Skip to content


Oriol Roca “La Tomba dei Giganti”

Escrit el 19/11/2010 per admin a la categoria Re-Visions.
Tags: .

Per Martí Farré

Oriol Roca
La Tomba dei Giganti (Whatabout Music, 2007)

Oriol Roca (bateria, metrònom, percussions i flauta d’èmbol)

Què és la vida? Què fou primer? D’on venim? On som? On anem? Preguntes que de ben segur es feien les comunitats sedentàries que durant l’Edat de Pedra van construir el monument funerari avui conegut com La Tomba dei Giganti, a la localitat sarda de Palau, i a on a l’actualitat s’hi celebra el festival Isole che Parlano. Què haurien pensat els enterramorts d’aleshores si els haguessin explicat que 3.600 anys més tard un bateria els explicaria l’origen d’una cosa que en diuen música? Oriol Roca, reconegut timbaler de les noves generacions del jazz barceloní, va ser convidat el 2009 a oferir un solo a l’indret més espiritual de Palau. I, dit i fet, se li va acudir mirar d’explicar – interpretar – l’origen de la música com a un fenomen derivat de la invenció – o constatació – del ritme; i del ritme com a una part inherent a la condició humana.

La Tomba dei Giganti és, doncs, un viatge a la recerca de l’abstracció a partir de la nuesa d’un senzill batec de metrònom que, des del primer tall del disc – “Sound” -, transita cap a una major complexitat conceptual. Del so passem a la música – “Music” -, amb un ritme dispers a partir d’harmònics i escomeses melòdiques. El metrònom llavors s’apaga i el so es converteix en moviment: “Dance”, l’inici d’un discurs enrevessat que assoleix el seu màxim clímax a “Life”, metàfora del nomadisme i l’exploració. Un passatge introspectiu, “Wisdom”, dóna a pas a la bretolada del disc: una singular interpretació d’“Els Segadors” amb una flauta d’èmbol. Un final només comprensible si se’ns explica que el treball fou enregistrat un 11 de setembre, i que ens du a concloure que els himnes nacionals – com a gènere musical i com a significat simbòlic – no resten tant lluny del més absolut primitivisme humà. En tot cas, el més significatiu d’aquest treball és que ens trobem davant d’un dels escassos bateries – i músics en general – capaços de construir amb el seu instrument un bell i poètic discurs narratiu.

http://www.myspace.com/rocaoriol


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...
  • Ángel Suso Calvo.: Aupahí. La estamos ensayando para incluirla en nuestro repertorio. Ya están “paseo con la...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )