Skip to content

Carregant

Seguir el fil

Escrit el 29/07/2010 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags: , , , .

En un dels pocs viatges que van fer junts, ell li va dir a ella: “Pots canviar d’idea tots els cops que vulguis”. Es referia a les decisions que anessin sortint: les hores de menjar, els passejos, canviar o no de lloc,… Ella va respondre agraïda i alleugerida: “Ui, què bé!”, i també va afegir, amablement amenaçadora: “No saps on et fiques,….”. No obstant, per ell l’amenaça era menor. La única possibilitat de continuar el viatge era assumir aquella llibertat de moviments. En podia acabar fins els nassos, és cert, però era molt més gran el risc si volia agafar-se a gaire idees fixes. Seguir el fil era la única possibilitat sòlida.

——–

No fa gaire, he assistit a un magnífic curs curt al MACBA sobre el filòsof Gilles Deleuze, impartit pel professor José Luis Pardo. No és que jo estigui del tot preparat per entendre un curs de filosofia, però, com els hi deia a uns amics, m’agrada molt escoltar coses que no entenc del tot. A priori, m’interessaven tant el professor com Deleuze. No obstant, sobre aquest darrer, he de dir que fins arribar al curs he superat un petit camí de recels per apropar-m’hi.

Les meves precaucions -una mica tontes, segons com es miri- tenien el seu origen en com n’havia sentit a parlar, essent, com és, un filòsof molt esmentat en alguns entorns culturals.

Primer, el mateix que va passar en una època amb Sonic Youth en relació a la música, tal com en parla segons qui, sembla que no hi hagi hagut filosofia abans de Deleuze, i jo no hi crec gaire en aquests punts i apart. Contradient això, ara he vist com el treball d’aquest filòsof es fonamenta en molta admiració i passió per filòsofs afins (Nietzsche, Spinoza,..) i aliens (Marx, Kant,…), els quals li serveixen per construir el seu discurs. Com en tants casos, el reduccionisme d’alguns admiradors pot arribar a ser contradictori amb el caràcter del protagonista.

Segon, hi ha algunes paraules del seu suggeridor bagatge conceptual (“rizoma”, “la màquina desitjant”…) que es fan servir amb freqüència en tota mena de contextos, i a mi els llenguatges críptics em sonen a tancat tribal. No obstant, al professor Pardo no li va fer cap falta fer servir llenguatge obtús per parlar-ne i exposar la originalitat del seu pensament. Tampoc es percep voluntat distanciadora en l’actitud del filòsof en les seves reflexions exposades a “l’Abecedaire de Deleuze”. Ben al contrari, la seva voluntat i capacitat comunicativa són ben evidents.

I tercer, a mi em sembla que alguns fan servir la seva filosofia per revestir de cosa chic qualsevol cosa, inclosos els comportaments que vulgarment atribuiríem a un emprenedor integrat. Doncs al curs jo no vaig veure per enlloc que el seu vitalisme i la seva crítica al sentit i l’ús del llenguatge fos cap justificació del relativisme. En aquest sentit, un amic filòsof, l’Antonio Castilla, em diu que acusar a Deleuze de justificar el capitalisme contemporani, com per exemple fa Zizek, és tant absurd com acusar a Marx de fer-ho amb el capitalisme industrial. Un i altre, més que promoure un món, tracten d’entendre’l.

Recels superats a banda, un parell d’apunts més sobre coses que m’ha obert el curs.

Un. Ha estat una nova ocasió, potser la definitiva, per veure com influeix la noció que tenim de les coses, i en particular, del temps, en com ens comportem i vivim. Vivim i fem -des de les coses més íntimes fins el més social-, segons com pensem, depenent de les paraules que fem servir i el sentit que els hi donem. I en aquest sentit, és emocionant la reivindicació de la filosofia que feia el mateix Deleuze, com una eina útil per entendre com pensem i aprenem, totalment vinculada a la vida.

I dos, la idea de donar la mateixa importància als predicats que als subjectes de les frases, o, en música, al que passa entre pulsació rítmica i pulsació rítmica, que ve a ser el mateix que posar, com a mínim, tanta atenció en el curs de les coses com en els seus punts de partida i arribada. Dona per re-pensar molt, i fins hi tot per viure de manera diferent.

Que tingueu bon estiu,… i després, bona tardor.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

Continuant la discussió

  1. Tweets that mention Editorial: Seguir el fil. – Nativa -- Topsy.com linked to this post on 30/07/2010

    […] This post was mentioned on Twitter by Rafa Milán, INDIGESTIÓ. INDIGESTIÓ said: J.Oliveras diu que ha fet un curset sobre Deleuze. Aquests editorialistes de Nativa sempre ens expliquen la seva vida.. http://bit.ly/d97Lxi […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )