Skip to content

Carregant

El temps de la cultura: un temps de lleure, lliure i gens ociós

Escrit el 30/06/2010 per Ferran Farre a la categoria Cultura i democràcia, Educació.
Tags:

Algunes consideracions sobre el temps

Hi ha dos temps en els que no es pot fer res: el passat i el futur.

La desaparició del concepte “modern” del treball com a eix d’estructuració social i personal (cada dia és més freqüent entre els joves la inversió del binomi clàssic: viure per treballar, cap a la fórmula: treballar per viure, on les aspiracions vitals passen per realitzar-se més enllà del temps dedicat al treball), la lluita per la disminució de les hores laborals i l’allargament de la vida amb un temps de jubilació activa molt més llarg, han portat a una nova percepció del temps i dels seus usos.

El temps ja no és una cosa que discorre, que ve del passat i va cap al futur, un corrent que ens porta o una dimensió per la que ens transportem. El temps és ara un be, i un be escàs, que cal administrar, no n’hi ha prou amb fer-ne un ús eficaç, cal gestionar-lo amb eficiència.

Una mirada a la idea d’oci, lleure i temps lliure

Ja als anys seixanta del segle passat, el pioner Dumazedier va identificar tres funcions primordials de l’oci, les conegudes “tres D”: descans, diversió i desenvolupament de la personalitat. Les dues primeres parteixen de la idea que el treball (la part més important en la vida d’una persona) és esgotadora tant física com mentalment, i necessita de vàlvules d’escapament i de compensació; el merescut repòs del guerrer.

El temps d’oci és més aviat una reacció positiva a la vivència negativa del treball, que no pas un espai amb identitat pròpia.

La tercera D però obre una porta diferent; el desenvolupament personal incorpora la creació, les activitats que ajudin al progrés intel·lectual, artístic o físic.

No és gens agosarat concloure, quina és la poca consideració que es té cap a la participació activa de la ciutadania en la producció de cultura i el paper central que se li assigna com a receptor passiu de quelcom que fa un altre… qui?

A casa nostra Trilla parlava del temps no disponible, aquell que tenim captiu per les obligacions laborals, familiars… i el temps  disponible, que es podia repartir entre ocupacions autoimposades i temps lliure.

L’oracle wikipèdic diu “El lleure és aquell temps dedicat a les pròpies aficions. Per definició, es distingeix del simple temps lliure en què es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent en aquest creixement la relació amb altres persones. L’activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà de simplement passar l’estona i aporta algun guany simbòlic al que la practica”

En cap dels plantejaments sobre la idea d’oci, de temps lliure, o de lleure hi ha una referència clara i directa a la cultura, tot i que la volten.

Per no teoritzar sobre què és i que no és

L’Enquesta de consum i pràctiques culturals 2006, publicat per l’Institut d’Estadística de Catalunya, una obra de 327 pàgines plena de dades i de quadres, que retrata al poble de Catalunya, en dedica 157 a aspectes com: lectura, visita, audició o assistència, conceptes clarament vinculats a la idea de consum, i només 3 al capítol “Pràctica d’altres activitats d’àmbit cultural” on s’hi apleguen: treballs manuals, fer fotografia o vídeo, escriure, dibuixar i pintar, tocar un instrument, dansa, cant o teatre, que són les que podríem relacionar amb una actitud activa, participativa o creativo-expressiva.

En un altre apartat recull les dites “Activitats de temps lliure” on podem veure sota l’epígraf “Entreteniment” activitats com: activitat artística, tocar un instrument, fer teatre i dansa .. .. i sota el de “Activitats socials i culturals” anar al cinema, assistir a concerts, anar al teatre, dansa, circ, anar a exposicions o museus.

No és gens agosarat concloure, quina és la poca consideració que es té cap a la participació activa de la ciutadania en la producció de cultura i el paper central que se li assigna com a receptor passiu de quelcom que fa un altre… qui?

Una coincidència en el temps

No es tracta d’identificar lleure i cultura, són categories diferents; la idea principal és que són dos esferes que orbiten en el mateix temps. Tret d’una petita minoria de la població, que es dedica de forma professional a la cultura, ja sigui produint-la o gestionant-la, per la immensa majoria de la gent, la seva relació amb la cultura, ja sigui participant-hi, consumint-la o creant-ne de forma voluntària, es produeix en el temps disponible de Trilla, o en la tercera D de Dumazedier (de fet la tercera D de Dumazedier és una C de cultura), és a dir es produeix en el lleure. Pel comú de la ciutadania el temps de lleure i el temps de la cultura són el mateix temps.

Aquesta constatació ens porta a fer-nos algunes preguntes:

  • El sistema cultural s’ha de tornar a dibuixar?
  • Els gestors culturals han de reformular algun dels seus pilars constituents? La seva missió? La seva praxi?
  • Els equipaments culturals han de redissenyar-se?

De fet alguna cosa ja sabíem, doncs els horaris dels equipaments culturals estan de forma majoritària en la franja horària menys ocupada per la jornada laboral, però potser aquesta circumstància està més relacionada amb el que en diríem política de públics, que en un posicionament conceptual.

L’educació en el lleure, que té un ampli predicament a casa nostra, ha de ser entesa com educació cultural o per a la cultura? Els moviments de lleure, han de passar a formar part de la xarxa (conceptual i física) de la cultura?

Donem per fet que la incorporació activa de la gent a la cultura s’ha de fer a través del lleure; que, si la cultura és aprenentatge, els aprenentatges culturals s’han de fer en el temps de lleure; si és acció, les accions s’han de desenvolupar en el lleure.

D’aquestes consideracions podríem passar a altres, que sense ser del mateix nivell, poden inferir-se: Si, com dèiem, la cultura es transmet, qui ha de fer-ho? quin paper ha de tenir l’escola i el sistema educatiu formal, en la incorporació dels infants i els joves a la cultura? El temps de la instrucció i el de la cultura, han de ser diferents?

Això afecta també a la concepció que tenim a casa nostra dels moviments de lleure i la seva funció social. L’educació en el lleure, que té un ampli predicament a casa nostra, ha de ser entesa com educació cultural o per a la cultura? Els moviments de lleure, han de passar a formar part de la xarxa (conceptual i física) de la cultura? Els professionals i els voluntaris que treballen o actuen en el lleure són agents culturals de ple dret?

Lleure i cultura han estat fins ara línies paral·leles (aquelles que només es trobem en l’infinit), potser el temps, tant si és pla com corbat, ens ho faci plantejar d’una altra manera.

Ferran Farré

Juny 2010


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?

*



Últims comentaris

  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...
  • Consuelo: Unas sábanas limpias donde recostarte después de la novena caída y el décimo levantamiento. Una habitación...
  • Red P: M’ha encantat, tendra i divertida a parts iguals
  • Joan Gener: Un fil a explorar és aquesta tensió que suposa lo universal i lo situat. Desplaçar el dret d’accés...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )