Skip to content


La cultura és un luxe? (àudio debat)

Debat al Mercat de Música Viva de Vic, 13 de setembre, organitzat per ASACC, amb la participació de Joan Rosselló (Project), Xavier Marcè (Focus), Jordi Herreruela (Cases de la música), Sergio Picón (Aloud) i Jordi Oliveras (Indigestió-Nativa). Modera: Nando Cruz.

Xavier Marcè:

El PP ha estat durant 5 anys qüestionant la manera de fer cultura del sector públic, que en molts aspectes és qüestionable, i en aquests moments és víctima del seu propi criteri (00:40)

Si parlem de sector cultural, hem d’acceptar que hi ha unes mecàniques que els converteixen en alguna cosa grupal. Una persona fa un curt-metratge en condicions durísimes perquè hi ha un context cinematogràfic i industrial que fan que això passi. Sinó estaríem com a Àfrica, i no ho dic en to pejoratiu. (17:10).

Tinc la impressió que el debat industrial no és tant la industria per si mateixa. És que si no hi ha una indústria capaç de mantenir una economia de la cultura, el talent bo fuig. (18:10).

Què paga un tio per anar a un concert? Milions de preus diferents. El que cal és començar a normalitzar alguna cosa que si que crea públic. Aquell que volem fidelitzar que tingui capacitat d’anar moltes vegades i més barato. Qui vagi una sola vegada que pringui. (30:25)

No hi ha cap pais del món on la indústria cultural i la cultura en general no estigui hiper-subvencionada. Perquè? Perquè en general la indústria cultural no pot sostreures a estar mig camí entre el negoci i la culturalització (41:15).

Joan Rosselló:

La música -a Barcelona- l’està sustentant un percentatge de persones molt més petit que en altres ciutats. (2:30).

A nivell d’indústria les coses s’han fet bé. No hem treballat en crear més públic. Som molt més susceptibles a la disminució de demanda. (23:45)

El públic es sobirà. El que marca la pauta és el públic, no nosaltres. (38:35)

Jordi Herreruela:

La cultura potser si que acaba essent un luxe. No hem cuidat prou aquesta cultura que no és indústria. (4:55)

Potser si que quan vingui Tom Waits i les entrades valguin 160€ continuarà omplint, però hi ha tot una altre tipus de cultura per un nivell adquisitiu més baix que desapareixerà. (6:28)

Aquest recolzament important a la indústria cultural ja s’ha fet. I moltes vegades sense el condicionament de que hi hagi un retorn a la societat. Em sembla bé el recolzament a la indústria però posem-hi condicions la propera vegada que hi hagi diners. (43: 47)

Sergio Picón:

Referente a los precios, nuestra política es bastante agresiva. Y si que notamos que estamos llegando a nuevo público. (9:50)

La indústria ha de començar a pensar en l’usuari no només a l’hora de pagar. Potser un canvi que hem de fer és en el contacte bastant més directe amb la persona que tens a l’altre costat. No puc pensar en un consumidor del meu segell dient “si paga més, pitjor per ell”. (37:00)

Jordi Oliveras:

Si parlem de l’iva, a mi em sembla que l’iva en general és un atracament a la població. És un impost que carrega en la ciutadania. La pujada de l’iva general, per a mi és injusta. Respecte al sector cultural em sembla estrany que tenint valors tant elevats no es posicioni contra la pujada general de l’iva. (12:20)

Estem donant per fet que la cultura és allò que belluga el sector cultural. (13:15)

Ens toca preguntar-nos si no hem assumit massa ràpid que som indústria cultural. Potser ara és moment per recuperar com desplegar un sector cultural que no és estrictament industrial. (14:45)

No tenim una indústria sostenible, tenim una indústria molt sostinguda pel sector públic, i a partir d’aquí l’argument de que genera llocs de treball i riquesa el podem discutir, i podem discutir en igualtat de condicions si els diners públics han d’anar a parar a la indústria cultural o a una altra mena de teixit organitzatiu. (32:50)

No crec que sigui cert que l’excel·lència cultural estigui estretament vinculada a la indústria cultural. Crec que ve d’un altre lloc, i que hauríem d’atendre a aquest altre lloc. (33: 30)


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )