Skip to content


Antologia de Jordi Beltran. 19/12

Escrit el 29/12/2010 per Joan Llobera a la categoria Re-Visions.
Tags:

Per Joan Llobera
Antologia de Jordi Beltran. 19-12-2010. Círcol Maldà (Barcelona)

Miro enrere al 2010 i el que veig són les tetes noves de la Carbonero. En un univers regit pels interessos creats i els índexs d’audiència aquesta és, segurament, la notícia més destacada de l’any. Perquè ho té tot: la novia del capità de la selecció espanyola guanyadora de la copa del món no només és famosa perquè està bona, sinó que a més li agrada que la prenguin seriosament a la feina que fa. Per això s’ha operat els pits. Del periodisme a l’infinit, i més enllà.

I en canvi el que us vull explicar és exactament l’oposat. No és ni nou ni s’anuncia a televisió. No va de futbol ni de silicona. Es un espectacle de titelles. Concretament Antologia, de Jordi Bertran, al Círcol Maldà fins al 9 de gener.

Ho sabíeu, que els titelles poden travessar-se el nas amb una agulla o fer bombolles de sabó? Doncs ho sabreu després de veure aquesta obra en format de cabaret on el titella de Dalí obre la funció, el de Pau Casals toca el violoncel i el de Pep Bou fa bombolles de sabó. Els trobem barrejats amb personatges que trets de l’imaginari popular, com el faquir, el pallasso impertinent o l’esquelet ballarí.

Si li preguntes, a en Jordi Bertran, et contesta amb senzillesa: és l’espectacle de la meva vida, fa 23 anys que el faig. I se li nota, l’ofici. Deu ser el que li permet aconseguir dels titelles una precisió expressiva sorprenent, plena de detalls. Si mai heu intentat manipular un titella de fils, sabreu del què parlo: fer-ho bé és més difícil que tocar les variacions Goldberg al piano.

Potser és aquesta destresa el que li permet posar-se el públic a la butxaca des del primer moment, el que el fa capaç d’arrancar la riallada i dur-lo exactament per on ell vol. I ho fa amb una serenitat que deu venir dels anys al darrera, desgranant una poètica d’aquelles que fan les obres majors: senzilla i evocadora, alhora local i universal, fascinant per petits i grans. Deu ser per això que ha dut aquest espectacle per tot de continents diferents, i ha guanyat mes premis dels que puc enumerar.

Si sou dels qui encara pensen que els titelles són per les criatures i en teniu, de criatures, porteu-les a veure això. Si no en teniu, cerqueu qualsevol excusa per anar-hi. El nebot, el fill del cosí o de la veïna. O porteu-vos-hi a vosaltres mateixos, a mi m’ha ajudat a recordar un temps on encara no era aquest animal que veig al mirall, atrapat entre el sofà, la televisió i el bram huracanat de les compres de Nadal. Jo em penso que em deixaré de futbol, anuncis, silicona i punyetes i hi tornaré a anar.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. PERE LLOBERA VIVES says

    Dues coses.
    Em dic Pere Llobera i m’estic preguntant si potser som familia.
    I la més important. Efectivament l’espectacle del Jordi Beltrán és molt interessant.
    Després de veure’l vaig tenir una mena d’inspiració. Em va agradar la textura “concentrada” de les seves titelles. el detall encabut dins de tant poca superficie; i jo que soc pintor vaig decidir dur aquesta concentració del detall a diversos quadres. I em va agradar el resultat.
    Avui(més d’un any després de veure aquell espectacle) volía tornar a veure els titelles del Beltrán i he fet Google.
    He trobat aquesta pàgina, he simpatitzat amb el que dius, i encara que sigui a deshora volia deixar un comentari.
    Res més.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )