Skip to content


Matrimoni i drets d’autor

Escrit el 09/07/2005 per Jordi Oliveras a la categoria Drets d'autor, Editorial.
Tags:

Nat 27 jul 05 Jordi Oliveras

Al concert d’Astrud al Primavera Sound, el Genís Segarra ironitzava sobre la nova llei de matrimonis homosexuals, abans  d’interpretar “La Boda” (aquella que diu “no os caséis, no os caséis,…”). La idea de fons no sembla complicada d’interpretar: enlloc de regular tots els matrimonis, potser ens hauríem de qüestionar si cal regular-ho tot. Potser el que caldria canviar és el matrimoni dels heterosexuals.

Les relacions cada cop són més diverses i variades. Parelles que ho són per passar-ho bé, d’altres per tenir fills, d’altres per compartir pis, d’altres que són tota una unitat professional, algunes, una comunitat de bens,… Potser massa diversitat per establir un model de contracte vàlid per a tothom. I pel que fa a l’amor,… si hi ha algun contracte que el reguli, és mes privat que públic.

Fent un d’aquells salts mortals als que darrerament he agafat certa afició, diria que la situació és similar a la que analitza, per exemple, Lawrence Lessig, quan defensa un nou model per regular els drets dels autors. El problema -diu- és que es vol fer llei sobre massa coses. L’abast del que ara és susceptible de ser regulat amb els drets d’autor és immensament més gran, tenint en compte l’impacte de les tecnologies en la difusió de cultura. Allà on abans es protegia que un llibre no fos copiat, però ningú et renyava ni feia pagar si el deixaves a un amic, ara has de pagar (mitjançant el cànon de còpia) si vols compartir un disc amb algú. També es suposa que has de pagar quan ets creador i vols citar un altre autor o obra, quan, en la història, ha estat habitual que els creadors fessin referències a les obres dels altres. Si ens despistem, tota la cultura passa a ser de pagament. Massa control.

Potser calen normes menys intrusives, a la manera de les llicències obertes que proposen a Creative Commons, on l’autor especifica els usos i limitacions sobre cada obra en particular.

Complicat? Difícil? Bé, el complicat -sigui una relació, una llei o una música- només ho és fins que hi ha noves costums, i deixa de ser-ho. Més perillosa resulta la por a tot, que impedeix que allò que ja ha canviat trobi un nou equilibri. Calen noves concepcions i noves normes més flexibles, que deixin marge als individus -als qui es casen, als que creen,…- per prendre les decisions que els pertoquen. El contrari podria ser un món massa asfixiant.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )