Skip to content


Museu

Escrit el 03/06/2014 per Olga Ábalos a la categoria Peus de pàgina.
Tags:

PEU DE PÀGINA #15: MUSEU

La ciutat de Seattle, la gran urbe del nordoest nord-americà que ha vist néixer negocis milionaris com Starbucks, Amazon i Microsoft, fa quatre anys que s’ha declarat “The City of Music“. Es tracta d’una campanya de promoció turística i cultural impulsada per la capital de l’estat de Washington que intenta explotar al màxim el llegat musical que li ha vingut donat, especialment a partir del naixement del segell Sub-Pop el 1989 i l’eclosió de Nirvana. Curiosament, l’aeroport internacional de Seattle-Tacoma és un dels punts calents de la campanya. Ara quan esperes per embarcar o que apareguin les teves maletes pel fil musical sonen desde Fleet Foxes a Nirvana passant per Jimmy Hendrix – un altre il·lustre veí de Seattle -, Mudhoney o Built to Spill. Per completar l’experiència musicoportuària, Sub-Pop ha obert una nova botiga en una de les terminals coincidint amb el seu 25è aniversari, plena de memorabilia i merxandatge, cada dia s’hi s’organitzen concerts de grups locals (la despesa es paga a mitges entre les botigues i l’aeroport), s’ha obert una exposició sobre Hendrix, s’ha creat una ràdio online i veus de conciutadans com Quincy Jones han gravat missatges informatius que es van reproduint per megafonia.

Segons un recent article del periodista musical John Robb, el primer que va entrevistar a Kurt Cobain abans de la bogeria mediàtica al voltant del disc “Nevermind”, Seattle és ara mateix un fèrtil camp per a tot tipus de gèneres musicals, del folk rock a la música electrònica o el hip-hop. Del grunge, però, ni rastre. “El llegat [de Nirvana] no ha estat crear bandes que els copiïn sinó una nova escena musical underground o una nova escena que lluita contra la creixent dictadura empresarial a la cultura musical”. Sigui veritat o no, Sub-pop, el grunge i Nirvana són marques que Seattle explota, usa i ha convertit en carn de museu.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Montserrat Iniesta says

    Alerta! Reivindico la tasca de les museòlegues dissidents que malden -potser inútilment- per resignificar una institució indubtablement anacrònica. Però quan la immediatesa desenfrenada ens priva de tota intimitat, potser caldria reclamar més espais -físics o virtuals- de diàleg i de mediació pausada amb els relats sobre altres temps i altres temporalitats. El museu a mort. Visca les museòlogues!!!



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )