RTN: Carles Hac Mor, poesia i vida sense concessions

(Com a part de la campanya de micro-finançament per al manteniment i transformació d’Indigestió, en la secció RetroNativa diverses persones recuperen continguts publicats anteriorment a Nativa.)

 

Aquests dies s’ha publicat “Escriptures alçurades” (Rata Editorial), un volum que recull els darrers textos que va escriure Carles Hac Mor, i que és un pou sense fons de reflexió, provocació i literatura. T’hi aboques per qualsevol pàgina, t’hi enfonses i després et costa sortir del magma de la seva prosa. Llegint-lo, mirant d’entendre’l per on em deixava agafar-lo, ni que fos fragmentàriament, he recordat el text que Eduard Escoffet va publicar a Nativa ara fa uns mesos, el març del 2016, poc després de la mort de Carles Hac Mor. Escoffet hi comentava la seva generositat i radicalitat artística i vital, dos elements inseparables ja que la seva poesia era indestriable de la seva condició humana, i els seus versos eren prolongacions fetes paraules d’ell mateix. Potser perquè parlava del gest extemporani i sovint extrem d’Hac Mor, de “veu pròpia fora del ramat”, em va semblar que Nativa era el lloc idoni per celebrar-lo quan feia més falta. La publicació, tot seguit de l’article, d’una petita antologia de Carles Hac Mor certificava un cop més que Nativa és un espai necessari, en el qual pots entrar per qualsevol banda i sempre, sempre, hi trobes algun lloc on agafar-te, algun motor de creació i reflexió.


CARLES HAC MOR, POESIA I VIDA SENSE CONCESSIONS, d’Eduard Escoffet: “Dues paraules i un fet. Arran de la mort de Carles Hac Mor, han sonat a bastament dues paraules: generositat i radicalitat. Una, des de la família que ell va crear del no-res; l’altra, fruit de la improvisació d’una crítica que necessita engabiar una veu abans que entendre la revolta col·lectiva de les arts del segle XX. I un fet: el tumult, la gernació, la multitud de veus que han lamentat la seva desaparició.” Llegir més…

ee-estiu-2015-1