Skip to content


El comptador de cultura

Escrit el 11/11/2010 per Olga Ábalos a la categoria Editorial.
Tags:

Per Olga Ábalos

Cinemes Aribau. Sala 5. Jornada de clausura del festival de cinema documental Beefeater In-Edit. Cristian Pascual, el director del certamen, fa un breu balanç d’aquesta vuitena edició i demana un aplaudiment per l’equip de persones que hi ha treballat i felicita al públic per omplir de nou les sales. Exclama que “Barcelona és una ciutat de puta mare i els barcelonins sí que sabem consumir cultura”, en un intent de pujar la moral general i de fer callar l’omnipresent cor grec que sempre es lamenta que aquí la gent no va als concerts, no va al cine, no llegeix i no va als museus. Mentre em pregunto què vol dir “consumir cultura” i m’imagino que ara tots tenim un “comptador cultural” a casa al costat del del gas i el de l’aigua, Miqui Puig, amic del festival des de la primera edició i mestre de cerimònies d’aquesta mini gala, apareix en escena i assegura que l’In-Edit és ja una cita indispensable com ho és el Sonar i el Primavera Sound.

En la present edició els números han estat molt faborables: s’ha augmentat un 20% l’assistència i en total han passat per taquilla 27.206 espectadors. L’In-Edit va creixent any rera any, però alhora es manté fidel als dies de durada i al número de films i passis, cosa que demostra que la fórmula per la qual van apostar ara fa cinc edicions segueix tenint marge de creixement. I que l’estratègia de comunicació que usen, funciona. La majoria de nosaltres no aniria mai a veure un documental al cinema si no estigués emmarcat dins d’un festival atractiu, que amb el temps s’ha consolidat gràcies a l’efecte de la moda i el pessebre cultural i la fidelitat dels anònims melòmans.

Les xifres sens dubte animarien a qualsevol a fer un festival més gran i ambiciós, però el creixement mai hauria d’estar per sobre del compromís de mantenir la qualitat i l’exclusivitat de la programació. Si més films i dies volen dir “farciment” – com pot passar en els dos grans festivals musicals de la ciutat – no crec que sigui el millor plantejament. A l’In-Edit cada passi valia 6€, un preu accessible que convida a descobrir coses noves, a simplement passar i veure què s’hi projecta. Ja sigui per la moda, per deixar-se veure en públic o per un amor desmesurat per la música, siguem curiosos i aprofitem-ho, perquè alguna cosa queda!

Contrapunt 1: Sala Luz de Gas. Voll-Damm Festival Jazz de Barcelona. El grup Peter Brötzmann Chicago Tentet +1 toca a Barcelona per primera vegada després de més de 10 anys circulant pels escenaris del món fent música improvisada hereva directa del free jazz i la free music europea del anys 60. Un espectador es queixa enfadat perquè l’entrada val 30€ i no hi hagi ni una “trista” consumició, que així se li treuen les ganes d’anar a veure concerts – la cervesa, per cert, valia 8€ -. Hores abans de sortir a tocar, els músics ironitzaven sobre si anirà algú a veure’ls amb aquests preus. Estan acostumats a que el públic estigui format per gent jove i enèrgic amb ganes insaciables d’escoltar coses noves lluny de l’escena mainstream. La nit anterior havien tocat a Madrid davant de més de 300 persones i l’entrada valia 18€, un preu més que raonable. A Barcelona es van vendre menys de 150 tiquets, cosa que es pot interpretar com un mig fracàs.

Contrapunt 2: Temple de la Sagrada Família. La visita del Papa ha animat als barcelonins a visitar l’interior de l’edifici, després de veure les imatges en la retransmissió de TV3. S’ha descobert un tresor fins ara amagat per andamis i operaris la bellesa del qual treu l’alè. Algú sap quant val entrar a la Sagrada Família?


7 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Ferran says

    Bon dia Olga,

    Jo vaig ser al concert de Peter Brötzman i puc assegurar que va valer la pena fins l’últim euro que vaig pagar per entrar, però no s’acaba d’entendre que el mateix concert a Madrid valgués gairebé la meitat. Vist això, potser 150 persones no estan tan malament, no?

    En qualsevol cas cal aplaudir que hi hagi gent que s’atreveixi a portar aquests grups a Barcelona i esperem que no calgui tornar a esperar 13 anys per veure’ls

  2. Manel says

    El meu particular (i poc representatiu) comptador de cultura, em diu que, a Barcelona, es consumeix cultura per dir que s´ha consumit; per tant, es consumeix (que poc m´agrada aquest verb en aquest context) quelcom amb cert nom o prestigi i es rebutxa la resta. L´Inedit, el Primavera, etc. ja “s´han Guanyat” el seu prestigi.
    Altre cosa seria definir o discutir, en els actuals models de mercat, el terme prestigi.

    Salut.

  3. arecio says

    Jo fa temps que ho dic.
    Es consumeix cultura per una mena de “habits minims”, no per una cuestiò de motivaciò pròpia. Es a dir, ja hem dit moltes vegades de que els esdeveniments culturals son algo mes que el fet en si mateix, i aqui es consumeix cultura com una mena de “obligaciò”, jo aquet comptador del que parles me’l imagino com una mena de cuadre penjat a la cuina on hem de ratllar lo que ja hem fet: aviam aquet any ja hem anat al teatre, ja hem anat al cine, ja hem vist el Jazz…ja em puc quedar a casa tranquil, que be!!
    Els festivalillos com aquet el que fan es arreplegar a tota la gent que es sent poc motivada a la hora de consumir cultura, i aixó es fantàstic, per que d’aquesta gent hi haura una part que tambè es motivarà per fer-ho durant les programacions estables; pero d’alguna manera sembla que ja no “sigui possible” consumir cultura si no està inclosa dins de algun de aquets festivals culturals.
    Jo hem vaig quedar sense entrada per veure el docu de the doors… :)

  4. Amós says

    El concert del Peter Brötzmann s’ho valia. La ganga és poder-lo veure per 18€ !!. La pregunta que caldria fer és si el preu de l’entrada va ser inflat pel lloguer de la sala més chusquera de Barcelona. Recordo que un dia vaig demanar una birra i no em van posar ni copa, ni posavasos…però 7€ que cobraven. L’ amo del garito encara està al·lucinant que hi hagi gent que se’ls gasti. Jo d’ell i veien el plan, li diria que pugés el preu encara més: birres a 12€ ! o a 30€! 300€! A la merda home!! Et vols gastar el sou en una birra que a la cantonada la venen 100 vegades més barata?? Endavant! Dona sentit a la teva vida!!!

    Lo que no entec és per què no foten concerts d’aquest a la llum del dia i pel carrer, en escoles, geriàtrics, cases okupes… L’impacte seria molt positiu.

  5. Ana says

    Es pot explicar el perquè de la diferència de preus?

  6. carles says

    sagrada familia>
    TARIFAS 2010
    Entradas individuales:
    General/Entrada individual: 12 €
    Reducida/Convenios: 11 €
    Especial/Entrada especial: 10 €
    Entrada combinada (Templo + Casa Museu Gaudí):
    General: 14 €
    Especial: 12 €
    Visita guiada:
    Regular/Entrada + Visita guiada 16 €
    Visita guiada Grupos/Entrada especial + visita 13 €
    Visita Audioguiada General/Entrada + Audioguia 16 €
    Visita Audioguiada Especial/Entrada Especial + Audioguia 13 €
    Visita Audioguiada infantil: ¿?/Entrada + Audioguia Infantil 3 €
    Centros educativos:
    Libre 6 €
    Pedagógica 6,50 €
    Templo:
    Grupo Libre Mayores de 18 años 10 €
    Grupo Guiado Mayores de 18 años 14 €
    Grupo Libre Menores de 18 años 6 €
    Grupo Guiado Menores de 18 años 6,50 €
    Promociones:
    Carnet Jove 2×1 14 €
    Promo Jubilados 7 €
    De lunes a domingo.
    Dossiers para visitas escolares didácticas disponibles en catalán, inglés, francés y castellano.
    Para grupos: Reserva y prepago con15 días de antelación.
    Grupo mínimo 20 alumnos, profesores gratuitos, si es visita escolar didáctica.
    Grupo escolar didáctico, todos los acompañantes gratuitos.
    Reservas Teléfono: +34 93 457 22 84.
    email: reserves@sagradafamilia.org
    Ascensor:
    Los ascensores, abiertos todo el año llegan hasta 65m. de altura en la fachada de la Pasión y 55m. en la de la Natividad.
    Precio: 2’50 €.
    Audio guías: 4 € – catalán, castellano, inglés, francés, italiano y alemán

  7. Olga Àbalos says

    Hola a tohom! Gràcies pels vostres comentaris! I Gràcies per la informació de les tarifes de la Sagrada Família… En el meu cas veig que em costaria 12€ o 14€ entrar-hi, més o menys com anar a un concert o menjar-me un entrecot. També veig que no hi ha tarifa de “veïna” o per a “locals”. Quan estigui acabada, es podrà entrar gratuïtament com a qualsevol altra església? Bé, si de cas ja m’ho pensaré (quan és el dia de portes obertes?) … La veritat és que cada vegada ens costa més pagar per tot!!!! I si pensem en termes econòmics no deixaríem mai de preguntar-nos si el preu que tenen les coses “culturals” és just o no. Quant t’agradaria pagar per entrar a la Sagrada Familia?

    La diferència de preu entre els dos concerts es deu a que el concert de Peter Brötzmann a Madrid estava emmarcat dins d’un festival organitzat en part de la Universidad Complutense de Madrid, que es on està el Sant Juan Evangelista, mítica sala de jazz de Madrid. La política del festival és posar preus accessible per a que el públic jove i universitari hi pugui anar (com molaría que la UB, la UPF o la Politècnica usessin els seus auditoris per programar música amb regularitat…) El festival de jazz de Barcelona és un món completament diferent. No sé fins a quin punt el preu de l’entrada té a veure amb el toc elitista o de prestigi que li volen donar al festival… Només sé que aquests preus frenen a que molta gent vagi a veure concerts. Però també aplaudeixo que hi hagi hagut un festival amb pressupost que hagi donat el pas de programar això enmig d’una programació on hi predomina el mainstream, encara que només sigui per dignificar el nom de tots aquests músics que han optat per altres camins musicals més alternatius i experimentals i que porten molts anys intentant guanyar-se la vida. (Jo també hagués pagat els 30€ si per motius professionals no hagués tingut entrada. I amb molt de gust)

    Lo del preu de la birra al Luz de Gas és simplement escandalós. Els cambrers ni et miraven a la cara quan et deien el preu…

    D’aquí a una estona, més coses… Olga



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )