Skip to content


Hiperparaules

Escrit el 20/04/2013 per Lluis Nacenta a la categoria Please, Mrs. Henry.
Tags:

Traducción al castellano

Enlloc de pensar la música com una articulació sonora mancada de paraules –tant és si la posem per damunt d’elles, en el terreny d’allò inefable, com per sota, en el de l’estímul de la corporalitat animal– és més interessant, dóna més joc, pensar-la com una proliferació excessiva de paraules, incomprensible precisament perquè té una càrrega semàntica desorbitada. Jacques Attali sembla apuntar en aquesta direcció quan parla de la música com a informació en negatiu, com a rastre, quan es refereix a ella com a una mena d’espai neutre disponible per ser ocupat per les paraules. Per ser ocupat per totes les paraules, però no en la mera acumulació caòtica, sinó en el joc perillós de l’ambivalència: la música diu sempre, a la vegada, una cosa i la contrària.

Pensava en això intentant comprendre l’estranya força amb què una cançó pot sacsejar-nos, força que em sembla especialment misteriosa en el cas de les cançons en què la lletra és repetitiva i esquemàtica –el model, diguem, oposat al de Bob Dylan. A una cançó com Amor idiota de Comando Suzie –el títol d’aquestes línies és una mala còpia del del seu darrer àlbum–, en què la cadència dels versos és tan continguda que la necessitat que Raúl López hauria tingut de deixar anar certa xerrameca només podia satisfer-se a la introducció –parlada, no cantada–, la música no sembla acompanyar, reforçar, sostenir –digueu-ne com vulgueu– el què diuen les paraules, sinó afegir-hi una ressonància complexa, sumar-les a una mena de palimpsest. “Escucha el latido tan bonito del amor, espera tranquilo a que acabe la función”, sobre una música consonant, compacta, admirablement arranjada; però “latido”, “bonito”, “amor”, “tranquilo” ja no volen dir el què diuen, gairebé equivalen al “na-na-na, na-na-na” de qui no se sap la lletra; i el batec de l’amor no hi té res de bonic, i ningú comet la imprudència –la manca d’intel·ligència musical– d’estar tranquil.

Podeu comprar El hombre sentimental de Comando Suzie aquí: http://autoreverse.bandcamp.com/album/el-hombre-sentimental

i descarregar-lo gratuïtament aquí: http://archive.org/details/ComandoSuzieElHombreSentimental


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

Continuant la discussió

  1. Hiperparaules | 19 preguntes linked to this post on 26/07/2013

    […] (Publicat a Nativa). […]



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )