Skip to content

Carregant

El temps vist com a material flexible

Escrit el 09/05/2005 per Jordi Oliveras a la categoria Decreixement i cultura, Editorial.
Tags:

Nat_26_mai05 Jordi Oliveras

Només he llegit el títol i les ressenyes del llibre “Elogi de la lentitud” de Carl Honoré, però el que em suggereixen m’interessa. El ritme de vida i la densitat del temps que vivim són matèria fonamental a l’hora de definir les nostres vides i la nostra societat. El moviment slow, la filosofia del qual recull aquest llibre, reivindica la necessitat de viure més lent per viure millor. De tant obvi i proper com és, potser no hi fem cas.

Recentment he tingut el privilegi de canviar de ritme de vida durant uns mesos i m’ha sorprès els canvis que m’ha suposat. Molt més enllà del que havia pogut percebre en unes vacances. Igualment, també era diferent la visió dels meus companys i companyes, immersos en un “no tinc temps” entès com inevitable i no obstant artificial, similar al que jo estava –i potser tornaré a estar– acostumat.

I, ben pensat, els nostres temps estan demanant a crits un canvi en la velocitat de les coses i la configuració del nostre temps. La mitificació de la “vida activa i amb un puntet de saludable estrès” hauria d’estar demodée. No només pel més obvi: l’aprofitament del que tenim per viure bé, l’absurditat d’algunes formes de vida que desenvolupem, la necessitat de cuidar les relacions, etc, etc. Fins i tot els “avançats” del món de l’economia i l’empresa ho diuen: ens falten idees i innovació i ens sobra producció. I per mi la cosa és clara: treballar en idees i innovació exigeix un altre ritme de vida.

Què té a veure això amb la música? Doncs no ho sé, però ho podem improvisar. La filòsofa Carmen Pardo, deia fa uns dies al CCCB que per les seves característiques i lleugeresa, la música, tant en les formes, com en el sistema de producció reflecteix i sovint anticipa els canvis en la nostra societat.

La combinació entre la reivindicació d’una vida més lenta i la visió de la música com a reflex dels canvis socials és suggeridora. Des d’aquest punt de vista podem trobar nova llum a algunes preguntes sobre l’actual consum musical: Què té a veure el consum massiu de música amb la “vida ràpida”? Per què la ràdio amb audiència ha de posar cançons fàcils? Per què necessitem discos i espectacles on passin moltes coses?

Igualment, crec que s’obren interrogants interessants sobre quina música i consum musical volem pel nostre futur, per què també això és triar una forma de viure.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Hara: Iru for precious friend!
  • Montserrat Iniesta: T’aplaudeixo amb les orelles, Ramon. Confio en una nova generació que comença a imaginar...
  • Masnel Gris: Molt necessari. Gràcies, necessitava un article com aquest. Em qüestiono molts dies coses com aquesta,...
  • carme rodriguez: Molt be, Ramón, molt interessant la revisió del concepte obrer, l’extensió del terme vers la...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )