Skip to content


La sintonia lliure contra els codis zombie

Escrit el 02/10/2014 per Antònia Folguera a la categoria Intervencions al Fòrum, Vídeos.
Tags:

És el meu elogi personal a la ràdio, no a la ràdio “normal”, sinó a la ràdio local, a la ràdio pirata, a la ràdio lliure… en el fons el nom respon a detalls legals i econòmics, però l’esperit és el mateix, o si més no, semblant. La sintonia lliure és un espai de reunió d’una comunitat d’esperits afins al voltant d’un punt del dial. Projectes de comunicació que a la força o per pròpia voluntat van poc a poc deixant les ones i establint-se a internet. Diferent canal, mateix esperit.

Antònia Folguera al 13è Fòrum Indigestió

Intervenció d'Antònia Folguera al 13è Fòrum Indigestió. Foto: Carles Llàcer

Espais on hi caben idees, projectes i sons que tenen poquíssimes oportunitats d’existir en un mitjà tradicional, és normal, són lliures per tant es poden permetre el luxe de ser incòmodes, de molestar, de fer soroll o de donar-li moltes voltes a les coses i anar-se’n per les rames. Ser lliure també vol dir normalment tenir uns recursos molt més limitats. Això també és bo, els recursos limitats pesen menys i encara que no ho sembli, molts cops, fan el camí molt més fàcil.

A la sintonia lliure els formats sovint són espontanis. És un lloc on hi tenen cabuda entrevistes que duren dues hores,  monogràfics sobre aquell segell discogràfic que només va treure 3 referències entre 1968 i 1974 o programes especialitzats en músiques a les quals “l’interès general” ha deixat de dedicar-los cap tipus d’atenció. Que no es parli sobre una cosa no vol dir que no existeixi, vol dir que hem oblidat de mirar o que ens fa mandra buscar.

Encara que aquests projectes emigrin a internet per comoditat i economia, a la recerca d’audiències que van més enllà de la localització geogràfica,  els vull desitjar llarga vida:

  • Llarga vida al programa de reggae, al de rockabilly, al de noise i al de drum and bass.
  • Llarga vida a la tertúlia política on ningú és famós i on es representen idees més enllà de la dreta, l’esquerra i el mig.
  • Llarga vida als contra-informatius,
  • Llarga vida als espais on hi caben les idees més diverses.
  • Llarga vida als programes  on “L’actualitat” importa un rave.
  • Llarga vida als programes subjectius, personals i tal com raja.
  • Llarga vida a les retransmissions de partits de futbol infantil o de tercera regional.

Alguns d’aquests projectes de comunicació avui en dia es professionalitzen i això te moltes coses bones, però també de dolentes: voler adoptar els mateixos codis dels mitjans generalistes i imitar-los amb menys d’un 1 per cent dels recursos, en lloc de generar els seus propis codis. A aquests codis, els he anomenat “Codis Zombie”. Els codis zombie són:

  • L’ inèrcia i la lentitud, tot i que la ràdio és més ràpida que la tele.
  • “L’interès general”.  L’interès de qui? Qui el decideix l’interès general?
  • La moda i la falsa novetat
  • Els formats que no han canviat en 50 anys i que ningú qüestiona.
  • La música de chart i les emissores que programen 365 dies a l’any les mateixes 100 cançons, amb l’excusa de què posen “clàssics”. Si ens posem a comptar els clàssics, segur que ens en surten milers.
  • La idea de què tot ha de ser dinàmic, àgil i divertit… en serio? Tot?

Quan el temps passa i posa les coses al seu lloc (o això diuen) Què té més valor? L’entrevista pesada, avorrida i tal com raja de dues hores? O el reportatget àgil i divertit de 5 minuts? Jo ho tinc clar. Involuntàriament des de la sintonia lliure, es genera documentació, si es pren la precaució de guardar-la.

Respecte per les persones que durant 2 setmanes o durant 20 anys han sentit que tenien alguna cosa a compartir i han fet un programa de ràdio. No és per als pobres d’esperit, no s’hi guanya diners: s’hi gasten diners! Vol dedicació, si el programa és dimarts de 7 a 8, cal fer mans i mànigues per estar a l’aire de 7 a 8, encara que plogui.

I per acabar: Tant a internet com al món real, els emissors s’apaguen quan hi ha tempesta i els servidors d’streaming cauen quan es trenca un script. Llarga vida a aquella persona, que després d’una tempesta, agafa el cotxe a deshora i va a engegar l’emissor de nou perquè la sintonia no s’aturi. I llarga vida a aquella persona, que davant de l’ ordinador, tecleja codi per ressuscitar el servidor. Encara que sembli que ningú escolta, la sintonia ha de seguir. 

______________________________

Més informació:

Només cal donar-li unes quantes voltes al botó del dial per trobar quina és l’emissora més propera amb continguts d’interès local o comunitari. Dues emissores històriques a l’àrea de Barcelona són Radio Pica, que acaben de fer un llibre sobre les ràdios lliures a Catalunya, i Ràdio Bronka. Moltes emissores municipals i de barri formen part de la Federació de Radios Locals de Catalunya. I multitud d’emissores internacionals tenen el seu espai a la xarxa gràcies a G.I.S.S. No hem d’oblidar que també hi ha televisions amb vocació lliure, com La Tele, que dona guerra des de fa més de 10 anys per oferir una alternativa sòlida als mitjans generalistes i donar veu a la ciutadania i als moviments socials.

______________________________

Més informació sobre el fòrum:

 


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )