Skip to content


La tornada a casa

Escrit el 22/12/2012 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Hay una traducción al castellano de este artículo

He obert la porta de casa i quan anava a deixar la maleta a terra he sentit una punxada a l’ull i aleshores, i és clar, he pensat en el conseller d’interior i en la seva excrescència carnosa sota la barbeta. I també he pensat, i no em pregunteu per què, en l’utradesfalc de Díaz-Ferran, que sempre, tot sigui dit, m’ha fet pensar en un xungu de futbolí. I he vist el cap de la meva mare sobresortint pel respatller del sofà. S’ha quedat dormida mirant les noticies, he pensat mentre li mirava el cap, encara a la porta, jo, i amb la maleta a la mà. Rere el cap de ma mare, la tele encesa, algú al parlament deia que tot el que comença amb dificultats acaba sempre bé. S’ha de ser molt curt per dir una bajanada com aquesta, he pensat a la porta de casa amb la maleta encara a la mà. I molt idiota per aplaudir-ho, he pensant. I aleshores, com estan les notícies, he pensat, ha sortit el Wert en roda de premsa i m’ha vingut al cap un enorme prepuci humit adoctrinant nens. I en això pensava quan m’he adonat que portava una bona estona a la porta de casa, que volia fer un riu, i que encara no havia deixat la maleta a terra i que, de fet, tot responia a que encara tenia la por dins del cos i que, potser sí tenia raó la infermera quan al matí m’ha dit que quatre dies a l’hospital no són suficients per una ferida com aquesta. Una altra fiblada a l’ull i he pensat en la ministra amb pentinat de Golem, la que s’assembla al de Martes y 13. I com he començat a riure, una altra fiblada a l’ull… quatre dies a l’hospital no són suficients, però ens falten llits, ha dit la infermera, he recordat mentre em girava per tancar, finalment, la porta de casa. Les putes retallades del Boi-Ruiz, em va dir ahir al vespre el company d’habitació, he pensat, amb la maleta encara a la mà, i el fill de puta aquest que ha buidat la caixa de l’hospital de Blanes, què me’n dius? Vaya tros de fill de la gran puta!, em va dir el company d’habitació, he recordat, amb la maleta encara a la mà. Molts polítics, he pensat, són com rates fugint pels passadissos del senat per no respondre als periodistes. I això de les putes tenyides de ros i els ullals d’elefant… en fi, és sòrdid, he pensat amb la maleta a la mà. I les infermeres van de blanc, vaig pensar quan em portaven al quiròfan, he recordat, i els esbirros del Puig anaven de negre, vaig pensar, he recordat amb la maleta a la mà. M’he apropat a la meva mare que dormia, ara a la tele sortia el Duran i Lleida. Encara parla el Wert aquest?, ha dit la meva mare, que de fet estava dormida, i hagués rigut però l’ull, ara sí, em feia mal de veritat. De fet no era l’ull, no sé on collons para l’ull, em feia mal el collons de forat de l’ull i no m’atrevia a deixar la maleta a terra perquè això voldria dir que, definitivament, havia arribat a casa, que els metges ja havien fet el que havien de fer, i que jo ara, començava una nova vida amb un sol ull. I una altra punxada i he pensat, ara sense conyes, amb el desvergonyit aquest que diu que no van disparar bales de goma, quan tothom havia vist els vídeos a youtube amb policies disparant bales de goma. I he pensat, maleta a la mà, dolor a la conca ocular, que s’ha de ser molt desvergonyit i també indecent per disparar contra gent desarmada i he pensat que s’ha de ser un perfecte inepte per no comptar amb youtube, i les xarxes i tot això, i molt incompetent per no saber què saben les teves víctimes i què poden fer les teves víctimes, i en les paletades de vídeos i també, maleta a la mà, mare dormint, fiblada a la conca, tele encesa, que el Puig hauria de dimitir per sanguinari, per mentider, per ineficient, per no saber que viu al segle XXI. Per vell.


3 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. josep M. Rovira says

    Bien RF no bjes la guardia !!!!!!!
    JMR

  2. Albert Isnardo says

    Amén!

  3. El amigo Porcioles. says

    No se preocupe usted Don Faura, ya verá aunque sea a medias, como todo esto termina bien: Para comenzar, le comunico que inmediatamente quito a Felip de Conseller d’Interior y lo pongo en otro sitio. ¿Lo ve?, asunto arreglado, y no se me preocupe de las punxades-fiblades home, eso no es nada en comparación con los hachazos que van a ser trending topic la próxima temporada: ¡Ríase usted de su ojo “a la virulé”!, ríase cuando comiencen a llover brazos y piernas rotas, trencades, y algún cráneo tumefacto triunfe en su cruzada contra el vicio este de protestar y quejarse todo el rato. Esto es cosa de cuatro barbudos y píojosos, muertos de hambre, como siempre.
    Me despido que he de digerir unos canelones de sobras democráticas, hágame el favor de ponerse las zapatillas, tómese un caldito y no me coja frío, no sea que haya que hospitalizarle de nuevo, con lo que eso supone de quebranto del erario público.
    Un abrazo de esos como Dios manda, de su amigo y el de toda persona decente y tuerta: José María de Porcioles.
    P.D.- Le envío a un motorista con un hueso para el caldo, que seguro hara ver su recuperación de otra manera. De un jamón exclente por cierto.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )