Skip to content


Museu

Escrit el 03/06/2014 per Olga Ábalos a la categoria Peus de pàgina.
Tags:

PEU DE PÀGINA #15: MUSEU

La ciutat de Seattle, la gran urbe del nordoest nord-americà que ha vist néixer negocis milionaris com Starbucks, Amazon i Microsoft, fa quatre anys que s’ha declarat “The City of Music“. Es tracta d’una campanya de promoció turística i cultural impulsada per la capital de l’estat de Washington que intenta explotar al màxim el llegat musical que li ha vingut donat, especialment a partir del naixement del segell Sub-Pop el 1989 i l’eclosió de Nirvana. Curiosament, l’aeroport internacional de Seattle-Tacoma és un dels punts calents de la campanya. Ara quan esperes per embarcar o que apareguin les teves maletes pel fil musical sonen desde Fleet Foxes a Nirvana passant per Jimmy Hendrix – un altre il·lustre veí de Seattle -, Mudhoney o Built to Spill. Per completar l’experiència musicoportuària, Sub-Pop ha obert una nova botiga en una de les terminals coincidint amb el seu 25è aniversari, plena de memorabilia i merxandatge, cada dia s’hi s’organitzen concerts de grups locals (la despesa es paga a mitges entre les botigues i l’aeroport), s’ha obert una exposició sobre Hendrix, s’ha creat una ràdio online i veus de conciutadans com Quincy Jones han gravat missatges informatius que es van reproduint per megafonia.

Segons un recent article del periodista musical John Robb, el primer que va entrevistar a Kurt Cobain abans de la bogeria mediàtica al voltant del disc “Nevermind”, Seattle és ara mateix un fèrtil camp per a tot tipus de gèneres musicals, del folk rock a la música electrònica o el hip-hop. Del grunge, però, ni rastre. “El llegat [de Nirvana] no ha estat crear bandes que els copiïn sinó una nova escena musical underground o una nova escena que lluita contra la creixent dictadura empresarial a la cultura musical”. Sigui veritat o no, Sub-pop, el grunge i Nirvana són marques que Seattle explota, usa i ha convertit en carn de museu.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Montserrat Iniesta says

    Alerta! Reivindico la tasca de les museòlegues dissidents que malden -potser inútilment- per resignificar una institució indubtablement anacrònica. Però quan la immediatesa desenfrenada ens priva de tota intimitat, potser caldria reclamar més espais -físics o virtuals- de diàleg i de mediació pausada amb els relats sobre altres temps i altres temporalitats. El museu a mort. Visca les museòlogues!!!



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...
  • Ángel Suso Calvo.: Aupahí. La estamos ensayando para incluirla en nuestro repertorio. Ya están “paseo con la...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )