Skip to content

Carregant

La ‘Directa’, cap a la transformació social des d’una cooperativa

La Directa fa 10 anys. Ho celebra el 30 d’abril a l’Ateneu Popular de Nou Barris (Barcelona) amb un concert en què participaran Ana Tijoux, Marinah i Mash Masters. Aquest dissabte també es presentarà el futur d’un mitjà de comunicació que va néixer el 2006, una època en què conceptes com transformació social i economia solidària eren proscrits en una societat immersa en el turbocapitalisme.

Evidentment, els moviments socials mostraven una altra realitat, i la Directa, creada com a associació, participava en aquells moviments en forma i fons: projecte assembleari, autogestionat i descentralitzat al servei de la informació alternativa en el sentit més necessari del terme, en tant que construeix i acompanya un relat periodístic sovint invisibilitzat en els mitjans d’obediència capitalista.

Va sorgir com setmanari de comunicació directa i avui és una publicació quinzenal en paper i una web de referència per saber quin pa s’hi dóna en un món que necessita ser explicat amb independència. No es tracta de ser el primer a copiar una nota de premsa, sinó d’investigar, de fer periodisme, de dubtar de la versió oficial que només té una font. La investigació que han fet de casos com el 4F o el d’Ester Quintana és només un exemple d’un periodisme que va néixer d’una necessitat: “si altres no ho fan, ho farem nosaltres”.

Una aposta política

Deu anys després d’aquell primer número, i amb 2.000 subscripcions, aquell “mitjà de comunicació en català d’actualitat, investigació, debat i anàlisi” fa un pas endavant constituint-se com a cooperativa de consumidores i usuàries sense afany de lucre, una forma jurídica que substitueix l’anterior (associació) i que es planteja com a un punt de partida. “És una aposta política”, diu la periodista Gemma Garcia (Barcelona, 1982), lligada a la Directa des del principi. “La cooperativa formalitza determinades coses i les amplia i les fa més fortes; les consolida. Trenca la barrera entre el nosaltres i el vosaltres activant diversos espais i mecanismes de participació”, afegeix. “A més, l’estructura de la cooperativa fa més transparent els òrgans de presa de decisió”, explica Jesús Rodríguez (Santa Coloma de Gramenet, 1974), periodista del nucli fundador.

Una de les singularitats de la Directa és que tracta les informacions amb profunditat, lligant caps i oferint-ne el context.

El Jesús i la Gemma parlen a la redacció de la Directa, al barri de Sants de Barcelona. Abans que arribi la Gemma, el Jesús revisa unes fotografies d’un grup de neonazis que s’han concentrat davant del centre social L’Obrera de Sabadell. La crònica de la posterior marxa de rebuig per la presència neonazi ja està penjada a la web i convenientment contextualitzada, perquè no és un cas aïllat. Una de les singularitats de la Directa és que tracta les informacions amb profunditat, lligant caps i oferint-ne el context. Arriba la Gemma a la redacció, un espai que és punt de trobada i debat. Però on realment treballa el periodisme directe és al carrer, com aquella vegada que el Jesús, veient als jutjats que alguna cosa desmentia el relat oficial, va començar a ficar el nas en el cas 4F, i per tant en les clavegueres de la ciutat morta. No és estrany, doncs, que el Jesús tingués un paper decisiu com a guionista en el documental Ciutat morta: era la persona que més havia investigat.

Jesus Rodriguez, periodista de la Directa. Foto: Victor Serri.

Jesus Rodriguez, periodista de la Directa. Foto: Víctor Serri.

Val a dir que han sigut anys de picar pedra, de situar la Directa com a projecte i de visibilitzar-lo. L’impacte del cas 4F i de les males pràctiques de la Guàrdia Urbana de Barcelona en la societat va ser més aviat discret durant molt de temps. La resta de mitjans no van aprofundir en els plecs de la història oficial fins que el documental va començar a tenir repercussió i a capgirar el relat hegemònic fins aleshores. Ara les coses han canviat, perquè ha canviat la societat i perquè mitjans com la Directa han perseverat en la feina. El 19 d’abril d’aquest mateix any el Jesús i el Maties Lorente van destapar una maniobra de dues persones que s’identificaven com a delegats de “la seguretat de l’Estat”; volien “captar” l’activista Quim Gimeno com a confident. Tant aviat com la Directa va publicar el reportatge, pràcticament tots els mitjans de Barcelona s’hi van fer ressò. Aquest és un indicador eloqüent de la solidesa d’un mitjà de comunicació, la capacitat de transcendir la seva comunitat de lectors i convertir-se en un referent informatiu per a la societat.

La nova estructura

Mantenir aquest compromís demana una estructura que faci sostenible el projecte. Paga la pena, doncs, detallar com vol funcionar estructuralment la Directa a partir d’ara. Hi haurà tres col·lectius que participaran en la presa de decisions a l’assemblea general i als consells rector, social i periodístic. Les sòcies treballadores, que representaran el 10% dels vots socials; les sòcies consumidores, que serien les persones físiques i les jurídiques subscriptores, i que representaran el 50% dels vots; i finalment les sòcies col·laboradores, que participen en diverses tasques i que representaran el 40% dels vots. És a dir, el pinyol periodístic no s’atorga una majoria, sinó tot el contrari.

És a dir, el pinyol periodístic no s’atorga una majoria, sinó tot el contrari.

“Ja ens van dir que ‘quina generositat’, però aquests percentatges els veiem com una transformació natural que respon a la filosofia del projecte. Tots els actors que formen part d’aquesta gran comunitat en un pla d’igualtat tindran la possibilitat formal de participar en espais que no són pròpiament només llegir la Directa i pagar la subscripció. Podran estar en una comissió periodística on podran aportar continguts i enriquir el projecte”, diu la Gemma, que contempla una relació dinàmica amb tots els actors. “L’entorn és tan divers que serem flexibles amb l’aportació de capital social”, afegeix “Pensa que hi ha entitats que no tenen personalitat jurídica i que es podran fer sòcies a través d’una persona, però buscant fórmules perquè representin l’entitat. Per exemple, el Sindicat de Manters de Barcelona, Tanquem els CIES, les assemblees de treballadores…”, completa el Jesús. Fins a quin punt aquesta nova estructura condicionarà la línia editorial? “És un debat que va sortir –reconeix la Gemma–. I al principi hi havia certa por. És normal pensar com es veurà afectada la línia editorial del projecte, però nosaltres confiem en la confiança que tenen les subscriptores individuals i entitats en el projecte de la Directa, i per tant entenem que no vindran a canviar-lo, perquè són subscriptores perquè els hi agrada, vindran a millorar-lo”.

directa dibuix

Dibuix de Núria Frago (que hem adaptat a blanc i negre)

“La Directa és de les lectores, de la gent que hi treballa i de la gent que hi col·labora. I ara la dotem d’una major capacitat de fiscalització del dia a dia del projecte. Ens obligarà a ser més autocrítics. Tindrem un feedback més reflexiu, més de fons, i construirem i reconstruirem discurs a través d’aquest feedback”, afegeix el Jesús. El feedback, en tant que reflex d’una feina en xarxa, és consubstancial a un mitjà com la Directa. “El nostre objectiu és que creixi per desenvolupar la seva funció, que és la transformació social. Per tant, a quanta més gent arribem millor, però no ha d’alterar la naturalesa del projecte”, diu la Gemma abans que el Jesús expliqui un aspecte d’aquesta naturalesa: “Mai hem tingut una voluntat centralista de crear una estructura que ho controli tot. Per exemple, com que cada territori ha creat realitats que eren pròpies de cadascuna de les comarques, el que hem fet ha sigut associar-nos o col·laborar amb les realitats que ja s’anaven construint en el territori, a vegades a partir de nuclis de treball de la Directa i altres amb mitjans locals amb els quals ens sentim identificats. A partir d’aquesta identificació mútua hem generat una aliança amb una autonomia seva i una autonomia nostra, i compartim continguts. Però no hi ha una jerarquia de Barcelona per sobre de la resta. És una relació entre la Directa i Ariet, Apunt, Xarxa Penedès… Són espais autònoms que col·laboren i s’identifiquen amb el projecte”. Tot i que el marc geogràfic són els Països Catalans, la Directa també comparteix continguts amb mitjans d’altres territoris com La Marea, Diagonal i Pikara, entre d’altres. Són, no cal dir-ho, espais de comunicació social i crítica.

La Directa és de les lectores, de la gent que hi treballa i de la gent que hi col·labora.

La Directa, que aporta mirades joves, també és “escola per a gent que està en formació” i que se sent identificada amb un periodisme que encara és possible perquè sobretot és necessari. “Hem hagut d’anar creant moltes petites eines d’acompanyament i de formació. Hi ha molta gent que ve a formar-se, a buscar el que no troba, gent que ha tingut una mala experiència fent de becària en altres mitjans. A la Directa hi ha un relleu important perquè tenim les portes obertes”, explica el Jesús. Buscar la transformació social requereix eines, però també gent avesada en pràctiques periodístiques transformadores. Si un mitjà només forma autòmates, mata qualsevol possibilitat de transformació. És el parany en què no ha caigut la Directa.

La sostenibilitat humana i econòmica

Com diu la Gemma, constituir-se com a cooperativa és també una manera de “dotar el projecte de sostenibilitat humana i econòmica”. Tot i que la Directa és un mitjà dinàmic i en constant renovació, és important consolidar condicions materials perquè el futur no depengui només de l’entusiasme d’uns quants. Per això un dels objectius és crear un grup d’una desena de sòcies treballadores la feina periodística i administrativa de les quals sigui remunerada amb un sou. La proposta amb què treballen és de nou sous de 1.000 euros, i 30 hores setmanals. I d’on sortiran els diners? El projecte és transparent. El pressupost actual de la Directa és de 150.000 euros, i la previsió per al 2017 és arribar als 213.000 euros. Els ingressos provenen de les vendes, les subscripcions, la publicitat (que per compromís filosòfic no pot suposar el 15% dels ingressos) i la subvenció de la Generalitat per publicació en català (que ara és l’1,3% del pressupost). Per engegar la cooperativa, cada sòcia treballadora farà una aportació de 1.000 euros al capital social. Entre les sòcies consumidores, les entitats hi aportaran 300 euros i les persones físiques 100 euros. Finalment, l’aportació de cada sòcia col·laboradora serà de 100 euros. Per participar en la cooperativa caldrà estar-hi subscrit a la Directa; tanmateix, qui no vulgui formar part de la cooperativa sí que podrà ser-ne subscriptora. D’acord amb el principi “una persona, un vot”, una major aportació econòmica d’una sòcia no implicarà més poder de decisió, com sí que passa en estructures empresarials amb accionistes.

Foto: Victor Serri.

Foto: Victor Serri.

Un dels aspectes més interessants del projecte és la seva naturalesa com a cooperativa de consum en comptes de cooperativa de treball o mixta

Un dels aspectes més interessants del projecte és la seva naturalesa com a cooperativa de consum en comptes de cooperativa de treball o mixta, que és la més habitual en àmbits periodístics. “No estem inventant un model, però és cert que no coneixem gaires mitjans de comunicació que funcionin com a cooperatives de consum”, diu la Gemma. “Al Baix Llobregat hi ha Fet a Sant Feliu, i sí que n’hi ha a països com Alemanya i Suècia”, explica el Jesús, que recorda que en els últims tres anys han establert una sèrie de contactes amb diferents experiències cooperatives, també fora de la producció periodística, per valorar avantatges i inconvenients, sempre tenint ben present “la realitat mediàtica” nostra.

L’experiència cooperativa en mitjans de comunicació ve de lluny. Die Tageszeitung és un diari alemany que es va constituir com a cooperativa l’any 1991 i que actualment té 12.000 sòcies i més de 40.000 subscriptores, tal com explica la revista Nexe en aquest article. També n’hi ha a Suècia (Fria Tidningen), al Regne Unit (Ethical Consumer) i en altres països d’Europa i Amèrica. A Espanya funcionen com a cooperatives de treball mitjans com La Marea i Alternativas Económicas, i altres treballen en entorns cooperatius com Pikara i Diagonal. El fet diferencial de la Directa és que obre un nou model al qual caldrà estar ben atents perquè pot guiar el futur d’altres mitjans amb estructures similars.

“Jo crec que això farà que la Directa qualli més a la societat i arribi a més gent”

Fer una “aposta política” i “dotar al projecte de més sostenibilitat humana i econòmica” va més enllà de la retòrica, perquè, com assenyala la Gemma, tot plegat ha de tenir “una repercussió forta en el projecte pel que fa a la qualitat, però no només de continguts, sinó justament perquè incorporem tot aquest entorn que no està en la dinàmica diària”. “Això ens permetrà tenir una mirada més a llarg termini –afegeix–, i podrem ser molt més estratègics, una cosa que a la Directa sempre ens ha costat una mica, perquè tothom té altres feines i la voràgine aquesta no ens permet mirar a llarg termini. Jo crec que això farà que la Directa qualli més a la societat i arribi a més gent”. Al cap i a la fi, un dels propòsits d’un periodisme com el de la Directa és també implicar el món no activista en l’activisme, contribuir a l’articulació d’un pensament crític; o, dit d’una altra manera, promoure i/o acompanyar vocacions transformadores que no necessàriament estan vinculades a moviments socials estructurats, perquè la transformació destinada únicament a l’autoconsum és poc transformadora.

Deu anys d’experiència ajuden també a tocar de peus a terra i a reflexionar cada pas per evitar caure en un dels mals d’algunes experiències cooperatives que, empeses per l’ambició de creixement, acaben reproduint models capitalistes insostenibles. La clau, com gairebé en totes les activitats humanes, és definir-ne bé l’escala. “Hi ha models que sí que defensen una economia solidària a escala humana, de proximitat”, diu la Gemma. “Però a vegades hi ha massa ambició en els projectes i no es fan en escales on la teoria pugui esdevenir pràctica. A vegades la teoria cooperativa no es pot dur a la pràctica perquè l’escala que has plantejat no encaixa i genera incoherència”, afegeix el Jesús, un periodista que entén l’ofici com una pràctica coherent, com una pràctica política. És així com el periodisme podrà tenir futur.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )