Skip to content


Activistes: Julián Figueras

Escrit el 07/04/2009 per admin a la categoria Activistes.
Tags: .

ACTIVISTES: JULIÁN FIGUERAS
Nat43 Març_08 Laura Sangrà Herrero

Capitaneja la Biblioteca Vapor Vell des que va soltar amarres l’any 2000, una rara avis on es promociona la música per sobre dels llibres, els habitants més habituals en la gran majoria de les biblioteques, com ja se’n desprèn etimològicament.
Però Julián Figueras sap que la música també té un valor social i, a partir d’una cessió de 3.500 maquetes, va muntar la Maquetoteca dins la biblioteca que dirigeix i que a poc a poc s’ha especializat en la música moderna.

Què és la Maquetoteca?
La Maquetoteca és com tenir l’underground musical en versió amateur. La cessió inicial que vam rebre era el fons recopilat durant molts anys per la Bàscula i que provenia, a més d’ella, del Centre Cívic Transformadors, Interrock i el programa radiofònic La Taverna del Llop. Eren 3.500 maquetes, de les quals 300 eren vídeos de concerts que havia enregistrat Transformadors. Moltes eren maquetes en K7 dels anys 80 amb el nom pintat amb bolígraf i ja està. Ens vam proposar continuar-ho i eregir-nos en la maquetoteca de la ciutat. Aquesta cessió va ser una providència, perquè a partir d’ella ens hem convertit en una biblioteca especializada en música moderna.

Com heu aconseguit doblar en set anys els fons de la Maquetoteca i arribar als 7.000 exemplars si internet ja fa anys que s’imposa com a gran canal de comunicació?
En bona part gràcies a la cessió de les 1.000 maquetes que formaven el fons del Sidecar, i també a iniciatives com el Boca Nord, La Bàscula, i a La Taverna del Llop, que continuen allí, beligerants. Cada cessió ens descobria que la col·lecció que teníem era molt bona i complerta, perquè es repetien moltes maquetes.

Com està el format maqueta actualment?
Està morint o mort perquè els músics ja circulen per Myspace i el suport físic per donar-se a conèixer pràcticament ha desaparegut. La col·lecció de la Maquetoteca en aquest format ja l’estem tancant, i el que costa és perseguir tot el que circula per internet.

No us proposeu fer un recull virtual?
Sí, estem dissenyant una web especializada de la biblioteca que en un o dos mesos ja estarà llesta. La nostra idea és penjar les maquetes i que es puguin escoltar, però no descarregar, per internet amb streaming. Hi ha molta feina a fer a internet, cal algú que busqui, per exemple, quins grups de Barcelona tenen Myspace, mira si és fácil, pero cal algú que s’hi entretingui. El format virtual és la desformalització, que és el més xulo: et passes la música al
CD, al MP3 o allà on vols, és més bonic.

Qui va a remenar les maquetes del Vapor Vell?
Té un ús limitat, l’utilitzen investigadors d’una època musical concreta, curiosos, músics que van tocar en aquestes maquetes -no hi ha maqueta que sobrevisqui a tres canvis de domicili- i fans d’una banda, com de Sidonie i Sopa de Cabra, que busquen material inèdit de la banda.

I qui ha anat a buscar-s’hi o s’hi ha descobert?
Un dia fent promoció fora de la biblioteca de la Maquetoteca em vaig trobar amb un noi que havia tocat al grup dels 90 ‘Jesucristo Superstar por casa’, que feia indie nerviós, i va venir aquí per veure si les teníem i sí que hi eren. Víctor Nubla, que ha enregistrat
centenars de coses, no tenia uns vídeos del seu antic grup, Macromasa, grabats per Transformadors, i ara que preparen una antologia va venir per recuperar-ne alguns i editar-los. Fins i tot li vam fer una còpia d’un DVD per a Howie Gelb, del seu grup Giantsand, que havia fet Transformadors i que ell no tenia.

A més de les maquetes, teniu un bon gruix de música moderna a Vapor Vell…
Tenim 9.000 CD de música moderna. En comprem entre 80 i 90 cada mes i els triem entre quatre persones, no pels nostres gustos musicals sinó per criteris artístics i per les ressenyes de les revistes musicals especializades. És una passada que et donin 15.000 euros l’any per gastar en música, arribem a la botiga cada mes plorant d’emoció. Els CD que comprem són acabats d’editar i no tenim manera d’escoltar-los tots!

Però algun moment tindreu per asseure-us a escoltar si és bo o no el que heu comprat!
Sí, al “Music Spy Club”, una activitat en què un crític musical, com Nando Cruz, Luis Hidalgo, Juan Cervera i Kiko Amat venen un dia i recomanen al públic deu cançons editades durant el darrer any i els les deixen escoltar a tot volum, per disfrutar-les. L’objectiu no és que el crític es faci un homenatge a ell amb cançons de la seva vida sino ensenyar a la gent què sona actualment. L’any passat ho programàvem de forma trimestral i enguany, mensualment.

Com creus que veu la gent aquesta aposta que heu fet des de la biblioteca per la música?
És molt evident que les biblioteques de Barcelona s’han posat molt al dia i tenen molta acceptació; ignoro si s’està repetint aquest fenomen en una altra ciutat, perquè és molt característic d’aquesta. Aquest èxit ciutadà ha trencat molts prejudicis sobre quin ús havíen de tenir les bilioteques i quina mena de gent hi anava, aquesta cosa de pensar que hi anava la gent llegida igual que als bancs hi van els rics… no! Els rics es maneguen a distància. Ja s’ha superat el pensament que a les bilioteques només hi ha llibres, i gairebé totes les biblioteques públiques tenen una bona secció de música. A Vapor Vell crec que encara hem de fer més evident l’especialització, tot i que la gent ho ha agraït molt, els hem permès descobrir música que no coneixien i que no troben en altres biblioteques. I igual que existeix el bibliotecari, ha d’existir el musictecari.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )