Skip to content

Carregant

Ciutat i drama

Escrit el 08/02/2014 per Eduard Arderiu a la categoria Re-Visions.
Tags:

CCCB – dilluns 3 de febrer – Josep Maria Benet i Jornet conversa amb Toni Casares

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona organitza el cicle de debats “Ciutat Oberta” per repensar la tensió que es produeix entre obertura i tancament a l’espai urbà; entre les dinàmiques de progrés i els processos d’homogeneïtzació. El programa d’aquest cicle inclou les conferències de sociòlegs, catedràtics, filòsofs, escriptors i poetes com Evgeny Morozov, Marta Segarra, Manuel Forcano, Erri de Luca o Richard Sennet i aborda la qüestió des de la perspectiva tecnològica, de gènere, de la multicultaritat, quotidianitat, o de transformació urbana. En aquest marc, ahir (dilluns 3 de febrer) el CCCB va convidar al dramaturg Josep Maria Benet i Jornet per conversar amb Toni Casares sobre la influència de la ciutat en la seva obra i reflexionar sobre la urbe com a espai propici pel drama.

Benet i Jornet és la història viva del teatre català: és un autor imprescindible per interpretar l’evolució de la dramatúrgia catalana dels últims 30 o 40 anys. És la primera referència i qui recupera el focus per l’autor i el text en una època en que els muntatges teatrals tendeixen més als projectes i les produccions col·lectives i corals.

En les seves intervencions a Ciutat Oberta, Benet i Jornet va centrar les seves reflexions en la seva relació amb Barcelona, de qui es va mostrar com un enamorat més, tot i fer-nos veure el canvi que s’ha produït a la ciutat arran dels jocs olímpics i com això ha provocat no només que sigui una de les ciutats més admirades a nivell mundial sinó com ha començat a aparèixer com a un personatge més en obres de ficció en teatre i televisió. Abans s’amagava; ara es fa explícita.

ciutat_obertaBenet i Jornet reconeix que el carrer és un espai amb molt potencial dramatúrgic, on es poden observar multitud de situacions dramàtiques. Evoca espais que són com petits escenaris de vida privada, com els balcons amb persianes en els que s’entreveuen els interiors dels pisos, els patis interiors, els carrers estrets… sobretot del seu barri, El Pedró (ara engolit pel Raval). Una font d’inspiració, un soroll que es fa escoltar. Creu que cada barri té una tensió narrativa diferent a Barcelona.

La influència de Barcelona a l’obra de Benet i Jornet és indiscutible i té dos plasmacions en moments claus de la seva trajectòria. La seva primera obra coneguda, per la qual guanya el Premi Josep Maria de Segarra de 1963 és “Una vella, coneguda olor”; una obra inspirada precisament en El Pedró. Benet i Jornet explica que escriu aquest text després de quedar en estat de schock per l’estrena de la pel·lícula de “West Side Story” de la qual extreu la conclusió que és la història d’un barri en transformació i que ell podia escriure sobre el mateix, i ho trasllada al barri que coneix.

Un altre moment culminant de la seva trajectòria en la que Barcelona juga un paper important és en la gènesi de la sèrie de televisió “Poblenou”, la primera sèrie de ficció de llarga durada per televisió de tot l’Estat Espanyol. “Poblenou” és un projecte que fan possible Joan Bas i Jaume Banacolocha després de que TV3 fos conscient de l’èxit que tenien les càpsules dramàtiques que Joaquim Maria Puyal utilitzava per introduir els temes de debat a “La vida en un xip”.

Altre cop, Benet i Jornet recorre a la transformació del barri i centra la trama en la frontera entre la part antiga del Poblenou i la Vila Olímpica recent construïda. El xoc entre les dues realitats és el rerefons sociològic per la ficció dels personatges creats per l’equip de Benet i Jornet.

El dramaturg va demostrar conèixer molt bé la història de la ciutat, i va repassar alguns dels temes d’actualitat en relació al teatre (va relativitzar l’actual crisi tenint en compte l’increïble creixement dels últims anys) i a la ciutat i, finalment, va demanar respecte per la memòria de la gent, sobretot la de la gent més humil, “els que han suat la ciutat dia a dia”, que està amenaçada de desaparèixer sota la invasió despietada de les franquícies internacionals i la voracitat dels especuladors.

Mentre la resta de cites del Cicle “Ciutat Oberta” estan anunciades com a conferències, la de Benet i Jornet estava anunciada com una tertúlia amb Toni Casares. Aquest detall no podia ser més revelador de l’esperit amb que es va desenvolupar la trobada: Benet i Jornet no va fer cap conferència, no es va preparar un abordatge acadèmic o metòdic del tema; es va presentar al hall del CCCB amb la intenció d’intercanviar quatre idees i anècdotes en un to informal i desenfadat, expulsant transcendència i feixuguesa a l’acte. Toni Casares va anar conduint-lo, mentre va poder, a partir d’un guió que perseguia reflexions més abstractes i conceptuals. El resultat va ser irregular, segurament en alguns aspectes es podria haver arribat més lluny, però personatges amb la trajectòria de Benet i Jornet i la visió de Casares sempre deixen apunts de saviesa que es fan escoltar.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )