Skip to content

Carregant

Entrevista a Sara Fontán

Escrit el 21/02/2016 per admin a la categoria Arxius d'audio, ENTREVISTES.
Tags: , .

Aprofitant la col·laboració d’Indigestió amb la programació #4Raons a La Capsa d’El Prat i el treball que s’està fent posant en contacte músics i població, publiquem aquesta entrevista breu a El Prat Ràdio, de José David Muñoz i Jordi Oliveras a Sara Fontán, i el relat de Conxita Herrero sobre les seves trobades prèvies al concert. Sara Fontán, violinista que toca a Manos de Topo i La Orquesta del Caballo Ganador, entre d’altres, actuarà a La Capsa el proper dissabte 27 de febrer.

Àudio de l’entrevista sencera:

 

(Jordi) Com vas passar de la música clàssica a fer improvisacions?

Poc a poc. Vaig estudiar música clàssica i estava en un nivell clàssic bastant potent. Ja hi havia una vessant molt experimental en un duo de dos violins amb el que enregistràvem peces de compositors contemporanis, alguns molt passats de voltes. Hi havia tota aquesta part que, dins la música clàssica, ja m’agradava.

Després vaig tornar a Galícia, jo sóc gallega, i allà m’avorria molt. I hi havia uns col·legues que tenien un grup de pop que em deien “va, vine a tocar!”, i jo deia “jo no en sé! jo sé tocar Prokofiev!” fins que un dia estava tant avorrida que vaig provar, i va ser molt especial perquè vaig veure que podia fer-ho.

Crec que hi ha una part que té a veure amb la meva memòria, en la meva opció per la improvisació. Vaig començar a tocar cançons amb gent de pop. Feia els arranjaments i després veia que no m’en recordava, però, com que el pop té aquests acords tant marcats i d’alguna manera obvis, veia que tenia la facilitat de tocar sense tenir-ho molt preparat.

I a partir d’aquí vaig començar fa uns anys amb el Pau de Za!, i em va parlar de ”La orquesta del caballo ganador” i aquí vaig començar a improvisar molt. Em va ensenyar moltes coses, a alliberar-me, els primers pedals que jo he posat en un violí els vaig posar per ell… i crec que la culpa és una mica del Pau, que m’ha fet arribar a fer aquestes coses.

Per altra banda també hi ha la por de donar per bona una cosa que has començat. Si improviso no tinc un altre remei que deixar-ho com està.

(Jordi) De què depèn una improvisació teva? Del teu estat d’ànim aquell dia? De la gent que tens davant? De la temperatura?

Una improvisació depèn sobretot de la quantitat de recursos que tens com a músic. Igual que quan parles o quan estàs en una conversa el que pots estar en la conversa depèn dels teus recursos verbals, de memòria, del que sigui. Evidentment també influeix el que tens al costat. El lloc també, i la gent. Jo tinc uns recursos que sé que faré servir, i tinc un ordre, em faig un guió. El lloc, la gent i el que es respira allà fan que això sigui millor o pitjor, enmig del que jo puc fer. O sigui, jo puc fer aquest mateix guió ara i sortirà una cosa, el faig en un altre lloc, i en sortirà una altra.

(José David) S’adquireixen vicis quan un improvisa?

Sí. Hi ha coses que són rifs que sé que faré. Hi ha coses que estan mitjanament tancades, i les faig. Perquè sinó hi ha un risc de divagar massa i de no concretar. Necessito tenir més o menys tancats quins recursos faré servir o no faré servir. “No faré servir la distorsió”, o “Faré molt de soroll però faré un parell de coses maques”, coses així.

(José David)  M’ha semblat escoltar que fas servir pedals amb el violí? Què vol dir això?

Són pedals de guitarra o de baix. El violí porta una pastilla (un micròfon), i a partir d’aquí va als pedals. Moltes vegades no sona a violí sinó a baix, a txelo, a drons…

(Jordi) Segur que hi ha gent a qui espanta les improvisacions. Quina pista els hi donaries per connectar-hi?

Crec que és molt entretingut de veure. Quan jo he fet aquestes coses i he vist després a la gent, potser els hi ha agradat més o menys el que han escoltat, però diuen “doncs ha estat molt entretingut mirar-ho!”. El fet que sàpiguen que no saps ben bé el que faràs els fica molt dins del concert. Veuen que t’has ficat en un lio, que és perillós… “Buah! Com s’en sortirà!”. Si el músic està arriscant es nota.

 

Relat gràfic de Conxita Herrero:

Sara Fontán per Conxita Herrero

 


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?

*



Últims comentaris

  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...
  • Consuelo: Unas sábanas limpias donde recostarte después de la novena caída y el décimo levantamiento. Una habitación...
  • Red P: M’ha encantat, tendra i divertida a parts iguals
  • Joan Gener: Un fil a explorar és aquesta tensió que suposa lo universal i lo situat. Desplaçar el dret d’accés...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )