Skip to content


Barcelona Inspira: Un exercici de periodisme

Escrit el 06/03/2014 per Lucia Lijtmaer a la categoria Una más y nos vamos.
Tags:
Traducció de Barcelona Inspira: Un ejercicio de periodismo

Al costat de casa meva hi ha un cartell de la campanya de l’Ajuntament de Barcelona “Barcelona Inspira“. En ella, s’anuncia: “Barcelona, una garantia per a la qualitat de vida”. Sota el cartell es citen dues fonts autoritzades que han determinat que la ciutat és una capital en qualitat de vida, igualtat i seguretat, i és anomenada com a sisena millor ciutat europea per als negocis i desena ciutat mundial més agradable per viure.

Una de les fonts és Traveler’s Digest, la guia turística nord-americana, que situa Barcelona com la desena ciutat del món més agradable per viure sobre un rànquing de 239 ciutats. En acudir directament a la font, es comprova que no hi ha cap informació sobre quin criteri o dades s’han utilitzat -més enllà dels gustos de la redacció- per establir aquest rànquing.

La segona font citada en el cartell i la web de la campanya de l’Ajuntament és l’estudi “European Cities Monitor“, realitzat per la consultora Cushman & Wakefield, basat en un nombre indefinit de preguntes realitzades aleatòriament per, com assenyala l’estudi, tenir en compte les “percepcions de les empreses sobre ciutats europees i el seu relatiu atractiu”. L’estudi, com indica la consultora, es realitza amb un nombre indeterminat d’executius sènior de 501 empreses europees que ha donat els seus punts de vista sobre les principals ciutats europees de negocis. No es detalla el nombre total d’executius que han participat en l’estudi. Es tracta doncs, d’un anàlisi subjectiu, i en termes quantitatius, molt eteri.

El cartell de la campanya, per falta d’espai, no explica que segons aquest rànquing de Cushman & Wakefield Barcelona ha baixat del 5è al 6è lloc respecte a l’any anterior. Es desconeix la seva posició posteriorment a 2011 a falta d’un estudi més recent.

Però en què consisteix la qualitat de vida per a l’Ajuntament, si ha preparat una campanya de cartells i banderoles per tota la ciutat, citant aquesta font? Quan un explora els factors per determinar-ho, troba que Cushman & Wakefield enumeren que el més important és l’accessibilitat de la ciutat al mercat, (60 % dels enquestats) seguit de la qualitat de les telecomunicacions (53%) el tranport i la rendibilitat l’espai d’oficines (33%). El segueixen el cost de l’assalariat (32%) , i el transport intern (20%). La qualitat de vida dels empleats i una atmosfera lliure de pol·lució estan al final de la llista, amb un percentatge d’importància del 16% respectivament.

Barcelona, ​​en aquesta enquesta, apareix com la segona ciutat més activa en autopromocionar-se, únicament superada per Londres. Respecte a l’any anterior, baixa sis llocs en accessibilitat al mercat de ciutats europees -el que constitueix, per als enquestats, el punt més important a valorar de tot l’estudi-, cedeix cinc llocs en qualitat de les seves telecomunicacions (del 15 al 20), tres a accessibilitat del transport (del 9 al 12), quatre en rendibilitat d’espai d’oficines (del 8 passa al 11) i baixa dos llocs en el cost de l’assalariat (del 9 al 11). Per no seguir detallant, resumeixo: Barcelona baixa en tots els llocs d’aquest rànquing, incloent transport i incentius fiscals. Pel que fa estrictament a qualitat de vida, es manté imbatible: segons 501 corporacions, és una ciutat amb una gran qualitat de vida per als seus empresaris.

Curiosament, la percepció dels ciutadans de Barcelona és una altra. En el mateix any de la publicació d’aquest informe, el 2012, es va realitzar un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en què es va preguntar a una quantitat una mica més gran, 5.500 persones, sobre criteris relacionats amb l’ús diari de la ciutat: el paisatge urbà, la qualitat del transport públic, l’educació, la sanitat, etc. El resultat va ser que Barcelona i la seva àrea metropolitana, segons els seus ciutadans, era la tercera ciutat de l’estat que més havia empitjorat en qualitat de vida, únicament superada per Palma de Mallorca i Madrid. Fins i tot abans de les retallades en sanitat i educació, els barcelonins apreciaven un descens gradual en l’atenció sanitària, la qualitat de l’educació i aspectes relacionats amb el medi ambient i l’urbanisme.

En endinsar-se per la web de la campanya (www.bcn.net/inspira), un troba els següents apartats: clima, educació, platges, arquitectura, barris, cohesió social, salut, espais naturals i gastronomia. Totes les seccions contenen una explicació. Així, el clima suau “ofereix una gran qualitat de vida”, les platges “són segures i d’aigües tranquil·les”, etc. En l’apartat sobre cohesió social es torna a l’estudi anterior: “La capital catalana es troba entre les primeres ciutats del món en els rànquings de qualitat de vida, seguretat i igualtat”. Si ens basem, com sembla haver entès l’Ajuntament, en una orientació merament econòmica -seguint les preferències de la consultora Cushman & Wakefield- el govern local entra en contradicció amb si mateix: el Departament d’Estadística va publicar a principis de 2013 les dades corresponents a 2011: augmenta considerablement la bretxa social i la diferència en la renda familiar entre barris es dispara. Una família de Pedralbes disposa de set vegades més renda que una de Can Peguera, i la riquesa es va concentrant. D’altra banda, un uniforme de l’Agència de la Salut Pública destaca que en els barris més pobres “repunta la mortalitat prematura coincidint amb la evolució del nivell de privació de la població”.

Pel que fa a les pestanyes d’educació (“Barcelona compta amb una xarxa educativa de qualitat, des de les escoles bressol públiques a les universitats i els estudis superiors”) i salut (“la ciutat disposa de bons serveis mèdics i sanitaris, tant públics com privats”), es tracta d’afirmacions una mica vagues -hauríem de definir què entén l’Ajuntament per “de qualitat” o en què consisteixen uns “bons serveis”-, resulta més complicat contrastar-ho. Assumim des d’aquí que no s’està utilitzant un criteri comparatiu amb els propis serveis públics, ja que això obligaria a recordar que Catalunya només està superada per la Comunitat Valenciana i les Balears en destinar menys pressupost per habitant a la despesa sanitària (1.095 € per habitant), i en matèria d’educació, la despesa pública per alumne ha baixat un 28% en els últims dos anys.

A dia d’avui, la campanya Barcelona Inspira no ha tingut incidència en l’oposició governamental.

NOTA: Per a la realització d’aquest article s’han necessitat sis hores de documentació i redacció. Segons les tarifes que s’estan pagant en la majoria de mitjans de comunicació estatals, aquest article estaria pagat a una mitjana de 8 € bruts l’hora, però pot ascendir fins 12 € i baixar fins a 0 € l’hora.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. roger says

    Copiant models d’altres ciutats, Chicago inspires 2012/Barcelona inspira 2014 http://goo.gl/t9bMbu pic.twitter.com/dPZtVkvbDu



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )