Skip to content


Activistes: Francesc X Sánchez

Escrit el 05/04/2009 per admin a la categoria Activistes.
Tags: .

Nat 39 Jul_07 Ramon Faura Coll

El Francesc X Sánchez (és important no oblidar la X) té un currículum tan extens com variat: Edigsa, PDI, Nuevos Medios, Serrat, el Último de la Fila; manàger de l’Albert Pla, Ricardo Solfa, Ai Ai Ai, Tortell Poltrona; Cap de premsa de la Festa de la Música, del BAM, l’Espai, vuit anys al Mercat de Música Viva de Vic, tres anys a la Fira d’espectacles de la Fira Mediterrània, portant la promoció del Blues i ritmes de Badalona, col·laborant amb ajuntaments per mediació de la Diputació… i un llarguíssim etcètera…

Una feina divertida, sí… porto 25 anys. 24 o 25 anys. I he fet tots els papers de l’auca, tret de cantar o produir discos…

Com t’hi vas ficar en això de la música?

Vaig començar a Edigsa, la històrica companyia de la nova cançó, l’any 82. Havia acabat de fer el servei  militar i un amic em va dir: “Vols venir a treballar amb mi? quatre duros… estàs al magatzem i te’n vas per les ràdios…”. Tres anys després vaig passar a portar la promoció de la companyia, que va passar a dir-se PDI, projectant-se més amb bandes com El Último de la Fila, Tango, Los Negativos… Vaig continuar-hi fins que em va fitxar EMI-Hispavox per portar la promoció a Barcelona. Treballar en una multinacional va ser com fer un màster de promoció, amb històrics com el Bertin Osborne, la Mari Trini, el Rafael, l’Alberto Cortez… també el Loquillo, l’Alaska…  Vaig riure molt… vaig començar a saber què eren els pressupostos de promoció… la pasta!  i a saber què era de veritat comprar un locutor de ràdio…

T’hi vas quedar gaire?

No. El Último de la Fila havia fet el gran salt, i em van reclamar. Així que vaig tornar a fitxar per PDI.

PDI va ser on l’Albert Pla va treure el primer disc…

Recordo un diumenge a casa, dormint, la meva mare em desperta (era una època en què jo anava de discoteques, a fer el Travolta) i… “Eh, nen, el Sisa al telèfon”. Però quina hora és?”. Les 11 del matí. “Hòstia! El Sisa?”… “Què vols, Jaume?”. I el Sisa: “Sánchez, aixecat! Ves corrent a Sabadell, hi ha un noi que es diu Albert Pla… ves-hi corrent que te’l robaran, és la bomba”… I sí, vaig anar a veure’l i em va donar una maqueta. La porto a PDI, l’escoltem… i tots ens miràvem… no sabíem si era una broma del Sisa o si realment era de veritat! Vam estar a punt a punt de rebutjar-la! Però al final vam dir: si això és així, és la bomba…

Ara mateix amb què estàs?

Tinc un despatx on tinc uns clients amb qui m’intento entendre el millor possible. Actualment quatre: Nuevos Medios , el cicle i discogràfica Contrabaix, des d’on es fan els discos de jazz del Perico Sanbeat, l’Horacio Fumeiro; el festival de la Portaferrada; i el Harlem… amb el Daniel, Negro estem preparant el vintè aniversari i el festival de jazz de Ciutat Vella… ens entenem bé i em sembla que hi haurà continuïtat.

Escoltar música per motius professionals condiciona la manera d’entendre la música, o de gaudirla?

No, jo crec que l’enriqueix. De vegades, per feina, escolto coses que no escoltaria mai… i és clar, descobreixes molts móns. De cop i volta Nuevos Medios agafa la distribució, per exemple, de World Circuit de Londres, que tenen gent com la orquestra Baobab, el Toumani Diabate, el Cheikh Lo… músics africans de l’hòstia… que jo no sé si els hauria descobert pel meu compte.

Trobes moltes diferències en la teva feina respecte a quan vas començar?

El moment d’ara em recorda molt a quan vaig començar. L’any 82-83 van començar a sortir emissores per tot arreu. També van començar a sortir noves publicacions mensuals. Només hi havia dos o tres diaris, a diferència d’ara que n’hi ha una burrada. Era un moment dolç. Quan feies el pla de comunicació d’un artista sabies cap on enfocar-ho. Només hi havia una tele, amb dos canals, amb programes com Taula de so, La Palmera… Ara, curiosament, hi ha més diaris que mai, més emissores que mai, més teles que mai i no tens on projectar un artista nou… Hi ha Internet, un altre llenguatge, uns altres hàbits… Amb els nous mitjans tens l’avantatge que pots fer-t’ho tot tu. És molt feixuc, però comença a haver-hi uns circuits i uns canals que poden arribar al gran públic. Quan tot s’ajusti una mica, serà comparable al boom de les FM. La llibertat que et dóna Internet, abans només t’ho permetien les emissores pirates. És cert que emissores com 40 principales acceleraven el procés de coneixement de cara al gran públic, però era un preu molt alt, massa alt, el que havies de pagar. Fins i tot renunciar als drets editorials…

Renunciar als drets?

I tant! Hi havia dos senyors, directius de la Cadena Ser, que tenien una editorial. Si volies sonar a la seva ràdio, havies de cedir el 50% dels teus drets editorials. Tot això ja s’ha acabat… Ara la gent jove té altres llocs on ensenyar la seva feina… no es venen discos, però s’escolta més música que mai.

I el futur discogràfic?

No n’hi ha. Els estudis de gravació cobren, els artistes han de viure… Si tot és gratis arribarà un moment que no hi haurà música… no sé. … s’acaba el suport, però la música no s’acaba.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.
  • Fausti: No ho descriguis tan bé, coi!

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )