Skip to content


L’educació i el futur de la cultura

Escrit el 30/10/2011 per Jordi Oliveras a la categoria Cultura i democràcia, Editorial, Educació.
Tags:

Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que publiquem: Cultura i Democràcia. A alguns els farà pensar en la necessitat que els governs garanteixin l’accés de tothom a la cultura, entenent aquesta com una sèrie de bens desitjables. Altres, amb una visió més dinàmica, tindran un altre objectiu: facilitar la participació de tothom en la cultura com a protagonistes. En aquest cas la cultura tindria més a veure amb codis que amb objectes culturals.

Sigui com sigui, quan sumem aquestes dues paraules parlem de la cultura com un bé d’interès per tothom i no com a cosa de pocs, i això ens aboca irremeiablement a pensar en els sistemes que defineixen com la compartim. És cert que la televisió i internet tenen una notable influència en la transmissió de coneixements, codis i gustos, però sens dubte l’escola encara té un pes important.

I, de fet, tothom en parla. L’educació és la gran panacea a la que tothom fa referència quan vol “salvar” la cultura. Però,… pensem tots el mateix quan diem que l’educació és important per la cultura? Em temo que no, que aquesta afirmació té alguna cosa de forat negre en el que s’hi bolquen expectatives i ambicions ben diverses. Alguns exemples:

Visió “industrial”. Hi ha qui diu que l’educació és necessària per a que funcioni el consum cultural. Si no hi ha gent ben formada, es diu, la gent no anirà al teatre, no comprarà llibres, no anirà a exposicions,… Per tant, es parla de “formar públics” i es vincula l’educació al bon funcionament de l’oferta cultural. Dit així, la cosa sona una mica barroera, no? Formar els ciutadans per a que siguin bons consumidors. Però realment la cosa pot arribar a aquestes formulacions. Per posar un parell d’exemples, ho podem trobar esmentat a la pàgina 60 del Pla Estratègic de la Cultura de Barcelona, o en aquest document de la Diputació de Barcelona.

•    Visió “artística”. Una altra proposta és la que fa referència a l’alfabetització artística. Ho explica molt bé el darrer informe anual del CONCA on, fent referència a una important iniciativa de la UNESCO, s’afirma que “l’educació artística té un impacte decisiu en els nens i les nenes, en el procés d’ensenyament i en el desenvolupament de l’aprenentatge, i també, per descomptat, en la seva comunitat. És més: l’estudi considerava que la qualitat de l’educació artística té beneficis molt diversos, que afecten, fins i tot, la salut dels infants i el seu benestar sociocultural”. És a dir, es preconitza la necessitat d’una educació artística que va més enllà d’una o dues assignatures, en nom del benestar individual i col.lectiu. Hom pot preguntar-se si darrera d’això no hi segueix havent les ganes de vetllar pels interessos d’un col.lectiu, en aquest cas el sector artístic, però, si més no, hi ha un esforç més gran per fer esment a un bé comú.

•    Visió “humanística”. Més enllà de les arts, arran de les radicals transformacions que s’estan implantant a l’ensenyament universitari, s’ha parlat molt de la necessitat d’una educació humanística. En aquest cas, es tracta de l’interès per no perdre de vista coneixements clàssics relacionats amb la llengua, la filosofia, la literatura, i la cultura clàssica en general, com a base imprescindible per una societat culta i una vida intel.ligent. En parlen, per exemple, Jordi Llovet o José Luís Pardo, entre molts altres. Aquí es fa més difícil de parlar d’un grup d’interès. Els que s’oposen a la formació humanística ho fan des d’un punt de vista suposadament pragmàtic, i posant en qüestió el benefici d’aquest coneixement.

Tot plegat, aquests i altres són plantejaments ben diferents que poden suposar pràctiques diverses i fins i tot contraposades, amb el mateix propòsit de vincular cultura i educació. El debat no hauria d’ignorar aquests matisos. Entre aquestes opcions es fa molt necessari posar el centre en l’interès del educats i la ciutadania en general, més que en el de col.lectius acotats, ja que tot sembla indicar que l’educació s’ha tornat un nou camp de batalla on això potser ha passat a un segon termini.


14 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Ferran Farré says

    m’ha semblat llegir que fas una assimilació entre educació i escola, l’eduació formal té una gran paper en la formació de les persones i en aquest sentit l’escola és una peça mot important, però caldria revisar molt bé quins són els objectius actuals del sistema escolar, amb una atenció especial en la formació del professorat. Hi ha altres forats negres, com tota l’eduacio en el lleure, que penso que no s’ha plantejat mai res sobre la cultura…

    • Jordi Oliveras says

      Si, tens raó amb això que dius de l’educació en el lleure, Ferran. Sota el meu punt de vista aquest desenteniment seu envers la cultura, aquí, a Catalunya, ja ve dels anys 70 quan hi havia qui considerava que la cultura que ens arribava era la cultura del poder, i per tant el millor era ignorar-la. Un discurs, per cert, que després s’ha repetit implícitament en molts projectes de participació, suposant una confrontació entre cultura popular i “gran cultura”, i que sovint es repeteix en l’actualitat, quan es parla d’una “nova cultura horitzontal” a internet. Sota el meu punt de vista darrera d’això hi ha una visió equivocada del progrés, que suposa que cada nova passa cultural substitueix l’anterior, enlloc de superposar-se, que és el que jo tendeixo a pensar. I també hi ha una visió reduccionista sobre les relacions entre cultura i poder, donant per fet que la connexió és unívoca i subordinant l’una al dictàmen de l’altre, quan probablement la cultura és una cosa molt més políèdrica que això.

  2. Pruden Panadès says

    Forat negre, molt negre el de l’educació en el lleure… de qui és competència o responsabilitat? Damunt de les tres visions que comentes plana la certesa de que “les desigualtats d’oportunitats” es produeixen i es consoliden en els temps i llocs “extra-escolars”. Hi ha un text d’Enric Miró* molt clarificador sobre el com i perquè de l’escisió entre “l’animació sòcio-cultural” i “la cultura” a principis dels anys vuitanta a Catalunya.
    Hi ha també altres dades interessants que potser ajuden a desxifrar alguns enigmes: per exemple els programes oficials de formació del professorat i la seva relació amb “l’educació cultural”. Els continguts dels programes de formació dels monitors de lleure o la consideració que reben els Serveis Educatius en la cultura institucional i no institucional…

    *Enric MIRÓ.“Entre la coherència i l’ambigüitat,la(in)formació”.
    Barcelona,2007.Quaderns d’educació socialNº9,Ed.CEESC

Continuant la discussió

  1. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] caparazon | Tecnología, psicología social, Social media, aprendizaje, tendencias web. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  2. EDUCACIÓ I TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] media, aprendizaje, tendencias web. Documental – Educación Emocional (Sub en español) GITIC. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  3. Eduació TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] Coldplay – Paradise. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  4. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] social, Social media, aprendizaje, tendencias web. GITIC. El uso de las TICs en la educacion. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  5. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] a publicaciones tradicionales destacan distintas aportaciones. Uso de las TICs en la educación. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  6. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] Social media, aprendizaje, tendencias web. Las TIC ¿para qué en educación? Assignatura GTIC. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  7. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] social, Social media, aprendizaje, tendencias web. Uso de las TICs en la educación. GITIC. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  8. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] Social media, aprendizaje, tendencias web. El Circo de las Mariposas – Subtitulado. ASSIGNATURA. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  9. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] Social media, aprendizaje, tendencias web. Uso de las TICs en la educación. ASSIGNATURA GITIC. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  10. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] psicología social, Social media, aprendizaje, tendencias web. Impacto de las TIC en la educación. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]

  11. Educació i TIC | Pearltrees linked to this post on 30/09/2015

    […] El caparazon | Tecnología, psicología social, Social media, aprendizaje, tendencias web. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )