Skip to content


Plurals divergents i espais pel no-saber

Escrit el 05/06/2016 per Laura Benítez Valero a la categoria Cròniques dels Esmorzars.
Tags:

El dilluns 23 de maig va tenir lloc la segona de les dues tertúlies sobre cultura i educació acollides a l’Heliogàbal, organitzades per Indigestió. En aquest petit escrit faig un recull dels punts principals de la introducció i qüestions que vam compartir posteriorment, moltes de les quals estàven directament relacionades amb la primera tertúlia, introduïda i resumida per la Judit Vidiella a Educació transgènica, cultura edulcorada, contextos conservants… Com resistir-se a la dieta de la ‘bolleria industrial’ educativa i cultural?

Foto: Rafa Milán

Foto: Rafa Milán

Plurals divergents i espais pel no-saber

En aquesta segona tertúlia sobre cultura i educació a la que el Jordi em va convidar a fer una petita introducció, vaig proposar, d’una banda, com a punt de partida re-prendre les problemàtiques i qüestions plantejades i recollides per la Judit Vidiella a la sessió anterior. D’entre moltes propostes, vaig considerar pertinent obrir un espai, entre cafès i croissants, per a la importància dels plurals. A la seva intervenció la Judit va remarcar la importància no només dels plurals, sinó de les diferències, de les divergències i de les cultures i educacions en conflicte, o de, interpretat des de la meva perspectiva, la necessitat dels espais de fricció. Una necessitat plantejada o entesa com a urgència en un context en el que les propostes educatives i/o culturals semblen tendir a la generació d’harmonies fictícies, de diferències estetitzades i de “crítiques” excessivament complaents als projectes fets pels amics, amics_es als que estimem i amics_es instrumentals.

D’altra banda, vaig re-prendre algunes de les aportacions de la Marina Garcés al text Lectura i Comunitat donat que em semblaven, i em semblen, pertinents per pensar qüestions en torn a com entenem cultura(es) i educació(ns). També per pensar què fem amb aquesta i, un territori intermig que de vegades es converteix en condició de possibilitat per a la construcció de tanques de filferro espinós.

Partint de la cartografia de problemàtiques que vam dissenyar entre tot_s a la primera sessió, en aquesta segona la intenció era començar a apuntar cap a propostes concretes, sabent que probablement ens embarcàvem en un viatge a Ítaca del que, de fet, encara no hem tornat. Malgrat això, les aportacions de la Marina Garcés per provar de pensar, com a mínim (que ja és bastant si passem del quantitas al qualitas) quins projectes, processos o re-definicions volem generar o abordar per pensar críticament la relació de necessitats i barreres construïdes entre cultura i educació. La proposta fonalmental era pensar si podíem traslladar les propostes de Lectura i Comunitat a la tentativa d’abordar projectes i problemàtiques concretes en el context de la tertúlia, és a dir, pensar-les des de la des-saturació, la interpel·lació, el compartir i el cuidar i persistir. Tot fent insistència en la importància del no-saber, però una de les preguntes fonamentals és com traslladar aquest no-saber a les institucions culturals i educatives. Uns objectius imprescindibles proposats per la Marina al seu text com per orientar estratègies situades col·lectives contra els intents de destruir la lectura. Podem compartir aquests objectius també per orientar estratègies situades col·lectives contra els intents de separar cultura i educació? De nombrar-les separades i en singular? Tendim a la disolució?

Tu, jo, nosaltres o qui

Una de les inquietuds que va sortir de manera intermitent a les dues tertúlies és la pregunta per la subjectivitat política. A què_qui_quin_s fem referència quan subratllem la necessitat de la subjectivitat política per pensar estratègies, propostes o projectes. És una subjectivitat individual? Col·lectiva? A qui_què_quin_s ens dirigim? La vulnerabilitat que travessa la nostra condició existencial possibilita o obre un punt de partida comú? Una agència no individual? Una igualtat anòmala que incorpora totes les diferències possibles i que possibiliti la generació de criteris, o estem davant d’una aporía?

Habitar des de la igualtat en la diferència

Una altra de les inquietuds que va aparèixer en la tertúlia va ser si per trencar amb certes interpretacions d’ecucació i cultura, en singular, podríem pensar en la possibilitat de deixar de proposar la igualtat com a fita a la que arribar. Aquella tradicional promesa de salvació: l‘educació us farà iguals, la cultura us farà iguals i no oblideu que ambdues són condició de possibilitat per formar part de l’estructura social.

Però és possible plantejar partir de la igualtat en comptes de tenir-la com a fita? O més precís, a què fem referència quan parlem de partir de la igualtat?

Proposar partir de la igualtat no suposa partir de que tot_s som iguals, començants per les condicions de vida, en tant que tot_s som éssers harmònics. Al contrari, posposar partir de la igualtat és proposar trencar aquesta relació construïda i imposada entre igualtat i harmonia, és provar de pensar una igualtat anòmala, com ho és l’educació, la cultura i la vida, sobretot la vida. Però en un context on el capital cultural genera constantment àmbits de distinció com partim de la igualtat? Com es trenca això? Com generem espais de fricció? Què passa quan les institucions públiques s’han convertit en generadores de legitimació? Però si el pensament genera conceptes forçat, a vegades, per quelcom exterior, potser ja hem posat una petita pedreta per pensar formes d’habitar divergents, que deixin espais pel no-saber, i que ens permetin generar estratègies per combatre la imposició de cultura i educació enteses únicament com a polítiques culturals i polítiques educatives. O, per acabar, potser hem posat una petita pedreta per pensar com generar estratègies de resistència activa a que allò polític no acabi en mera política.

 

Àudio de la introducció de Laura Benítez a la 2ª tertúlia sobre Cultura i educació.

 

 


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )