punt de trobada del Sud d’Europa i ha demostrat que és un lloc per fer negoci per aquells que fan la seva feina fora de l’àmbit multinacional.

Albert Salmerón: Ha estat una evolució lenta però segura, que ha consolidat el festival com una de les cites musicals referencials al nostre país, i que podem dir que ha estat paral·lela a l’evolució d’una indústria musical independent que quan va néixer el festival gairebé no existia.

Quina és la principal novetat que s’introdueix aquest any?

Albert Puig: La figura del director artístic i la concentració del festival en 4 jornades, compatibilitzant els horaris entre els diferents escenaris del festival.

Jordi Turtós: La programació dels escenaris de forma especialitzada afavorint la circulació entre ells pels programadors (Horaris i ubicacions)

Albert Salmerón: El festival se celebrarà durant 4 dies (enlloc de 3, com els últims anys). Hi haurà un escenari Mondo Sonoro, fruit de la col·laboració amb aquesta revista, i és possible que hi hagi altres novetats en les que encara estem treballant.

Podries destacar alguna actuació de la qual te’n sentis especialment satisfet de programar?

Albert Puig: D’una banda la presencia de Nick Lowe, ja que fa prop de deu anys que no ens visita i ha publicat un dels discos més espectaculars de la temporada The convincer. De l’altra, Miquel Gil, penso que el cantant valencià és una de les apostes més fermes pel que fa a la música de casa nostra.

Jordi Turtós: Entre 104 actuacions en quatre dies és molt difícil parlar d’algunes, però jo recomano: Sara Tavares (Cap Verd) The Gift (Portugal) Di Maggio (França), la nit marsellesa (Dupain, Kanjar’Oc, Massilia Sound System…), els artistes argentins per descobrir (Kevin Johansen, Neli Saporitti, Fernando Samalea), les novetats de grups italians que barregen folk amb electrònica (Nidi D’Arac) o que ens porten la tarantel·la tradicional (Eugenio Benatto), Legen (Croàcia)….

Albert Salmerón: Aquest any, sense estar tancat el programa, destacaria de moment tres propostes: Femi Kuti, Terry Callier i Múm.

Qui consideres que no es pot perdre aquesta cita?

Albert Puig: Qualsevol persona que apreciï realment la música.

Jordi Turtós: Cap professional de la música de casa nostra.

Albert Salmerón: Qualsevol persona que tingui curiositat pel que passa en el món de la cultura i de la música.

És molt difícil trobar propostes de nivell que s’ajustin o que siguin adequades a la línia del festival?

Albert Puig: No, la màxima dificultat són les dates del festival. que no coincideixen amb la majoria de gires dels artistes.

Jordi Turtós: Què vol dir propostes de nivell? Qui estableix el nivell? No és difícil programar actuacions de qualitat, (És això nivell?). El problema és, com sempre, el desconeixement. Per tant el Mercat té com objectiu oferir propostes desconegudes que poden sorprendre a qualsevol professional que s’acosti amb un mínim de curiositat. Clar que n’hi ha, de propostes de nivell.

Albert Salmerón: Les dates son una mica complicades, perquè la majoria de grups de nivell ja han acabat la temporada de gires de festivals d’estiu, i encara no han començat les gires de club de tardor.

Ofereix la ciutat els mitjans necessaris per dur a terme un esdeveniment d’aquestes característiques?

Albert Puig: Sí, tot i que un auditori o un bon teatre ajudarien encara més a engrandir el festival. Crec que hi ha un bon projecte en camí..

Jordi Turtós: Sí, i no només la ciutat de Vic sinó tota la comarca de l’Osona.

Albert Salmerón: Ofereix els mitjans suficients, encara que seria desitjable que s’ampliessin.

Coneixes els altres dos esdeveniments? Quina opinió et mereixen?

Albert Puig: Sí, el BAM és una de les millors ofertes de música arriscada i de qualitat i el Mercat enguany ha de passar l’examen de saber si a Catalunya estem preparats o no per a un mercat de música en el seu sentit més ampli de la paraula. Tots dos són grans festivals.

Jordi Turtós: Sí. L’Altaveu Frontera és un dels esdeveniments més interessants pel que fa a la descoberta d’artistes i de grups que estan a les portes de la professionalització i el BAM és una excel·lent aposta de la iniciativa pública per dotar a una ciutat com Barcelona, d’una proposta musical alternativa, intel·ligent i plena de criteri enmig de l’entorn d’una festa major.

Albert Salmerón: Són esdeveniments amb una llarga trajectòria que ajuden a formar una xarxa d’esdeveniments musicals al nostre país.

En cas que coneguis alguns dels artistes que seran en les altres dues cites, quin en destacaries?

Albert Puig: Del BAM a Barry Adamson, no us el perdeu i de Vic el millor és deixar-se, tot i que atenció a Kevin Johansen i a Carmen París.

Jordi Turtós: Destacaria de l’Altaveu a Solo los Solo i a Love of Lesbian i del BAM no penso perdre’m les actuacions de Terry Callier, Femi Kuti i Fennesz.

Creus que és un problema que els tres esdeveniments tinguin lloc en el mes de setembre?

Albert Puig: Mentre se segueixin coordinant tant bé les dates més que un problema és una bona notícia.

Jordi Turtós: No, en absolut. Tot el contrari, no trobo més que avantatges, donat que són esdeveniments complementaris.

Albert Salmerón: No crec que afecti en absolut. Són esdeveniments complementaris. En edicions passades fins i tot havia ajudat que coincidís amb Vic per poder compartir algun artista, que si no hagués estat molt més difícil portar-lo.

LA CARA LA CREU. Jordi Oliveras

La cara

A Catalunya, els professionals i aficionats a la música popular, tenim molta sort amb comptar amb un inici de curs com aquest. Tres caps de setmana, tres grans events musicals. Tres events que ja han superat la barrera dels deu anys (aquest any els compleix el BAM) i, per tant, suposo que podem considerar consolidats. El pas del temps –i els esforços del seus responsables– han afavorit la diferenciació entre els tres moments: L’Altaveu torna a bellugar-se a l’entorn del concepte cançó, el Mercat de Vic ha agafat el lloc –ara més que mai– de la trobada de professionals i el BAM és una programació elegant i excepcional per una Festa Major. Ja veurem com acaba la cosa, però de moment podem estar contents que les nostres administracions pensin en la música com quelcom més que un recurs per aconseguir vots, programant les estrelles d’Operación Triunfo a preus que distorsionen el mercat.

La creu

Tenen sentit tres moments musicals impulsats per les administracions públiques tant junts en el temps? Podriem pensar que no, més si tenim en compte que en tots tres casos sentim a parlar de pressupostos escassos. El cas és que encara està per arribar el moment en que alguna de les tres propostes pugui muntar una petita oficina que funcioni permanentment durant tot l’any, quelcom absolutament normal en els grans festivals europeus. Una oficina que habiliti els seus propis mecanismes de recerca d’artistes. Una oficina amb capacitat per buscar formes de finançament pròpies. Una oficina amb capacitat de treballar amb altres festivals. Una oficina que, més enllà de la lloable iniciativa de contractar un director artístic uns mesos abans dels actes, contribueixi a donar personalitat i fer crèixer aquests aconteixements, com, per exemple, podem apreciar que passa al Sónar. Des d’aquest punt de vista, podriem defensar que el model és millorable i que encara hi ha molt a fer per a que quan arribin els vintens aniversaris ens trobem en una situació diferent.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )