Skip to content


El temps vist com a material flexible

Escrit el 09/05/2005 per Jordi Oliveras a la categoria Decreixement i cultura, Editorial.
Tags:

Nat_26_mai05 Jordi Oliveras

Només he llegit el títol i les ressenyes del llibre “Elogi de la lentitud” de Carl Honoré, però el que em suggereixen m’interessa. El ritme de vida i la densitat del temps que vivim són matèria fonamental a l’hora de definir les nostres vides i la nostra societat. El moviment slow, la filosofia del qual recull aquest llibre, reivindica la necessitat de viure més lent per viure millor. De tant obvi i proper com és, potser no hi fem cas.

Recentment he tingut el privilegi de canviar de ritme de vida durant uns mesos i m’ha sorprès els canvis que m’ha suposat. Molt més enllà del que havia pogut percebre en unes vacances. Igualment, també era diferent la visió dels meus companys i companyes, immersos en un “no tinc temps” entès com inevitable i no obstant artificial, similar al que jo estava –i potser tornaré a estar– acostumat.

I, ben pensat, els nostres temps estan demanant a crits un canvi en la velocitat de les coses i la configuració del nostre temps. La mitificació de la “vida activa i amb un puntet de saludable estrès” hauria d’estar demodée. No només pel més obvi: l’aprofitament del que tenim per viure bé, l’absurditat d’algunes formes de vida que desenvolupem, la necessitat de cuidar les relacions, etc, etc. Fins i tot els “avançats” del món de l’economia i l’empresa ho diuen: ens falten idees i innovació i ens sobra producció. I per mi la cosa és clara: treballar en idees i innovació exigeix un altre ritme de vida.

Què té a veure això amb la música? Doncs no ho sé, però ho podem improvisar. La filòsofa Carmen Pardo, deia fa uns dies al CCCB que per les seves característiques i lleugeresa, la música, tant en les formes, com en el sistema de producció reflecteix i sovint anticipa els canvis en la nostra societat.

La combinació entre la reivindicació d’una vida més lenta i la visió de la música com a reflex dels canvis socials és suggeridora. Des d’aquest punt de vista podem trobar nova llum a algunes preguntes sobre l’actual consum musical: Què té a veure el consum massiu de música amb la “vida ràpida”? Per què la ràdio amb audiència ha de posar cançons fàcils? Per què necessitem discos i espectacles on passin moltes coses?

Igualment, crec que s’obren interrogants interessants sobre quina música i consum musical volem pel nostre futur, per què també això és triar una forma de viure.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...
  • Ángel Suso Calvo.: Aupahí. La estamos ensayando para incluirla en nuestro repertorio. Ya están “paseo con la...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )