Skip to content


Unes notes mínimes i una contradicció

Escrit el 30/06/2010 per Rafa Milán a la categoria Cultura i democràcia.
Tags:

Unes notes mínimes

1. Cal reconèixer els valors de la cultura com a motor de processos participatius més amplis. Des de la Cultura es treballa amb persones, al seu costat. La Cultura esdevé un element mediador entre la política i la ciutadania, entre l’estat i la societat civil i també entre aquests i els sectors culturals (o el mercat)

2. Qualsevol projecte cultural ha d’incorporar processos participatius en el seu disseny, planificació, execució i avaluació. És possible i ha de conformar un determinat estil de fer cultura a una ciutat. Incorporant, negociant, acordant, modificant plantejaments inicials per tal de sumar. Tot i així cal preservar la qualitat tant en els processos com en els resultats (això és feina dels tècnics)

3. Cal evitar els riscos de contaminació de contaminació política en els processos participatius inherents a qualsevol projecte cultural. Vull dir que els processos han de ser nets i han de permetre expressar les motivacions i interessos de la ciutadania de forma lliure i no condicionada per opinions prefixades.

4. Cal generar confiança entre administració, ciutadans i agents culturals reconeixent la capacitat de l’altre d’expressar-se lliurement. Posant l’accent en els acords i posar-ho en valor.

5. L’aparició amb força i contundència de les xarxes socials està tornant a posar en valor la necessitat d’expressar-se lliurement amb els altres en un espai públic neutral o s’accepta a qui entra pel valor que aporta i no per la seva autoritat o control de l’espai. La legitimitat es guanya en la conversa amb els altres.

6. La relació entre els processos participatius i el cost econòmic afegit ha de ser sostenible. Les grans despeses de les campanyes que atorguen més importància a la campanya en sí mateixa que al fet de que el resultat pot ser diferent a les opcions plantejades deslegitimen els propis processos participatius.

7. Les opcions han de ser obertes. Un procés participatiu que opta per una opció o un altre tancades i definides prèviament no modifiquen substancialment el punt de partida. L’autèntica participació en un projecte cultural ha de poder modificar radicalment el propi projecte.

8. Els ciutadans poder ser actors i creadors si es posen les condicions necessàries per que desenvolupin les seves capacitats. Cal revisar alguns conceptes que hem abonat des de la cultura tractant als ciutadans com consumidors, com a usuaris finals de productes elaborats. És necessari incorporar conceptes de cultura expandida que atribueix un rol actiu als ciutadans on tothom aprèn en el procés a partir de les seves aportacions generant coneixement col·lectiu.

9. Cal diferenciar amb claredat els àmbits de decisió política, tècnica i ciutadana. L’escassetat de recursos obliga a la priorització (àmbit polític), determinades formes de gestió estan condicionades per la legislació o la normativa (àmbit tècnic) i no confondre ningú amb una barreja d’espais on les decisions són intercanviables.

10. Un dels principals objectius de les polítiques culturals ha de ser la creació de ciutadania cultural activa i, si és possible, organitzada (no és imprescindible) El repte és global: com crear ciutadania cultural i com més gent a través de la cultura passen del jo al nosaltres, de l’ús a la proposta o implicació

Una contradicció

Cal considerar que, de vegades, assumptes de molta importància i transcendència per als ciutadans des del nostre punt de vista poden no tenir cap interès pels ciutadans, perquè no són conscients, perquè no disposen de prou informació o simplement perquè no li donen cap importància. Tot i així és obligació dels poders públics vetllar per d’interès general. De la mateixa manera el ritme o el tempus ciutadà pot posar sobre la taula temes que els poders públics consideren que no és el moment d’abordar-los. Com fer compatible l’acció planificada i prioritzada i l’aparició de demandes concretes no previsibles genera la contradicció de prioritzar de nou i incorporar els nous plantejaments i, si cal, la planificació.

Rafa Milán
Gestor Cultural


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...
  • Ángel Suso Calvo.: Aupahí. La estamos ensayando para incluirla en nuestro repertorio. Ya están “paseo con la...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )