Skip to content


Mala notícia a Indigestió

Escrit el 25/07/2016 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:
Traducción al castellano al final de la página

(Entrada actualitzada el 2 d’agost de 2016)

Els darrers dies hem rebut una mala notícia que ha trasbalsat les nostres ganes de vacances, i provocat neguit sobre la continuïtat del projecte Indigestió: Des del Departament de Cultura de la Generalitat ens diuen via mail que aquest any el projecte no rebrà el seu suport.

L’activitat d’Indigestió -publicació de Nativa, organització del fòrum Indigestió i altres trobades a l’entorn de la cultura, col·laboracions amb altres organitzacions i artistes en la recerca de noves formes de relacionar-se amb la música…- s’ha sostingut des de 2004 gràcies a l’equilibri que ens proporcionava, principalment, el fet de rebre de forma continuada dues ajudes en les diverses convocatòries anuals de subvenció, una de l’Ajuntament i una altra de la Generalitat. El pressupost global durant els dos darrers anys ha estat d’uns 25.000,00€. Ho sabem, més alt que el d’alguns projectes més precaris i més baix que el de molts altres. Gràcies a aquests diners s’ha pogut sostenir, entre altres despeses, un sou per gestionar i donar continuïtat a l’activitat i s’han remunerat les col·laboracions que hem encarregat a Nativa. A nosaltres -al grapat de persones implicades més directament en la proposta- ens sembla que aquesta inversió pública ha estat justa i rendible des del punt de vista de l’impacte social i cultural aconseguits.

En qualsevol cas, no és només a nosaltres a qui correspon fer aquesta valoració, sinó que la gent que llegiu i participeu del projecte hi teniu molt a dir. I no és una frase feta, realment pensem que les energies per a donar continuïtat o no al que fem depenen, i en el futur immediat segurament en dependran encara més, del suport que rebi la iniciativa. Fa tres anys començàvem a témer aquesta situació, vam proposar un crowdfunding de textos que fessin explícit l’interès i suport al projecte, i vam rebre respostes meravelloses, que ens van animar i que ens semblen tant o més autoritzades que qualsevol taula institucional per a la valoració d’ajudes públiques.

No ho han entès així les persones que han avaluat ara el projecte, que, segons hem pogut saber, han valorat amb puntuacions negatives qüestions com la rellevància i grau d’interès de la proposta, la seva singularitat, o la seva trajectòria i evolució, entre d’altres. Tot és opinable, es clar. I tot és relatiu. Per això us convidem a veure la resolució en el seu context per a ponderar el vostre parer amb una visió més de conjunt. Així es van distribuir, per exemple, els diners d’aquesta línia l’any passat. Així s’han distribuït aquest any..

Per a tancar aquest comentari sobre la dinàmica político-administrativa, queda afegir que nosaltres pensem que, en un nivell micro, la deriva que ens afecta va tenir un punt d’inflexió quan el Departament va suprimir la convocatòria de subvencions per a projectes articuladors d’organitzacions no gremials, és a dir projectes diferents als de les associacions sectorials, que duguin a terme una tasca que ajudi a tramar relacions en l’entorn cultural, i ens van recomanar anar a aquesta línia de subvencions per la música. Segurament és farragós atendre a aquests detalls administratius, però potser en gestos com aquests es pot entendre millor la dinàmica institucional, més que en els discursos polítics.

Tot i estar encara afectats per la notícia recent, en procés d’elaboració i amb dificultats per a concretar ràpid, amb la gent propera hem començat a pensar en tres direccions:

– Com respondre a l’acció institucional?

– Què hem de fer amb l’activitat d’Indigestió prevista per la resta de l’any?

– Com concretar un sistema cooperatiu més fort que l’actual a l’entorn del projecte?

En aquesta tercera pregunta potser hi ha implícita una reflexió interessant sobre el funcionament d’Indigestió els darrers anys i la principal qüestió a obrir amb aquest text, a banda de compartir la notícia. Fins ara, el projecte s’ha configurat en una xarxa de relacions molt oberta, composada per una extensa trama entre col·laboradors, lectors i demés, i qui signa això amb el rol d’aglutinador i dinamitzador, que hem trobat sentit als nostres vincles, lleugers però perdurables. Unes relacions que, entre altres característiques, ens han permès un alt grau d’experimentació i tempteig com a pràctica habitual. Sembla que ara la supervivència depèn de fer algun canvi en això. Quina mena d’intensificació en aquests vincles és possible i desitjable? De les respostes i solucions que trobem a aquesta qüestió en depèn en bona mesura el futur del projecte.

Més enllà d’això, no ignorem que això nostre és una gota en un oceà de situacions crítiques i d’estressament social general. Sempre ho hem dit, quan hem parlat dels projectes culturals, i ho seguim dient ara, l’arrel dels problemes que ens precaritzen és global, més global que les misèries dels que treballem en cultura, i més global, fins i tot, que allò que identifiquem com accions polítiques des de les administracions públiques. No ho perdem de vista. Només passa que el millor lloc que hem trobat per a intentar ser útils en el canvi necessari és aquest.

El proper setembre encara ens tornarem a trobar -tant a les pantalles com presencialment- per a concretar les respostes a aquesta notícia. He pensat però que no està de més fer aquest anunci per a compartir el problema i demanar col·laboració -a qui vulgui i pugui- per a buscar respostes a aquestes preguntes que ens fem.

Fins aviat.


Los últimos días hemos recibido una mala noticia que ha conmocionado nuestras ganas de vacaciones, y provocado inquietud sobre la continuidad del proyecto Indigestió: Desde el Departament de Cultura de la Generalitat nos dicen vía mail que este año el proyecto no recibirá su apoyo.

La actividad de Indigestió -publicación de Nativa, organización del Fòrum Indigestió y otros encuentros en torno a la cultura, colaboraciones con otras organizaciones y artistas en la búsqueda de nuevas formas de relacionarse con la música … – se ha sostenido desde 2004 gracias al equilibrio que nos proporcionaba, principalmente, el hecho de recibir de forma continuada dos ayudas en las diversas convocatorias anuales de subvención, una del Ayuntamiento y otra de la Generalitat. El presupuesto global durante los dos últimos años ha sido de unos 25.000,00€. Lo sabemos, más alto que el de algunos proyectos más precarios y más bajo que el de muchos otros. Gracias a este dinero se han podido sostener, entre otros gastos, un sueldo para gestionar y dar continuidad a la actividad y se han remunerado las colaboraciones que hemos encargado para Nativa. A nosotros -al puñado de personas implicadas más directamente en la propuesta- nos parece que esta inversión pública ha sido justa y rentable desde el punto de vista del impacto social y cultural conseguidos.

En cualquier caso, no es sólo a nosotros a quien corresponde hacer esta valoración, sino que la gente que lee y participa del proyecto tenéis mucho que decir. Y no es una frase hecha, realmente pensamos que las energías para dar continuidad o no a lo que hacemos dependen, y en el futuro inmediato seguramente dependerán aún más, del apoyo que reciba la iniciativa. Hace tres años empezábamos a temer esta situación, propusimos un crowdfunding de textos que hicieran explícito el interés y apoyo al proyecto, y recibimos respuestas maravillosas, que nos animaron y que nos parecen tanto o más autorizadas que cualquier mesa institucional para la valoración de ayudas públicas.

No lo han entendido así las personas que han evaluado ahora el proyecto, que, según hemos podido saber, han valorado con puntuaciones negativas cuestiones como la relevancia y grado de interés de la propuesta, su singularidad, o su trayectoria y evolución, entre otras. Todo es opinable, claro. Y todo es relativo. Por eso os invitamos a ver la resolución en su contexto para ponderar vuestro parecer con una visión más de conjunto. Así se distribuyó, por ejemplo, el dinero de esta línea el año pasado. Así se ha distribuido este año.

Para cerrar este comentario sobre la dinámica político-administrativa, queda añadir que nosotros pensamos que, en un nivel micro, la deriva que nos afecta tuvo un punto de inflexión cuando el Departamento suprimió la convocatoria de ayudas para proyectos articuladores de organizaciones no gremiales, es decir proyectos diferentes a los de las asociaciones sectoriales, que lleven a cabo una tarea que ayude a tramar relaciones en el entorno cultural, y nos recomendaron ir a esta línea de subvenciones para la música. Seguramente es farragoso atender a estos detalles administrativos, pero quizás en gestos como estos se puede entender mejor la dinámica institucional, más que en los discursos políticos.

A pesar de estar todavía afectados por la noticia reciente, en proceso de elaboración y con dificultades para concretar rápido, con la gente cercana hemos empezado a pensar en tres direcciones:

– ¿Cómo responder a la acción institucional?

– ¿Qué hacer con la actividad prevista de Indigestió por el resto del año?

– Como concretar un sistema cooperativo más fuerte que el actual en el entorno del proyecto?

En esta tercera pregunta quizás hay implícita una reflexión interesante sobre el funcionamiento de Indigestió los últimos años y la principal cuestión a abrir con este texto, además de compartir la noticia. Hasta ahora, el proyecto se ha configurado en una red de relaciones muy abierta, compuesta por una extensa trama entre colaboradores, lectores y demás, y quien firma esto con el rol de aglutinador y dinamizador, que hemos encontrado sentido a nuestros vínculos, ligeros pero perdurables. Unas relaciones que, entre otras características, nos han permitido un alto grado de experimentación y tanteo como práctica habitual. Parece que ahora la supervivencia depende de hacer algún cambio en ello. ¿Qué clase de intensificación en estos vínculos es posible y deseable? De las respuestas y soluciones que encontremos a esta cuestión depende en buena medida el futuro del proyecto.

Más allá de eso, no ignoramos que lo nuestro es una gota en un océano de situaciones críticas y estresamiento social general. Siempre lo hemos dicho, cuando hemos hablado de los proyectos culturales, y lo seguimos diciendo ahora, la raíz de los problemas que nos precarizan es global, más global que las miserias de los que trabajamos en cultura, y más global, incluso, que lo que identificamos como acciones políticas desde las administraciones públicas. No lo perdemos de vista. Sólo ocurre que el mejor lugar que hemos encontrado desde el cual intentar ser útiles en el cambio necesario es este.

El próximo septiembre aún nos volveremos a encontrar -tanto en las pantallas como presencialmente- para concretar las respuestas a esta noticia. He pensado que no está de más hacer este anuncio para compartir el problema y pedir colaboración -a quien quiera y pueda- para buscar respuestas a estas preguntas que nos hacemos.

Hasta pronto.


13 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Adela says

    Benvinguts a la vida sense subvencions. A veure si ara seguiu pensant el mateix sobre tantes coses.

  2. Carles Vicente says

    Anims no plegueu

  3. Rafa Quílez says

    I si trien el Vila canddat a l’alcaldia de Barcelona, com pretén, també us treuria la subvenció municipal? A veure si se soluciona. Una abraçada.

  4. ignasi says

    Una amiga em deia que quan una porta es tanca n’hi ha d’altres que s’obren. Farà falta trobar-la… Abraçades!

    • DaN Él says

      Uf, sap greu però això de la porta que es tanca i una altra que s’obre em sona a allò de «Dios proveerá»…
      Més aviat: quan et tanquen una porta, doncs butrón o algo així, no? És a dir caldrà fer-la, aquesta porta, no esperar-la.
      Ànims, en tot cas.

  5. Pruden Panadès says

    “Motiu: No ha assolit la puntuació mínima. ”
    Qui diu el què puntua? Com i qui puntua? Qui puntua als que diuen com i què puntua? On trobar el manual de puntuació? Es pot demanar revisió de puntuació? Les respostes al DOGC o al Call Center?

  6. Salva C says

    Em sorprèn la vostra reacció. Tinc una col·lecció preciosa de subvencions denegades, retallades, projectes en creixement que no reben cap suport… Per molta gent és el més habitual. Em sorprèn que, si rebieu ajuts desde 2004, ara sorgeixin preguntes de com es puntua, qui puntua…? A bones hores. Us ho preguntàveu quan rebieu vosaltres la subvenció i d’altres no? O acabeu de caure de l’arbre?

    Pel que fa a les (minses) subvencions otorgades, en aquest camp cultural i molts d’altres, tenen un enfoc comercial, d’amiguisme i de suport a la cultura estàtica enlloc de la cultura transformadora. Em sorprèn que us sorprengui després de tants anys. Sort amb la nova etapa. Desitjo que pogueu mantenir el projecte durant molts anys més.

    • Jordi Oliveras says

      Per la part que em toca, dir que no hi ha gaire preguntes noves ni manifestació de sorpresa. Com ja diu el text, i referent al que més directament ens afecta, fa dos o tres anys que ens preocupen els canvis en les línies de subvenció del Departament.

      En un nivell més general crec que qualsevol que segueixi l’activitat d’Indigestió sabrà de la nostra proactivitat en la crítica cap a la dedicació dels diners públics per cultura amb arguments centrats en la seva rendibilitat econòmica, entre moltes altres coses.

      Així doncs, crec que no ni ha sorpresa ni novetat, Salvador.

      En el text ja diem, a més, que sabem que ens trobem immersos en lògiques més àmplies, i, per si no està clar, estem disponibles i interessats per debats i accions que sobrepassin el nostre cas particular, com ja ho hem estat fins ara.

      Gràcies pel comentari i els bons desitjos.

    • Pruden Panadès says

      Potser com a conseqüència de la patacada, algunes persones quan acabem de caure de l’arbre, després de tants anys, va i ens dóna per preguntar, una vegada i una altra coses elementals, d’aquelles que tothom, sigui o no del gremi, es pot fer. Preguntes insistents del tipus què, qui, com, quan, quant? D’aquelles que algú en diria “infantils” (especialment quan la pregunta és: per què?) o bé que són “retòriques”.
      I no ens acabem d’acostumar a certes qüestions de la cultura, ni a l’alçada dels cocoters, potser per això preguntem tant.

      • Jordi Oliveras says

        Tal com jo ho entenc, Pruden, les teves preguntes també posen en qüestió la possibilitat d’un sistema mètric cultural, i a mi això també em semblaria del tot pertinent.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Adriana de la Osa: Un texto precioso, Marta. Emocionante e inspirador. ¡Me ha chiflado! Gracias, gracias, gracias....
  • Cristina Arman: Molt bo! Quina extraordinària reflexió. Con m’agrada el quadre de Rigaud. Quin deliri tan...
  • elena: Gracias, Urbana. Qué gusto tener lectoras así! :)))))
  • Urbana Rodriguez: Que verdad mas grande Elena!! Pero dicha con mucha elocuencia como ya es sabido en ti, cada vez que...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )