Skip to content

Carregant

Contra la democràcia. 6/7/2011

Escrit el 12/07/2011 per Eduard Arderiu a la categoria Re-Visions.
Tags:

CONTRA LA DEMOCRÀCIA
d’Esteve Soler
Sala Beckett, 06/07/2011 – Grec Festival de Barcelona

(Foto: R. Justamante)

Esteve Soler ja parlava d’indignació, de farsa i manipulació a “Contra la democràcia” abans que el moviment del 15 M ocupés places i carrers. De totes maneres, un cop vista l’obra, el seu plantejament no sé si serviria per sumar actius a la causa o, al contrari, per donar arguments als més escèptics: de fet, no crec que ningú dels que van veure l’obra a la Sala Beckett sortís amb ganes d’assaltar els centres de poder per recuperar allò que ens pertoca. La delació de la injustícia política quan es porta a l’extrem i es camufla en la parodia perd part de la seva força com a denúncia.

“Contra la democràcia” es suma a “Contra el progrés” (2008) i “Contra l’amor” (2009) per formar una trilogia que tracta (més ben dit, destrossa) els pilars sobre els quals reposa la estructura de la nostra societat benestant. La fórmula utilitzada és entrellaçar 7 relats surrealistes i grotescos, en la línia del Grand Guignol, gènere teatral francès del Segle XIX que, segons vam llegir al programa de mà, s’utilitzava per reflectir les misèries de la societat. La posada en escena i la continuïtat de les situacions de “Contra la democràcia” tenen un gran mèrit per la seva efectivitat i senzillesa.

Els més interessants dels 7 petits capítols de l’obra són els que, més enllà dels que tracten la denúncia obvia i recurrent, retraten la pèrdua de control de la pròpia vida per part dels ciutadans de peu. Són força sorprenents, per exemple, les explicacions que donen uns pares al seu fill per fer-li entendre que suposa el pitjor error de la seva vida i que, tenint el convenciment que no aconseguirà res de bo a la seva vida, conclouen que matar-lo és la millor solució. Són aquestes situacions ridícules i grotesques l’aportació més interessant de l’obra de Soler, doncs posen el focus a com ens adaptem i, en certa manera, potenciem i engrandim la nostra misèria. Tenim la nostra part de culpa i està bé saber-ho; almenys, pensar-hi una mica ens aportarà més que tornar a sentir que se’ns pixen a la cara i ens diuen que plou….per més veritat que sigui.

Eduard Arderiu


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )