Skip to content


Turisme

Escrit el 18/06/2014 per Olga Ábalos a la categoria Peus de pàgina.
Tags:

PEU DE PÀGINA #17: Turisme

A mitjans de segle XIX, la reina Isabel II d’Espanya (antecessora borbònica de Felip VI) va inaugurar sense voler-ho una moda que a partir de llavors seria, per sempre més, ibèrica: l’estiueig de platja. A causa d’un dolorós herpes, els metges reials van recomanar-li que es banyés en el mar Cantàbric per a alleujar les molèsties. Ella va escollir la platja de La Concha de Sant Sebastià. La població local, principalment pescadora i de classe humil, es miraven el ritual de la reina desde la distància i l’associaciaven a un comportament exòtic propi de l’alta aristocràcia. Aquell acte de remull regi, però, va sentar un precedent: gràcies al boca-orella i els cronistes de l’època aquella platja va esdevenir destí turístic. Perquè sí, perquè la reina s’hi banyava. Ben aviat a San Sebastià van començar a construir-se cases d’estiueig a més d’un casino luxós per assimilar-se a altres ciutats d’Europa en què el glamour ja s’hi havia instal·lat com Biarritz, a pocs quilòmetres, Niça o Cannes, a la costa mediterrània.

Llegeixo aquesta història en un article de Néstor Lujan titulat “La invención del turismo” publicat a la revista “Historia y Vida” l’any 1977. Segons l’historiador, aquella moda de fer vacances a prop del mar ja aconseguia moure grans quantitats de persones fa més d’un segle, llavors principalment aristòcrates i gent de la noblesa. Diuen els textos de l’època, que el 1872 van passar per Montecarlo fins a 160.000 turistes atrets pel seu casino i que l’any 1900, Cannes va rebre fins a 20.000 visitants estrangers. Avui en dia, en ple regnat de les xarxes socials, els blogs, agències de viatges i companyies low cost, Barcelona acollia el 2012 gairebé 7,5 milions de persones.

Aquest exemplar de la revista va ser una de les darreres compres que vaig fer a la desapareguda Llibreria Canuda, situada al número 4 del carrer del mateix nom. Després de 82 anys d’existència, els propietaris es van veure obligats a plegar per l’incement desmesurat del lloguer. Un dany col·lateral més del model de ciutat plenament entregada al turisme impulsat pel consistori barceloní. Ara hi estan construint un (altre) Mango.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )