Skip to content


Un cafè a 70 cèntims

Escrit el 11/08/2011 per Olga Ábalos a la categoria Editorial, Postals d'estiu.
Tags:

Hola Jordi,

Per variar una mica escric aquestes línies des d’un hotel de carretera a Mirabella Elcano, a uns 100 km de Nàpols, on nomes hi passaré unes hores. Que què faig aquí? No entraré en detalls ara, però el fet de tenir vàries feines fa que a vegades em trobi en situacions com aquestes. Aquí ningú porta cinturó de seguretat i diria que no hi ha controls d’alcoholèmia perquè molts conductors paren en doble fila per fer una cervesa en el bar de l’hotel. El sol pica de valent i la llum és especialment intensa degut al reflex de la pedra blanca típica d’aquí que està a tot arreu.

Ahir a la nit vaig assistir a uns concerts al poble de Paternopoli, on el caffè sol val 0,70€, la Polizia Municipale no diu que no a un trago de Sambuca mentre encara estan de servei, ser del SSC Napoli és com una religió -Maradona és gairebé innombrable de tant sant que és- i als restaurants sona una mena de cançó lírica, molt ensucrada i romàntica, anomenada Nuova Canzone Napoletana. No sóc capaç d’entendre res de les lletres perquè estan en dialecte napolità però em sembla que no acaben de ser la versió italiana dels narco-corridos mexicans que m’esperava trobar per aquí.

Mentre a la tele posaven un especial sobre Al Bano amb orquestra en una de les cadenes de Mediaset, o sigui, les de Silvio Berlusconi, no sé ben bé com explicar-ho però m’he posat a pensar en tot el tema de la publicitat, el patrocini de les marques i la música de que parlaves en la teva carta. Suposo que l’Al Bano no li fa res que Berlusconi li pagui una gala per emetre-la… La declaració que cites del Manolo d’Astrud deixa entreveure una situació molt complexa. Ser el més íntegre possible i coherent amb un mateix seria fantàstic però suposo que no deu ser fàcil veient com de difícil està la cosa per guanyar-se la vida fent música. Em pregunto quins grups poden renunciar al patrocini d’una marca comercial tenint en compte que gran part del negoci de la música és insostenible per ell mateix. I ja posats, renunciar a una subvenció, al patrocini públic. No sé si existeix algun estudi, però seria molt interessant conèixer quin tant per cert dels concerts que es fan, diguem a Barcelona, són rendibles sense inversions publicitàries de marques de beguda o subvencions públiques. Dit d’una altra manera, quins espectacles se sustenten només pels diners obtinguts de les entrades? Potser cal un canvi de model econòmic en això de la música… sinó al final els músics acabaran per ser com els esportistes, anuncis humans. Bé, alguns ja ho són…

“Maestro…. Morente” en una paret al barri de Gràcia (Barcelona)

Tornant a l’Al Bano, també em pregunto quins ingressos els deu suposar als The Pepper Pots haver fet la cançó de l’estiu de TV3. Ho dic per poder valorar millor aquest tipus de decisions. I també em pregunto quins grups han dit que no a aquesta oferta estiuenca per possibles qüestions d’incompatibilitats morals… Tu tens més informació d’això?

T’adjunto també una fotografia d’un anunci molt particular que vaig veure abans de marxar en una paret al barri de Gràcia. Hauria d’haver-hi més propaganda com aquesta… Senyals tan espontànies com les cares de Bélmez, que t’inspiressin música.

També tinc ganes que torni a escriure la Cristina,…. En unes hores torno a estar per Barcelona. Ja t’explicaré més coses!

Olga


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )