Skip to content


Turisme

Escrit el 18/06/2014 per Olga Ábalos a la categoria Peus de pàgina.
Tags:

PEU DE PÀGINA #17: Turisme

A mitjans de segle XIX, la reina Isabel II d’Espanya (antecessora borbònica de Felip VI) va inaugurar sense voler-ho una moda que a partir de llavors seria, per sempre més, ibèrica: l’estiueig de platja. A causa d’un dolorós herpes, els metges reials van recomanar-li que es banyés en el mar Cantàbric per a alleujar les molèsties. Ella va escollir la platja de La Concha de Sant Sebastià. La població local, principalment pescadora i de classe humil, es miraven el ritual de la reina desde la distància i l’associaciaven a un comportament exòtic propi de l’alta aristocràcia. Aquell acte de remull regi, però, va sentar un precedent: gràcies al boca-orella i els cronistes de l’època aquella platja va esdevenir destí turístic. Perquè sí, perquè la reina s’hi banyava. Ben aviat a San Sebastià van començar a construir-se cases d’estiueig a més d’un casino luxós per assimilar-se a altres ciutats d’Europa en què el glamour ja s’hi havia instal·lat com Biarritz, a pocs quilòmetres, Niça o Cannes, a la costa mediterrània.

Llegeixo aquesta història en un article de Néstor Lujan titulat “La invención del turismo” publicat a la revista “Historia y Vida” l’any 1977. Segons l’historiador, aquella moda de fer vacances a prop del mar ja aconseguia moure grans quantitats de persones fa més d’un segle, llavors principalment aristòcrates i gent de la noblesa. Diuen els textos de l’època, que el 1872 van passar per Montecarlo fins a 160.000 turistes atrets pel seu casino i que l’any 1900, Cannes va rebre fins a 20.000 visitants estrangers. Avui en dia, en ple regnat de les xarxes socials, els blogs, agències de viatges i companyies low cost, Barcelona acollia el 2012 gairebé 7,5 milions de persones.

Aquest exemplar de la revista va ser una de les darreres compres que vaig fer a la desapareguda Llibreria Canuda, situada al número 4 del carrer del mateix nom. Després de 82 anys d’existència, els propietaris es van veure obligats a plegar per l’incement desmesurat del lloguer. Un dany col·lateral més del model de ciutat plenament entregada al turisme impulsat pel consistori barceloní. Ara hi estan construint un (altre) Mango.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Capi: M’ha encantat.
  • Fausti: No ho descriguis tan bé, coi!
  • IRENE JAUMA MARAGALL: bravo, Ramoníssim
  • Berta: Feliç de llegir-ho. Mare d’un nen a de 12 anys, i filla d’una mare amorosa i tendre i valenta i...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )