Skip to content


Les conseqüències funestes de fer-ho bé

Escrit el 27/11/2011 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

No sé si l’associació és del tot raonable, però vaig sortir del visionat a l’In-Edit, del documental Cracked Actor, amb David Bowie com a protagonista, pensant en el mite o fantasia de l’artista renaixentista. Probablement el caràcter inquiet del protagonista de la pel.lícula, capaç de canviar d’estil tantes vegades en la seva carrera musical, o la seva versatilitat com actor, cantant i artista, m’hi van portar.

Suposo que hi ha diverses maneres d’admirar aquests personatges, potser més propis del passat, recent o llunyà, que del present. Alguns admiraran de Leonardo o Miquel Àngel la perícia amb que abordaven les seves múltiples creacions. Es quedaran embadalits amb la perfecció de les seves obres en camps tant diversos com la pintura, l’escultura o l’arquitectura.

Per a mi, en canvi, el més admirable és la seva cosmovisió. La seva ambició per entendre el món i explicar-lo buscant les connexions entre totes les coses. Es des d’aquest punt de vista que entenc la pluralitat dels recursos que utilitzen, i la seva energia per fer-ho. Amb raó o sense, m’imagino que el continu moviment d’aquests artistes s’explica per la força de les seves idees. És per la seva recerca i necessitat d’explicar, que necessiten tastar diferents recursos. I la bona factura del que fan només és una conseqüència d’aquesta recerca, i no la seva causa principal.

En la sobrevaloració de la tècnica és on trobo les limitacions que més em desagraden del món actual. No totes les coses es poden fer igualment “ben-fetes”. Hi ha coses que són més fàcils de fer “ben-fetes” que d’altres. Allò que hom tendeix a creure que està “ben-fet” és el que ja s’ha fet alguna vegada, el que la gent ja ha entès abans. I a més el món de les coses “ben-fetes” cada cop és més petit. La bona factura tècnica prefereix dividir i especialitzar, com s’explica als cursos de gestió, abans que abastar. Així que perseguir el somni de la realització impecable sempre entrarà en conflicte amb explicar grans coses, veure el món amb prisma ampli, expressar passions confuses però necessàries, i assumir riscos.

I ben mirat, no és aquesta mateixa fascinació per la possibilitat de fer les coses com s’han de fer, “ben-fetes”, amb una bona tècnica, atenent a allò que es diu que funciona amb la precisió d’un rellotge, i sense caure en paranys suposadament irrealitzables, el que estan fent servir per tractar de mantenir-nos recollits mentre acaben d’espatllar el mon? En la fantasia d’alguns, el domini de les lleis econòmiques és quelcom més mesurable i abastable que el benestar de les persones. Per això no s’hi dediquen.


2 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Pruden Panadès says

    Suposo que a més d’un se li ha acudit en algun moment “… el món dels humans es podria dividir en dos grups, el grup dels qui treballen fent servir les mans, i el dels que les fan servir però no gaire”. És curiós … les mans com a mesura de relació amb la vida. Les idees flueixen de manera semblant en uns i altres? Com serien, són, les coses “ben-fetes” en un grup i en l’ altre? Hi ha tantes coses que comencen amb un apunt, un esboç, una frase anotada, una idea dibuixada o teclejada, es diria que potser les idees emergeixen de les mans (?). Ves per on el teu editorial m’ha fet pensar en tot això, i en tots aquells tipus capaços de relacionar idees i coneixements diversos i que sovint també fan servir les mans.Com la majoria dels músics, no?

Continuant la discussió

  1. reflexio by mardiaca - Pearltrees linked to this post on 14/01/2012

    […] I ben mirat, no és aquesta mateixa fascinació per la possibilitat de fer les coses com s’han de fer, “ben-fetes”, amb una bona tècnica, atenent a allò que es diu que funciona amb la precisió d’un rellotge, i sense caure en paranys suposadament irrealitzables, el que estan fent servir per tractar de mantenir-nos recollits mentre acaben d’espatllar el mon? Les conseqüències funestes de fer-ho bé | Nativa […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )