Skip to content

Carregant

Hodei Esteban “Els gaztetxes són una alternativa, un exemple i un espai on aprendre moltíssim”

Escrit el 12/06/2013 per Marc Balfagon a la categoria Cultura i democràcia, ENTREVISTES, Gestió cultural comunitària.
Tags:
Traducció de Hodei Esteban “Los gaztetxes son una alternativa, un ejemplo y un espacio donde  aprender muchísimo”

Un grup inicialment format per Quique Ramos, Marc Balfagón, Olga Ábalos, Nando Cruz i Jordi Oliveras ens hem proposat trobar-nos, xerrar, pensar, comunicar i fer recerca per a un plantejament de la gestió musical més centrat en la comunitat. Entre altres coses estem fent entrevistes. Aquesta és la primera.

Els gaztetxes són espais d’autogestió cultural i reapropiació social que durant dècades s’han erigit com un model alternatiu a la gestió industrial de la cultura al País Basc. Hodei Esteban membre del gaztetxe de Zarautz, ens explica la seva experiència en un dels projectes més dinàmics i valorats de Gipuzkoa.

Putzuzulo Amets Fabrica (Zarautz)

  • Any de fundació: 30 octubre 2005
  • Tipus de gestió: Autogestionada-assembleària
  • Pressupost: 0€
  • Nombre de persones que col·laboren: A l’assemblea ens solem ajuntar unes 20 persones, però en total podem arribar a ser més de 100.
  • Localització: Zarautz (Guipúscoa)
  • Nombre de persones que viuen d’això: Cap

Què és un gaztetxe?

Un gaztetxe, des del nostre punt de vista, és un espai alternatiu autogestionat on conflueixen diferents projectes que posen en qüestió el sistema establert. No hi ha una única mena de gaztetxe, ja que, un gaztetxe és allò que la gent decideix, que la gent que ocupa l’espai va definint. Però podríem dir que a Euskal Herria, han estat espais en la seva majoria ocupats, autogestionats, espais on s’han atès les inquietuds de la joventut.

Dia de la ocupacion

Des del punt de vista de la gestió (autogestionat, públic etc) que diferents tipus de gaztetxes hi ha?

Hi ha tantes formes de gestió com gaztetxes. A cada poble, com deia, la gent va decidint, negociant en alguns casos, com funcionarà, quines característiques tindrà. A més, aquí tenim llocs que duen moltíssims anys funcionant i al llarg d’aquests anys podríem dir que ha anat variant la forma que ha pres l’espai o el projecte.

Quin model de gestió teniu al gaztetxe de Zarautz?

Hi ha tantes formes de gestió com gaztetxes

El gaztetxe de Zarautz és un espai gestionat per una assemblea. En ella ens reunim diverses persones i també els diferents col·lectius que treballem allà. Grups feministes, grups de consum, de ioga, de música, la ràdio lliure etc. Hem creat una gran família que va debatent, contrastant i decidint que és el que fem a Putzuzulo (el nom del gaztetxe). Però qualsevol col·lectiu del poble o de fora d’ell pot venir i proposar qualsevol activitat.

Explica’ns una mica la història del gaztetxe: quan sorgeix, qui l’impulsa, amb quins objectius …

En els anys vuitanta hi va haver un intent d’ocupació a Zarautz però a causa de la repressió policial aquell projecte va durar només unes hores. El 1999 la Gazte Asanblada de Zarautz (assemblea de joves de Zarautz) va aconseguir que l’ajuntament els cedís un local. Aquell local va esdevenir el Gaztetxe Manuela. Va durar dos anys fins que ens va desallotjar la policia a hòsties. Després d’aquell desallotjament vam estar alguns mesos al carrer i reunint-nos amb l’ajuntament per solucionar el problema. Vam presentar un projecte a l’ajuntament perquè el gaztetxe tingués cabuda en un espai que ells anaven a construir. Ens van robar el projecte i el van donar a una empresa perquè gestionés aquell espai. Nosaltres el vam boicotejar i vam seguir lluitant al carrer.

biciDesprés de cinc anys i amb tot el moviment juvenil gairebé mort, el setembre de 2004 ens vam tornar a ajuntar alguna gent que veníem de l’anterior gaztetxe i gent nova. Amb aquest nou grup vam preparar un any amb els següents objectius: recuperar el moviment al poble i un cop recuperat, exigir un local per poder realitzar certes activitats. Vam passar un any sencer organitzant coses. Primer coses petites, una activitat al mes, després, a poc a poc, una a la setmana i cada vegada més gent participava en les activitats. Quan vam veure que el moviment era fort i que la necessitat de tenir un local estava ja demostrada, li vam demanar a l’ajuntament un espai. No ens el van donar i l’octubre del 2005 vam ocupar el que ara és el Putzuzulo Amets Fabrica: una fàbrica que portava molts anys abandonada.

El gaztetxe el porta una assemblea que es troba cada dimecres. L’assemblea està formada per individus la majoria dels quals participen en diferents col·lectius del poble i que són part del gaztetxe: la ràdio lliure Arraio, les feministes sorginak, la Gazte Asanblada (assemblea de joves) etc

I esteu en risc de desallotjament?

Des que vam entrar vam estar en perill de desallotjament. Passem diversos mesos dormint al gaztetxe i preparant l’espai (posar finestres, netejar, fer parets …). Encara que el ajuntament no volia saber res de nosaltres (perquè el local era privat) al final, i per pressió popular, va haver d’entrar a negociar amb nosaltres i vam poder legalitzar la nostra situació. Així i renovem el contracte cada any, és a dir, seguim sense tenir clar quant de temps estarem aquí, i això influeix molt en el dia a dia.

Heu tingut algun conflicte (o al contrari esteu en col·laboració) derivat del tipus de gestió amb algun dels poders polítics (o d’una altra índole) del vostre poble?

Des del principi hem tingut conflictes i col·laboració amb l’ajuntament. Encara que ells al principi deien que no anaven a ficar-se en el tema, veient la repercussió que tenia el gaztetxe des del principi, la bona imatge que tenia al poble i tal van haver d’entrar en el joc. Electoralment no li convenia fer-nos fora a hòsties (encara que ho van intentar). Al principi ens exigien fer-nos un grup legal per així poder col·laborar amb nosaltres. Llavors, vam formar Xakela kultur elkartea (Associació Cultural Xakela), que és una associació legal per a dur a terme la paperassa. Des de llavors hi ha hagut contacte bastant continuadament amb l’ajuntament per algunes gestions de la casa. El mateix ajuntament ens ha demanat l’espai per a algun concert o xerrada que ha volgut organitzar. S’han organitzat coses conjuntament, però la relació sempre ha estat tensa ja que nosaltres exigim a l’ajuntament tancar aquest tema com més aviat possible, ja que no podem estar tota la vida amb por que cada cap d’any ens desallotgin.

Explica’ns algunes de les activitats (a tots els nivells) que feu. També grups que han passat pel vostre espai o activitats, no estrictament del centre, en què heu estat implicats.

Per sort hem tingut milers d’activitats durant aquests 7 anys. El que més, concerts. Però també hi ha hagut xerrades, teatre, jornades, festes, afters, reunions, circ, skate park, cursos de ioga, cursos de ball del ventre, taller de serigrafia, taller d’escultures etc Per aquí han passat col·lectius de tota Euskal Herria a muntar coses: Bilgune feminista (associació feminista i abertzale), Euskal Herrian Euskaraz (associació pels drets del basc), Bertsozale elkartea (associació de bertsolaris), Saharautz (associació pels drets del Sàhara), Zero zabor (associació en favor del reciclatge) , Aek (col·lectiu d’alfabetització d’euskera per a adults), Zaratazarautz (col·lectiu de bandes DIY de Zarautz) etc També hi ha un punt de recollida d’un grup de consum que reparteix verdures ecològiques.

Xarxes

Feu xarxa amb altres gaztetxes o iniciatives d’índole semblant?

Sí, amb algunes tenim una relació més gran pel que sempre surten col·laboracions. Tenim gran relació amb la gent del gaztetxe d’Urretxu, Orio, Mogambo, Getaria, Beasain, Amurrio i Bergara. Amb alguns perquè abans d’ocupar el nostre ens vam posar en contacte amb ells per saber com els va anar. Amb altres perquè ens hem ajuntat per aquí, altres perquè hem organitzat coses junts, a un altre perquè els vam explicar el nostre procés… Per exemple amb els del gaztetxe d’Altsasu i Oñati estem organitzant ara el dia contra la Guàrdia Civil que se celebrarà al juny a tots els pobles d’Euskal Herria que tinguin caserna de la Guàrdia Civil. Amb els d’Urretxu i Beasain muntem molts concerts de bandes que vénen de gira, així els podem oferir 2-3 concerts en pocs quilòmetres.

No tenim una xarxa consolidada on ens reunim cada x temps, però sempre que algú necessiti ajuda o el que sigui, estem en contacte i si que hi ha una gran cooperació.

Ara mateix estem lluitant perquè no estem gens d’acord amb un projecte que portarà a fer més cases en un poble on hi ha més de 2000 pisos buits

Participeu en els temes o discussions sobre qüestions públiques del vostre poble?

Participem en els temes en què veiem que podem aportar alguna cosa i també en temes que ens toquen de prop. Creiem que l’assemblea ha d’influir en moltes de les decisions que es prenguin sobre el poble. Ara mateix estem lluitant perquè no estem gens d’acord amb un projecte que portarà a fer més cases en un poble on hi ha més de 2000 pisos buits. Creiem que l’assemblea és una eina per poder participar en totes aquestes coses.

A nivell més general o històric ¿a Euskal Herria han estat els gaztetxes una alternativa des del punt de vista de gestió de la cultura i models organitzatius?

Han estat una alternativa, un exemple i un espai on hem pogut aprendre moltíssim. Hem pogut aprendre que les coses no són com ens les venen i que organizándote col · lectivament i ajudant un a la resta pots arribar a aconseguir aquests somnis que la societat ens roba. Compartir espai i el dia a dia amb altra gent et fa aprendre diferents formes de viure i de sentir. I això és molt enriquidor, ja que, la de tota la gent s’aprèn alguna cosa!

A part els gaztetxes han estat històricament una eina per mantenir vives moltes lluites. A més, moltes altres lluites han sorgit dels mateixos gaztetxes i això té una gran importància en els últims 30 anys.

Es perceben grans diferències entre els gaztetxes enterament autogestionats, dels que tenen ajuda pública o directament són públics? (Em refereixo a gaztetxes en poblacions governades per l’esquerra abertzale per ex.).

Hi ha molts gaztetxes que reben ajudes dels ajuntaments (i no només on hi ha un ajuntament de l’esquerra abertzale). Hi ha alguns que s’han aconseguit ocupant i altres, a base de molt treball, pressionant perquè l’ajuntament concedeixi o construeixi aquest espai. Jo no veig la diferència entre uns i altres. El rebre alguna ajuda durant un temps no significa que aquest gaztetxe visqui i depengui d’aquesta ajuda. Recordem que els diners dels ajuntaments son del poble i per al poble. Són els nostres diners també, volem que es gastin en les nostres coses.

A vegades tenim massa complexos per cobrar ajudes d’entitats públiques, però hem de recordar que aquests diners son nostres. Abans que ho gastin en altres merdes, prefereixo que aquests diners vagin destinats a la gent del poble

L’ajuntament té l’obligació de tenir un espai com aquest al seu poble perquè la gent pugui organitzar el que li vingui de gust. En els casos que l’ajuntament no compleixi amb aquest deure, agafem el camí de l’ocupació. A vegades tenim massa complexos per cobrar ajudes d’entitats públiques, però hem de recordar que aquests diners son nostres. I la veritat, abans que ho gastin en altres merdes, prefereixo que aquests diners vagin destinats a la gent del poble perquè puguin organitzar activitats per al poble. L’ajuntament només hauria de ser una eina per ajudar a la gent que vol fer coses per al poble. El poble és el que organitza les coses i l’ajuntament hi és per ajudar-los en això. I si tanta objecció ens dóna cobrar aquestes ajudes, potser hauríem de començar a pensar també en no pagar tots aquests impostos.

El perillós de les ajudes és que quan s’acaben potser el teu col·lectiu ja no pot organitzar més coses. Està bé rebre ajudes en alguns moments però no se n’ha de dependre. És a dir, que el fet de no rebre aquestes ajudes no influeixi en les teves activitats.

Funcionament

A quina comunitat pertanyen o s’adrecen les activitats del gaztetxe? Com es delimita la vostra comunitat? Us ho plantegeu per saber quines coses tenen cabuda en el gaztetxe i quines no?

A tota la gent a qui li sembli interessant. Fem activitats per a totes les edats i per sort, gent de totes les edats participa en elles.

No estem mirant on és el límit. Estem oberts i de fet tenim la sort que som part d’una comunitat molt àmplia. Ens vam ajuntar gent de diferent edat, idees polítiques, etc Això fa que sorgeixin activitats molt diferents, i totes aporten alguna cosa. El fet d’estar definint els límits no t’ajuda molt en el dia a dia. Tampoc crec que hàgim de marcar què queda dins i què fora.

Quines possibilitats d’intervenir en la vostra gestió tenen els que queden fora de la comunitat? Ja sigui com a creadors o com a simples consumidors,…

Qui vulgui participar en té prou amb venir a l’assemblea un dimecres i pot donar l’opinió com la gent que porta 7 anys organitzant coses. Ni mes ni menys. Intentem que tots siguem creadors i consumidors.

Ningú cobra un duro per muntar activitats aquí. És tot sense ànim de lucre

Quin interès té la gent que col·labora / treballa al gaztetxe en les coses que es generen en ell? La seva implicació va més enllà de què els agradi l’activitat concreta (o el grup que actuï o l’exposició que ajudin a preparar …) en què col·laboren? En què es basa aquest interès?

Cadascuna en general tendeix a implicar-se més en les coses que més li agraden o motiven. La iniciativa de cada activitat la porta algú a qui motivi l’activitat. Però som solidaris i tots participem en coses que a priori no ens motiven tant. Ajudar a la gent a la que li fa falta ens sembla imprescindible.

Quines funcions socials (o quin rol) tenen les activitats culturals o artístiques que es donen en el vostre espai?

Donar vida al Barri, oferir una alternativa cultural al poble, formar la gent, entretenir a la gent, manifestar-se contra alguna cosa, conèixer gent, millorar les relacions, discutir, debatre sobre les coses que ens preocupen, organitzar-nos,….

En què es diferencia el vostre gaztetxe d’una sala de concerts o un espai cultural de gestió i interessos privats?

Som un col·lectiu sense ànim de lucre, on qualsevol que vingui a l’assemblea pot participar. Tenim unes bases ideològiques i basem en elles la nostra activitat. És un espai molt menys limitat que qualsevol espai cultural amb interès privat.

En el gaztetxe, d’on sorgeixen els diners i com circulen? Explica’ns les diferents fonts d’ingressos que teniu i com es mouen, com es reingressa,…

Els diners surten de les activitats que solem organitzar. Generalment l’entrada sol ser per a les bandes / col·lectius que participen en aquesta activitat i els diners que es treuen a la barra s’usen per al que ens calgui: manteniment, activitats,… No solem organitzar activitats a caché. Els artistes que participen aquí cobren segons la gent que atreuen i així evitem fer pufos grans en concerts, teatres etc.

Dins del nostre col·lectiu som 3 persones que ens encarreguem dels comptes i altres.

cercleEn què es basa el vostre model econòmic? Com se sosté econòmicament la vostra activitat? Quins principis té?

Intentem oferir-ho tot a preus populars. Les entrades, begudes i menjars solen ser a preus dignes. No tenim cap pla econòmic. Intentem que el nostre consum sigui mínim. En comptes d’organitzar 4 mogudes grans l’any i treure pasta pasta a sac aquí, fem milers de coses durant tot l’any i alguna cosa es treu per al manteniment de la casa. Es va gastant segons el que tinguem. No tenim la necessitat de guanyar x pasta cada x temps per al manteniment. I això ens dóna molta llibertat.

Sou sostenibles? Heu passat problemes a nivell econòmic?

No hem passat problemes econòmics. Amb totes les activitats que s’organitzen, i en general el nivell de consum que tenim, no necessitem gran cosa. Ni gastem molts diners en material. Intentem fer-ho tot nosaltres mateixos amb material que aconseguim reciclant per aquí.

Els que esteu implicats en les activitats culturals del gaztetxe viviu d’això o teniu alguna retribució pel vostre treball?

Ningú cobra un duro per muntar activitats aquí. És tot sense ànim de lucre. Encara que alguna vegada hi hagi hagut algun curs on el / la que ho ha donat ha guanyat alguna cosa. Però, només ha passat 1 o 2 vegades en 7 anys i s’accepta sempre i quan el que s’ofereix s’ofereixi a preus dignes. És a dir, si ve algú i vol donar un curs de guitarra que costa 10 euros al mes i per tenir moltíssims alumnes es treu una mica de diners, ho veiem bé. Al final la intenció és oferir diferents activitats a preus dignes. Però no ha passat a penes. Tota la gent que ha participat aquí ho ha fet per amor a l’art.

Delimiteu qui és retribuït i qui no en les tasques productives que es desenvolupen en el gaztetxe? Per ex, els del centre no cobreu però els professionals de fora com un tècnic de so o un lampista sí han de ser retribuïts,…

Per exemple, els repartidors de begudes i altres si que cobren. La resta ho fem nosaltres. Intentem arreglar-ho tot nosaltres. Alguna vegada hem llogat algun equip de so però la majoria dels concerts els fem amb el nostre equip i tècnics. Fins i tot molta gent de “fora” professional en diferents gremis ha fet la seva feina gratis aquí. No tenim problemes per pagar la nostra gent per diferents treballs. Però per ara no ens ha fet falta.

Quina distinció feu entre públic-mediador-artista?

La majoria de la gent que estem a l’assemblea vam tocar en bandes, o hi ha gent que fa teatre,… I els que no estan en cap grup els animem a que ho facin. Nosaltres organitzem anualment una jornada en què fem un concert de versions i posem instruments perquè la gent del gaztetxe assagi i s’aprengui una cançó i pugi a tocar. La nostra idea és que tots siguem en algun moment organitzadors, artistes i públic. És a dir, que tots passem pels diferents papers. A vegades ens toca ser artistes, unes altres organitzadors, que també són públic,… i aquí es barreja tot. I això és necessari per comprendre els problemes que té cada paper. Jo sempre he dit que tots els músics haurien d’organitzar concerts per adonar-se de tota la feina que hi ha darrere. I a l’inrevés també.

La nostra idea és que tots siguem en algun moment organitzadors, artistes i públic

Com es prenen les decisions? On resideix el poder organitzatiu del centre?

Els dimecres a les 19:00 a l’assemblea.

Com funciona l’assemblea?

L’assemblea sol ser els dimecres i és oberta per a tothom. Els que participem no som sempre els mateixos, encara que sí que hi ha una sèrie de gent que estem gairebé sempre. Es fa a la sala més gran que hi ha al gaztetxe, i si qualsevol que estigui per allà es vol quedar a l’assemblea pot fer-ho. És totalment oberta i volem que sigui així. De fet, a la gent que ens ve a proposar activitats els diem “L’assemblea és tal dia, veniu tranquil·lament i ho comenteu com un més”.

També tenim un ordre de punts que mantenim sempre: valoració de les activitats que hi ha hagut en l’última setmana, repàs del que ve la propera, després una part en la qual parlen els diferents grups de treball (economia, els que parlen amb l’ajuntament,…). Al principi, quan teníem moltes coses que parlar en assemblea i no es podia avançar vam fer que es discutissin algunes coses en els grups de treball. Ara com estan algunes coses més dominades intentem centralitzar-ho tot a l’assemblea.

La persona que porta l’assemblea canvia cada setmana entre les persones del gaztetxe i algunes associacions o col·lectius que hi participen. Tenim grups de quatre o cinc persones i cada setmana li toca a un dur l’assemblea i fer la neteja del gaztetxe.

I com es prenen les decisions? Per votació?

No Mai votem res. S’ha d’arribar a un consens, parlant,… (Rialles) A ​​vegades és impossible però aquí estem donant-li voltes a les coses. Al final, sempre algú cedeix, però votar no votem.

I com es prenen les decisions? Per votació? No Mai votem res. S’ha d’arribar a un consens, parlant,…

I que passa si algú no accepta les decisions?

Si veiem que no ens posem d’acord diem “Anem a provar de tal forma i dins x temps tornem a parlar del tema i tornem a valorar-ho”. Al final si tu ets a l’assemblea, hi ha coses en què cal cedir perquè totes les coses no es poden fer a la teva manera. I això és bastant enriquidor. De vegades també els que portem més anys, sense voler, li donem més importància a la paraula d’un que d’un altre. Però intentem evitar-ho. Intentem seure tots a la mateixa altura i cuidar aquestes coses.

Quines possibilitats hi ha que s’ensorri tot si el deixen o desapareixen un o dos actors que treballen / col·laboren en el gaztetxe?

De la gent que estem a l’assemblea sempre hi ha gent que va i ve. De fet em sembla que és necessari per poder relaxar-se i descansar. Hi ha massa gent que ha deixat aquestes mogudes perquè ha arribat al límit i s’ha cremat. Per això cal saber desconnectar de vegades. Cada unx té els seus projectes a banda d’això i està bé respirar de tant en tant. Qualsevol de l’assemblea que ens deixi per sempre serà una pena, però no crec que depenguem de ningú.

Si haguéssiu de condensar en una frase la raó de ser de la vostra activitat quina seria?

Fem el que ens agrada i ho fem per gaudir, aprendre i ensenyar. Vivim el dia a dia i intentem viure aquest dia a dia el més lliures possible. Així, aconseguim fer realitat molts somnis i construir nous somnis, i sobretot, trencar amb els milers de límits que la societat ens imposa.

Si vols comentar l'entrevista, pots fer-ho al text original


Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )