Skip to content


Una mica de desordre

Escrit el 15/06/2010 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Per Jordi Oliveras

Volia escriure un elogi a la filmoteca de l’Avinguda de Sarrià, i no sé si m’en sortiré prou.

Es tractava de ressaltar el valor que per a mi té el fet que  sigui un espai poc “urbanitzat”: un cinema amb aires de vell, ventilació una mica sorollosa, en un lloc apartat dels circuits més cool de la ciutat,… També volia dir que m’agrada la diversitat i imprevisibilitat del públic que hi va: gent gran, estudiants de cinema, turistes, els que hi van per la pel.lícula que fan aquell dia en concret (només les passen dues vegades, això demana molta intenció!), els que ho van a veure tot,… I parlar de la programació, que alguns voldrien més fora de circuït, però que a mi m’agrada que  ofereixi una altra mirada sobre coses que ja coneixem. Tant  serveix  per tornar a veure Akira Kurosawa o John Huston, com per descobrir el valor d’actors secundaris o directors suposadament menors, o veure pel.lícules que no fa gaire han sortit de la cartellera. Tot això sense gaire pressions de l’actualitat, tipus “això és el que toca ara”, i sense haver-te de sentir o bé “part de” o bé estrany en cap club especial. Jo temo el trasllat de la Filmoteca al nou edifici que fan al Raval, per què potser homologarà més coses i una part de tot això que m’agrada es perdrà.

Això em remet a una entrevista de l’any 1987 que l’arquitecte Hans Kollhoff li va fer al director de cinema Wim Wenders (molt més interessant que aquest text, val la pena llegir-la) en la que ell expressava el seu gust pels espais poc ordenats i organitzats a la ciutat. Per exemple, deia coses com: “Crec que mai es podrà fer entendre a cap ajuntament que, urbanísticament, el més bell de la seva ciutat són els llocs en els que ningú ha intervingut mai.” Venia al cas, pel que havia buscat i trobat en el rodatge de Der Himmel über Berlin (Cielo sobre Berlín): espais involuntàriament salvatges, oberts per la recent caiguda del mur, i en particular aquell descampat al sud del barri de Friedrichstadt on, a la pel.lícula, una companyia de circ instal•la la seva carpa. Des de llavors, sembla que la ciutat de Berlín ha estat força urbanitzada, de la mateixa manera que en aquests anys transcorreguts Barcelona també s’ha transformat de forma espectacular.

Un ordre, aquest dels espais intervinguts, que no només és físic sinó que també té una repercussió en la cultura i psicologia dels que hi vivim. Com més ordenat és el nostre entorn més previsible és el nostre pensament.

I el curiós és que aquest ordre té una acurada aparença casual que sembla contradir el que estic afirmant. Si no m’equivoco, hi ha una mena d’identificació estètica inconscient que associa aquest espais ordenats amb entorns de llibertat i diversitat. Alguna cosa semblant passa a la xarxa (internet), que en el fons també formateja una mica els comportaments sota l’aparença de la integració del divers, però això ja és un altre tema.

Potser és per això que inconscientment boicotejo el meu article sobre la filmoteca, i no l’he acabat. Per evitar ordenar massa allò que no voldria tancar del tot.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

Continuant la discussió

  1. Tweets that mention Editorial: Una mica de desordre – Nativa -- Topsy.com linked to this post on 22/06/2010

    […] This post was mentioned on Twitter by Cristina Riera, INDIGESTIÓ. INDIGESTIÓ said: Article a nativa on emboliquem la filmoteca, Wim Wenders i l'urbanisme per acabar reclamant una mica de desordre http://bit.ly/aVkwYR […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )