Skip to content


L’amor seriós

Escrit el 19/07/2015 per Núria Martínez Vernis a la categoria Intervencions al Fòrum.
Tags:
Intervenció de Núria Martínez Vernis, al 14è Fòrum Indigestió

L’amor seriós: delicte de perill abstracte, etc.

La part aquosa de la sang i altres líquids animals que resta després de la coagulació es consolida en un ésser ample, que en les seves accions i manera de procedir, dóna importància a les coses; com que la música i la rumorologia són amiquíssimes, com que la barba és un pont de teletransportació i el bigoti un gra, i cal menys pústula, perquè ells no hi tenen res a veure.

Particularment, crec que es tracta d’envellir en el moviment incessant d’allò que es mou en una direcció concreta, que és alhora, l’espesseïment o liquiditat de tot individu, gat o rata sense excepció. L’expulsió que actua tranquil·la, amb aquesta parcel·la de seguretat massiva: “Teu, teu, no ho és mai”, es mostra indiferent. I és que la indiferència és un grau.

És per la interpretació no lleugera ni voluble, que són cadenats, són les ramificacions de la menta, la pensa, i la parla que és adscrita al paper que se li ha atorgat. La gratuïtat hi té poc a veure però sí la voluntat del desbordament que és per exemple el crit.

Amb tot, o res, no voldria propiciar a la jocositat o a la frivolitat en aquesta dissolució, és un transport fluid. És clar, que obra amb reflexió o coneixement, no pas a la lleugera, ni per riure-se’n, tampoc tractant d’enganyar.

Un altre exemple, guanya l’espai del fum, or seria en unes circumstàncies impensables, evidentment. L’evolució no ha dilucidat clarament si treballa abscés o abstracció, si té talent o enumera amor seriós des del 0 o l’1, que permeteu-me dir és una gran diferenciació funcional: cap incapacitat, perquè no hi ha hams que no casin.

_Líquid, líquides, amics, a mitges del poble cartró, tant tant per cent em sembla radical!

El cel obert proporciona l’escalada, la classificació no diu res i en aquell cantó fa florida o podridura, com la història, que volent-ho molt, m’està costant d’explicar. És seriosa la causa i és un misteri el fangar. Cada ésser des-cabell, obtura, obvia la incertesa del diagnòstic, que és total-ment rodó. L’extremitat fa cas del curs fins al dit i el més enllà, de manera conscient, és clar, i s’instal·la la cançó en una mucosa i a la hipòfisi:

Agafo el tren i em perdo,

els que ens perdem paguem menys

i podem mirar per la finestra

molta més estona, molta més estona.

Quan arribem, no és veritat.

Avui el revisor m’ha dit que he d’aportar alguna cosa

que no puc estar assegut

sense contribuir.

He vomitat

he cantat fort

i he fet una conferència sobre el minimalisme blau

i ho he fet en primera persona.

El revisor m’ha fet fora, m’ha fet fora, m’ha fet fora.

Però no ho notat, no he notat, no ho he notat

Feia temps que ningú no em feia res .

M’he deixat endur, sí, portal, i és tant seriós el conducte estret com l’ordre fantàstic dels esdeveniments, que en l’exocervell de cada vila, poble, urbs es vol sòlid. Curt és el moviment però significatiu en la dedicació, i és per amor, continuïtat, per ferum, allò que glopa el mar: una colla de migrats, carn de bullir l’olla, el Pedrolo;

_Amb un sol cagarro, tu ja esmorzes!

_m’importa poc si s’exporta gent.

Som tan a prop d’un ull cec com no cec. I és així, que casa i cosa fan la causa, i cansa, és la gota que fa empal·lidir tot jo o convenció dramàtica. L’isme és comestible, digerible i execrable, la saturació, que absorta humanitat i relativitza la frase: “Lo maté porqué era perro”, “la maté porque era fúcsia”.

És tant bèstia el formol com els líquids del revelat fotogràfic, fixació, caixeta, la petja d’una gravidesa:

Cap el sol, vaig cap al sol

deixo enrere els satèl·lits

el meu vol no el sap ningú

faig la via dels famèlics.

Tinc un urc que em fa orbitar

a la vora dels misteris

em faig gran em faig petit

crec que hem perdut tot el senderi

 

Bonya nit

Per Indigestió, 2015. _Per la mar salada! demana aigua, home!

 

Vídeo de la intervenció de Núria Martínez Vernis, al 14è Fòrum Indigestió

Podeu veure el vídeo sencer del Fòrum en aquesta pàgina.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...
  • Ángel Suso Calvo.: Aupahí. La estamos ensayando para incluirla en nuestro repertorio. Ya están “paseo con la...
  • Hara: Iru for precious friend!

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )