Skip to content


Crònica de l’esmorzar: universal – local

Escrit el 29/09/2009 per Sara Revilla a la categoria Cròniques dels Esmorzars.
Tags: .

divancuadratSobre les relacions universal – local. 29-09-09

Introductor: Jordi Turtós

Els temps que ens toca viure ens avoquen cap a la constant contrastació de cultures. Amb els frenètics fluxos migratoris i les xarxes virtuals, les distàncies i els límits fronterers desapareixen per donar pas a una sensació il·lusòria de ‘ciutadania global’. En aquest context, en Jordi Turtós ens dibuixa la dialèctica que existeix entre lo universal i lo local i posa de manifest els seus raonaments per donar pas al debat.

Davant un discurs que el propi Turtós caracteritza de “força pessimista i desencisador”, les primeres intervencions del torn de discussió afloren amb l’objectiu de contrarestar aquesta visió tan negativa del panorama cultural actual. En Jordi Turtós parla de l’anglosaxonització de la industria musical i de la prolongació del seu monopoli que, segons ell, ha relegat la nostra cultura a un segon pla. En resposta, sorgeixen arguments que fan relació a la porositat i permeabilitat característiques de les relacions interculturals, sense oblidar, és clar, la riquesa que aquestes comporten. En la mateixa línia, s’observa que cultura ‘local’ i cultura ‘universal’ no s’han de considerar dos continus en l’espai i en el temps, sempre enfrontats, impermeables i estàtics davant qualsevol estímul forani, sinó que s’assemblen més als fluxos en constant moviment i mutabilitat. Alguns dels participants asseguren que per ells són tan pròpies la cultura i la música anglosaxona com o pot ser la música autòctona del lloc d’origen més immediat.

En Turtós manté, durant la seva intervenció,  aquest aparent antagonisme entre localitat i universalitat argumentant que una és la més pròpia de l’artista mentre que l’altra li és aliena. Parla d’identitat individual i local vers la identitat diluïda que ens assigna la globalització, de la pèrdua de referents i del desarrelament que s’intueix arran de les universalitats. Tot i això, algunes de les rèpliques dels assistents decanten la discussió cap a l’enfocament de la dialèctica de la identitat. Asseguren que la identitat de l’ésser humà bascula entre la necessitat de pertànyer a un grup i la de diferenciar-se dels que l’envolten, en una ferma mostra d’individualitat. És a dir, la relació entre universalitat i localitat no s’estableix en termes de lluita de contraris sinó en termes de retroalimentació o simbiosi.

Arribats en aquest moment del debat, vàries intervencions generen un punt d’inflexió molt significatiu i necessari, donada l’ambigüitat i la terbolesa del tema en qüestió. Aquestes ens obliguen a parar atenció en la perillositat de fer servir terminologies tan vagues com ‘identitat’, ‘nacionalisme’, ‘localitat’, etc, les quals es sobreentenen per convenció però no són realment efectives a l’hora de definir minuciosa i matisadament processos tan complexos com el de la creació artística en entorns universalitzats i globalitzats.

En Jordi Turtós ens mostra un món que mira enrere i s’enyora del que veu però que, a la vegada, arrossega un sentiment d’inferioritat i marginació respecte a influències externes. Aquest món forma part de tots nosaltres i del nostre bagatge cultural, al igual que totes i cada una de les músiques que alguna vegada ens van arribar a agradar i que, probablement, no tenien res a veure amb la cultura del nostre origen geogràfic. Aquestes manifestacions culturals s’han anat incorporant per generar una entitat pròpia i intransferible que no deixa mai d’absorbir els trets d’allò que l’envolta.

Sara Revilla.



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )