Skip to content

Carregant

Editorial (Nat 6)

Escrit el 10/02/2003 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_6_feb03 Jordi Oliveras

Prehistòria. S’inventa la joventut. S’inventen el pop. I el rock. S’inventa el disc. Es mercantilitza la cultura musical popular. Alguns es queixen, dient que això del comerç no pot ser bo per la música. Segur que els titllen d’alarmistes i auto-marginats. Altres creuen en la fórmula i troben fantàstic que es pugui viure de l’art.

Anys noranta. Un amic –tot un savi- m’explica que l’esport ha substituït la cultura. L’art ja no serveix com a catalitzador de les inquietuds socials. L’art ja no representa ningú. Els “nostres” Jocs Olímpics són tota una expressió de com  l’esport assumeix un brutal poder simbòlic. Els clubs de futbol es fan societats anònimes. Alguns passen a guanyar molts més diners jugant en camps d’herba que els que cantaven als mateixos llocs damunt d’un escenari.

Nou mil·leni. Noves tecnologies per la transmissió musical. Com diu l’amic Lloret al reportatge, els mitjans de comunicació no paren de parlar-nos del preocupant que és que la indústria del disc estigui en crisi. Però, com també es deixa veure al mateix article, sembla que no ens quedarem sense bona música perquè hi hagi reconversions industrials.

Passat recent. Tot i que l’esdevenir del Barça m’és una mica indiferent –1000 lectors menys? M’és igual: no necessitem acontentar tanta gent com els polítics– l’altra dia sentia un comentarista de futbol que em va fer pensar. Parlant de la crisi del club i una mica més (?), l’home explicava que el fet que el negoci del futbol hagi adquirit les gegantines dimensions actuals està matant el que tenia d’emoció fins ara. També parla amb admiració de l’èxit dels clubs petits on el diner no ha substituït la motivació.

Conclusions optimistes. Alguna cosa deixa de funcionar en l’emocionant, el simbòlic i la cultura, quan la lògica del diner és portada fins l’últim extrem. Com un chapapote que trenca un ecosistema. El somni “vull ser una estrella del rock, ric i rebel” és un mal conte de fades. Si hi ha crisi industrial, potser la música podrà tornar a ser música. Abans que el futbol torni a ser futbol.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )