Skip to content


“Bàrbars”

Escrit el 08/09/2010 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Ni les putes del meu carrer ni la policia porten burka, vaig pensar mentre esperava a que els Mossos s’aclarissin amb el walky (la multa queia segur). Havia posat la ràdio del cotxe per no perdre els nervis. La prohibició del burka era el tema del dia. Pel que fa a Tarragona ciutat, l’alcalde deia que la prohibició també incloïa a aquells que volguessin entrar a l’ajuntament amb passamuntanyes (sic). Precisament, la classe que em tocava donar aquell matí i (a Tarragona província), era sobre les places que Henri IV va fer a París a principis del segle XVII: Després de 50 anys de guerres entre catòlics i protestants, un rei protestant convertit al catolicisme, s’inventava el nacionalisme cultural com aquell antídot que no només havia d’aturar les matances en nom de Déu (entre francesos), sinó també i sobretot, reforçar l’autoritat central del rei, és a dir l’Estat. Aquestes dues places, la Place Dauphin i la Place des Vosges són famoses perquè són asèptiques, cap signe permet endevinar la fe dels que viuen rere les façanes. Totes són iguals. Totes són franceses. Una meravella, però a la ràdio, Ernest Benach, home instruït, assegurava que “és una barbaritat que les dones portin burka”. En la mesura que bàrbar, històricament vol dir “estranger” (del grec barbaros) ningú li pot portar la contrària al president del parlament. També és bàrbar el cotxe de la meva dona (un wolkswagen), les meves botes (Doc Marteens) i els meus pantalons (Levis), que a més d’estrangers són jueus. Em van espantar amb això del burka. Vaig mirar la mosso. Per sort encara no portava burka, només la gorra reglamentària amb visera. I unes ulleres de sol que no es va treure i que m’impedien saber què mirava quan em renyava (a la multa tampoc he sabut trobar el seu nom). També vaig pensar que si hi ha disturbis a l’ajuntament de Tarragona, els antidisturbis no podran protegir a l’alcalde (porten passamuntanyes); tampoc podran entrar les noies del correfoc ni les diableses, encara que sí entraran (si volen) les trabucaires, que no porten passamuntanyes, ni burka, només barretina.

De fet, vaig pensar assegut al cotxe mentre esperava la multa, mai he vist una noia amb burka. Ni al tren, ni al CAP, ni al forn de pa… ni tan sols a la secció de vinils del Revolver, on tot està ple de música bàrbara. Tampoc he vist mai cap grup indie on elles portin burka. Les he vist en xandall, això sí, o vestides de nena (piruleta inclosa), vestuaris minuciosament descuidats i, fins i tot, bones cuixes, però mai una baixista o una bateria amb burka. Tampoc la ballarina que acompanyava al Daniel Diges a Eurovision portava Burka.

Tampoc Miss España porta burka. Emcara que Miss mai guanya per la seva cara; en aquest cas la dignitat de la dona passa pel seu llom, les cuixes, els pits. Ni tan sols l’Anna Marquez (Miss Almeria 2010) porta burka. El burka però, sí penalitza la dignitat de la dona, no només tapa la cara, també tapa el llom, els pits i les cuixes. De fet, vaig pensar, el burka penalitza la mirada de l’home. Potser estàs mirant una dona en burka, vaig pensar, quan en realitat estàs mirant un home. T’excites amb la sinuositat d’una tela que en realitat oculta el cos d’un assassí, vaig pensar. Homosexualitat assassina emmascarada sota un joc de plecs barrocs, vaig pensar. Mai he vist cap dóna en burka, i el problema està en que mai la podré veure. Com a molt, imaginar-la sota el burka. Caldria escoltar el seu timbre de veu. Seria dona, segur, si digués allò de “Capitán, mande firmes… y ahora digan conmigo Viva España”. Aleshores sí, segur que és una dona, una ministre de defensa alliçonant als potencials bàrbars (estrangers) que en breu seran a l’Afganistan per assegurar-se que ningú porta burka.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. burkamela says

    Quina destresa per fer referència amb tan sols 3.711 “carácteres con espacios “, a temes diferents, i amb aquesta gràcia que et caracteritza. Jo sí que n’he vist de burkes, però al cervell d’algú! Les teves paraules, en canvi, no en porten. Visca el Faura lliure!!!



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )