Skip to content

Carregant

Culture is female

Escrit el 31/03/2017 per Mireia Mora a la categoria Ho deixo anar.
Tags:

El març va començar amb una de les manifestacions més multitudinàries que recordem en els últims anys amb motiu del Dia de la dona treballadora. Una gernació de dones, enguany especialment joves, combatives i vives, sobretot vives, recorria els carrers de Barcelona.

Però no va ser una situació excepcional. El virus contagiós impregnava de la mateixa realitat manifestacions d’altres ciutats de l’Estat i així quedava palès que el feminisme ha iniciat un nou cicle.

Potser parlar d’hegemonia resulta excessivament optimista. Perquè, per desgràcia, encara hem de defenestrar multitud de violències quotidianes. Els comentaris lascius de desconeguts al carrer, les vexacions dels nostres caps, els abusos sexuals perpetrats per companys i amics de la nostra confiança, la bretxa salarial i un llarg i trist etcètera.

Resulta innegable que quelcom ha canviat en l’ecosistema social, cultural i urbà al voltant del feminisme. I les dones que treballem en l’àmbit cultural, no en som alienes

Però resulta innegable que quelcom ha canviat en l’ecosistema social, cultural i urbà al voltant del feminisme. I les dones que treballem en l’àmbit cultural no en som alienes, sinó més aviat al contrari: treballem –o moltes com a mínim així entenem la nostra feina- per canviar la realitat.

D’aquesta diagnosi feta a partir de xarxes de confiança i proximitat, es va perpetrar un dinar en el qual un petit grup de dones vinculades al món de la cultura vam valorar la possibilitat d’iniciar un encontre més ampli que ens permetés compartir, visibilitzar i acompanyar les situacions que patíem en el nostre context particular.

Així és com, el passat 13 de març, una quarantena de treballadores de la cultura ens vam reunir a La Caldera per a trobar-nos i compartir experiències. Sense grans pretensions i amb mirades molt diverses, cada una es va anar pronunciant sobre quin era el motor que l’havia portat fins allà.

Els motius d’assistir a una trobada, que amb humor vam batejar com #VineiRaja, eren diversos, plurals, però amb un denominador comú: la necessitat de compartir amb iguals i en un espai de plena llibertat (sense presència d’homes) quines eren les realitats amb les quals ens enfrontàvem durant el dia a dia de la nostra praxis professional.

Foto: Maria Thorn

Foto: Maria Thorn

A aquest punt de partida hi vam assistir actrius, dramaturgues, productores, directores, periodistes, comunicadores… Hi vam assistir dones. Dones que patim violències i discriminacions i que, quan aterren en l’àmbit de la cultura, es materialitzen amb les seves particularitats. Però que entenem i comprenem vinculades a les mateixes que pateixen les dones treballadores de la resta de sectors i àmbits de la nostra societat.

Encara amb un pla de treball auster, la trobada, que va durar aproximadament 2 hores, ens va servir per conèixer-nos (no totes teníem el gust de saber el nom de les companyes amb qui estàvem compartint assemblea) i reconèixer-nos com a iguals.

L’espai encara està per fer. I serà mudable, com ho són les necessitats derivades d’una desigualtat endèmica pel simple fet de ser dones, que no hem comès cap altre pecat que aquest.

Però l’espai, malgrat que imbricat per multitud de motivacions, es va manifestar com de gran utilitat per a poder dibuixar un mapa del que ocorre a nivell cultural a la ciutat de Barcelona i a la resta del país.

Quin és el nostre sostre de vidre. Qui sustenta els espais de poder. Qui configura la multitud d’equips ultra feminitzats en els equips de gestió dels projectes i equipaments culturals. Quins comentaris escoltem al presentar les nostres propostes artístiques. Quines invisibilitzacions sofrim quan estem en companyia dels nostres companys homes.

Per això, seguim caminant. I ens reconvoquem en aquest espai, sabent-nos protagonistes de la nostra vida, malgrat tots els mecanismes disposats per a fer-nos sentir que això no és així.

La propera trobada tindrà lloc el dilluns 24 d’abril a les 18.00h a la Fabra i Coats a Sant Andreu del Palomar. Aquesta és una convocatòria oberta a totes aquelles dones (sí, només dones) que necessitem d’aquests espais i d’aquestes cures. Perquè si d’una cosa n’estem convençudes, ja que les practiquem sovint, és que les cures i l’acompanyament resulten imprescindibles per a poder emancipar-nos del sistema heteropatriarcal que ens condemna a una vida injusta, a una vida de segona.

Jo només sóc una de les moltes veus d’aquest espai. Vine i fes-nos sentir la teva. Teixim un gran collage de realitats que impossibilitin que mai més ningú no ens pugui dir: però per què us queixeu, si esteu millor que mai?

 

 


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?

*



Últims comentaris

  • Red P: M’ha encantat, tendra i divertida a parts iguals
  • Joan Gener: Un fil a explorar és aquesta tensió que suposa lo universal i lo situat. Desplaçar el dret d’accés...
  • Carmen Gómez: Laura, en primer lugar mil gracias por este emotivo artículo, recuerdo algunos de los profesores con...
  • Carmen Gómez: Soy Carmen Gomez Vázquez, una de las alumnas pioneras de la escuela TRAMONTANA, de las que vinimos de...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )