Skip to content


Crònica de l’esmorzar: símbols

Escrit el 28/04/2009 per Sara Revilla a la categoria Cròniques dels Esmorzars.
Tags:

divancuadratOídos interiores. A propósito del libro de Marius Schneider, El origen musical de los animales-símbolos._28/04/09.
Introductor: Victòria Cirlot

Victòria Cirlot va ser l’encarregada de connectar els móns de la música, la simbologia i la mística mitjançant el llibre El origen musical de los animales-símbolos: símbolos en la mitología y la escultura antiguas, escrit pel musicòleg alemany Marius Schneider i editat per primer cop l’any 1946. En moltes vessants d’estudi el llibre de Schneider està encara considerat com un document esotèric i la seva base científica s’ha posat en dubte en més d’una ocasió.

La teoria que Schneider proposa en la seva obra i les explicacions que Cirlot va fer al respecte durant la seva intervenció, van ser el detonant de moltes qüestions interessants que donaren pas al debat. La primera d’elles va abordar un dels interrogants més recurrents entorn a la metodologia i conclusions del musicòleg germànic: quina relació pot existir entre la simbologia músico-escultural que Schneider analitza i totes les processons i danses que podien tenir lloc a les esglésies? És a dir, si Schneider va establir una correspondència entre la imatge esculpida i les notes musicals, podria haver-hi també una correspondència similar entre el ball i l’escultura? I, per tant, es podria reconstruir l’estructura d’una dansa mitjançant l’anàlisi i observació de les estructures escultòriques i arquitectòniques?

Victòria Cirlot respon al respecte amb alguns exemples on les estructures arquitectòniques de temples i monestirs havien resultat ser també ‘mapes’ simbòlics de danses i estructures d’agrupació comunitàries. L’observació dels claustres de Girona i Sant Cugat van ser la proba que Schneider va emprar per recolzar les afirmacions al respecte. Cirlot explica també cóm Schneider vol abandonar el món dels dogmes introduint-se en el món dels símbols i aplica sistemes de la simbologia hindú per desxifrar els símbols del monestir de Sant Cugat. Vol defensar un llenguatge simbòlic universal i trobar equivalències que sobrepassen totalment els límits de les religions particulars. Així, ens transporta cap al món de les diverses històries de les religions, on ell vol destacar per sobre de tot una “universalitat” del símbol.

Després de l’aclariment de Cirlot, algú apunta que, no obstant, s’ha de tenir en compte que la visió de Marius Schneider és fruit de la seva pròpia descodificació dels sistemes simbòlics, tan de la iconografia romànica com de la hindú i que, des de les branques teòriques de l’estudi de la música com ho són la musicologia o la etnomusicologia, el llibre de Schneider no deixa d’ésser considerat fruit d’un estudi fonamentat, en certa manera, en l’especulació subjectiva.

Una altra qüestió interessant sorgeix en torn a aquesta visió particular del món i de cóm ens pot interrogar en l’actualitat. És sorprenent com Schneider considera el món antic molt més ‘endreçat’ que l’actual. Aparentment, i tenint en compte el context de l’autor, el tòpic en aquella època seria considerar que el nostre món actual és l’endreçat mentre que l’antic se’ns dibuixaria molt més caòtic. Però, tal i com puntualitza Cirlot, una de les coses que més preocupen a la cultura antiga és, precisament, aquesta obsessió per la comprensió de l’ordre de les coses. Actualment vivim en la fragmentació absoluta i es potencia la desconnexió entre tots els fenòmens.

No obstant, algú observa que en el nostre món actual seguim funcionant per analogies ja que sovintment ens ‘adherim’ a sons que per nosaltres signifiquen o es relacionen amb altres sistemes com, per exemple, l’emocional o el social. Un exemple literari seria el fenomen anomenat sincronicitat que Paul Auster reflexa en tots els seus relats. Aquell fil invisible que uneix totes les coses.

Tot i que el discurs de Cirlot sembla encarar-se cap a la universalitat simbòlica que ja Schneider proposava en el seu estudi, algú comenta que és maco també pensar que el símbol pot tenir diversos significats depenent de qui l’escolti o l’observi i, precisament, pot ser aquest el vincle entre el símbol i tot un procés de suggestió que ens porta cap a una descodificació o una altra. En definitiva, l’art no deixa de ser tot un conjunt de símbols, en el sentit de que és una translació d’universos personals i simbologies. La música no deixa de ser un símbol que avui en dia s’empra per coses molt diverses com, per exemple, per tapar tots els ‘forats’ de tipus consumista.
Ja en la recta final del col·loqui, sorgeixen detalls molt interessants respecte a la figura de Marius Schneider. Es fa un gran èmfasi en contextualitzar l’autor i en tenir en compte que els seus viatges a l’Àfrica i a La India el van afectar profundament. Entrar en contacte amb altres cultures que predicaven religions animistes o politeistes van causar en ell un profund canvi que el va portar a obrir-se més i a fugir dels etnocentrismes. “L’univers simbòlic passa a ser una ‘anècdota’ segons quina sigui la teva religió”.

Sara Revilla


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )