Skip to content

Carregant

Dues crestes

Escrit el 18/02/2014 per Quimantú Segura a la categoria Cultura i democràcia, Gestió cultural comunitària, Ho deixo anar.
Tags:

Al penjador de l’entrada hi tinc dues crestes, una de roja i una de negra; en llevar-me del llit mai tinc la menor idea de quina de les dues acabaré portant quan surti al carrer, suposo que depèn del que senti per la radio mentre esmorzo o amb quin peu m’hagi llevat.

Com tots els galls començo sempre el dia cantant i, si no fos perquè he de menjar i assegurar-me un sostre, no pararia en tot el dia. Hi ha dies que penso que no és una idea tan descabellada: l’Estat subvenciona empreses per produir cotxes perquè la gent pugui anar a la feina per produir cotxes i així tenir un sou per comprar-se un cotxe i així tot dóna voltes, que deia l’hàmster… si en comptes d’això es subvencionés a tothom per igual, potser podríem tots tenir el menjar i el sostre assegurat; els que volem passar-nos el dia cantant ho podríem fer i els que volguessin anar a fer cotxes… doncs d’una manera més artesanal també podrien. La gent cantaria més crec.

Però és clar! els que porten aquest galliner van més aviat en la direcció oposada i són més partidaris de subvencionar molt a molt pocs

Però és clar! els que porten aquest galliner van més aviat en la direcció oposada i són més partidaris de subvencionar molt a molt pocs i, sobretot, no subvencionar mai directament al gall que canta sinó a l’empresa que ven “experiències” amb galls que cantin. Així doncs, hi ha dies que em llevo i penso que, a més de procurar-nos menjar i sostre, el que hem de fer és dedicar esforços a fer veure als amos del galliner que els recursos són de tots i s’han de repartir equitativament i, si no ho volen veure, muntar-los un bon pollastre! Els dies que penso això, quan surto per la porta agafo sempre la cresta roja.

Però no sempre ho veig així… hi ha dies que penso que el galliner no se’l reforma, se’l destrueix. En dies com aquests veig clar que, mirant de convèncer als amos del galliner i als galls que ja estan contents amb les molles, l’únic que aconseguim és perdre un temps i unes energies precioses que és millor dedicar a construir i defensar els nostres propis espais on poder cantar que, d’altra banda, és el que en definitiva està a l’origen de tot plegat. Que es confitin el seu galliner, nosaltres estem pel DIY! Els dies que penso així surto invariablement amb la cresta negra per capell.

I tanmateix hi ha dies en que veig que aquesta opció tampoc és un camí de roses; deixant de banda que implica la desprofessionalització de tot el sector (aquest debat un altre dia), l’autogestió és també un pou d’hores en tasques de gestió pura i dura i, ara mateix, suposa haver de renunciar a moltes condicions materials que, tot sigui dit, també són importants.

Quan hi penso veig que en el fons mai m’he acabat de decidir per una cresta favorita d’entre les dues i he de reconèixer que, molts més dies dels que m’agradaria, m’estic una bona estona dubtant abans de sortir al carrer. Em consolo amb el fet que, com a mínim, no hi ha dia que surti al carrer sense haver cantat i mai vaig sense una cresta posada, sigui del color que sigui.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )