Skip to content


Article: Comentaris al marge (Nat 33)

Escrit el 07/07/2006 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Nat_33 juliol_agost_06 Ramon Faura

Del crític musical com a porter de discoteca

Un dels aspectes més fructífers del pop (o rock o com li vulgueu dir) va ser la seva capacitat de mantenir-se allunyat de l’elitisme de l’alta cultura. Des de la crítica però, sempre hi ha hagut la temptació de llençar-li al damunt tota la parafernàlia analítica que tradicionalment s’aplica als artefactes culturals amb majúscules. La voluntat d’emplaçar el pop (o com vulgueu dir-li) com objecte cultural a l’alçada d’una tela del Motherwell o una performance de l’Allan Kaprow em sembla legítima (també innecessària). Una operació similar va fer Umberto Eco amb els còmics, i els còmics no han sigut pitjors després. De fet, Robert Crumb és millor que Walt Dysney.

Tanmateix, qui així parla sovint només barboteja bestieses i usa les categories estètiques des de la ignorància. D’altra banda, també és cert que no totes les lletres de pop poden ni volen ser dignes d’un examen minuciós. De fet ningú ens exigeix que escrivim com Roland Barthes, de la mateixa manera que no esperem trobar la intensitat d’un Mallarmé en una lletra d’Oasis.

L’altre dia, per posar un exemple, algú titllava una proposta (d’altra banda, molt convencional i enllestible amb un simple “són molt güais”) de marxista i romàntica… A la vegada!!! Bé, no entrarem ara en detalls sobre aquests dos termes que s’autoexclouen, dos termes del segle XIX, per cert, que la ressenya amuntegava un al costat de l’altre sense cap mena de rubor i, per descomptat, sense insinuar el caràcter paradoxal de la frase ni evidenciar una mínima consciència d’estar violentant el llenguatge. L’altre nit, un periodista musical bastant més instruit que l’amic marxista-romàntic (que és com dir quadrat i rodó), es lamentava (si el vaig entendre bé) que actualment ja no es parla de música, sinó de tendències. Probablement per això certa crítica encadena categories estètiques com qui fa un collaret amb boletes de nàcar. Una ignorància que fins ara es limitava a construir futileses com “funky-ambient-post-emo-neo-dub”, acabat el repertori d’extracció saxona procedeix al saqueig de la Sorbona i s’envalenteix amb coses com “platonismo-spinoziano- y bases rítmicas muy en la honda de Derrida o propuestas como las del sonido léxico de Praga”.

Aquest ús ostentós del llenguatge no és tan sols un innocent parlar malament de nen petit que tot just comença. És, abans que res, una miserable maniobra de porter de discoteca, un ensenyar bola, un lladruc de gos. És fer servir el llenguatge com a eina de poder, com a útil per excloure, com a mecanisme per marcar distàncies i fonamentar una tribuna. Proust ja ho tenia clar que no hi ha un art que reclami més intel·ligència que el del esnobisme. S’ha de ser molt intel·ligent per passar pel que no ets. Si volen intimidar amb els muscles, Déu meu! al menys que s’apuntin a un gimnàs.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...
  • Ángel Suso Calvo.: Aupahí. La estamos ensayando para incluirla en nuestro repertorio. Ya están “paseo con la...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )