Skip to content

Carregant

Un mapa

Escrit el 20/10/2017 per Marta Vallejo a la categoria Una habitación libre.
Tags:

Traducció al català de Un mapa, realitzada per Esther Saborido.

A line made by walking, Richard Long, 1967

Cornellà 1997

Baixant des de la renfe, abans d’arribar a la placeta de l’ajuntament, una ETT i uns quants que criden, uns quants que miren, uns quants que reparteixen pamflets i a la cantonada de la residència de iaios, un contenidor cremat. Uns dies més tard, mirar el pont de l’estació des del pàrquing de l’institut mentre el rumor ens va esquitxant. Van detenir el B però ja l’han deixat anar. Diuen que el van pegar. S’ha llençat a la vía del tren.

Mostar 2002

Pugem pel bulevard amb una pancarta, creuem cap a la zona oest i abans d’arribar a la plaça spanski, davant dels blocs de pisos, uns xavals que ens tiren pedres i ensenyen pistoles. Seguim cap al stari most i unes paisanes surten al marc de la porta i aplaudeixen. Mesos després, a plaça catalunya, caminant cap a portal de l’àngel, em truquen per telèfon i m’expliquen que l’M s’ha matat. I la recordo fumant cansada al pati de l’abrasevic, amb les cames recolzades en un muret cosit a trets.

Dakar 2012

A la plaça de l’obelisque, menjant taronges assegudes a terra mentre desxifrem el que es cou a l’assemblea. Comença a fer-se fosc i s’anuncien les notícies d’última hora per la ràdio i tot canvia. Anem tirant cap a la cruïlla de l’avinguda de la independència amb la rue 10, mentre van calant foc als bidons de gasolina buits i els pneumàtics. Dues hores després al pati de casa fa molta olor de plàstic cremat i la cabra del veí està inquieta. Arriba l’A molt suat i em diu que a l’estudiant que ha pres la paraula al final de l’assemblea li ha passat un carro antiavalots per sobre. És el primer màrtir.

Alexandria 2015

A la cuina de casa esmorzem ous amb pasterma i amb ressaca, es veu el mar per la finestra i el menjador desordenat de la festa d’ahir i l’H es passeja pel twitter. Sona el telèfon, arriben missatges i ens avisen que a l’S li ha passat alguna cosa. Encara tardarem uns minuts a saber que a l’S l’han matat camí de la plaça, carregada de flors per als morts que l’han precedit. Visualitzo el mur d’air france a talaat harb, d’esquena a tahrir. Avui al costat dels aparadors on solia reflectir-me per veure les meves pintes hi ha una pintada en vermell. A partir d’avui cada vegada que vagi al Caire creuaré el carrer i em miraré en aquesta pintada com si fos un mirall, perquè és l’únic traç d’aquesta mort que segueix dempeus.

Barcelona 2017

A la cantonada de la rambla prim amb el carrer marruecos, un carrer que seguim dient en castellà perquè així van empadronar els meus avis, veig la meva àvia que s’espera a la porta de la seva caseta d’autoconstrucció. Hem quedat per dinar i per veure què passa. Al pati m’explica el menú suculent que té previst però què tal si primer votem. Així que entra a casa i es canvia la faldilla i mentre es corda els punys de la camisa comenta que abans la gent es mudava per anar a votar. Arribem al centre cívic agafades de bracet i la gent de la porta aplaudeix. En sortir tornen a aplaudir. La meva àvia s’apropa a la que té més cara de jefa i li diu, somrient: “És que les velles també votem. No ho oblideu la propera vegada”.

Fa dies que penso, així, amb els ulls tancats, en aquesta cartografía de les batalles i de les ferides. M’intriga i m’agrada no entendre ni les meves pròpies raons i quan intento enumerar-les només aconsegueixo recórrer la constel·lació dels llocs on hem estat forts i on ens hem trencat. Visualitzo els pessics que hem anat fent a a la pell de les ciutats i els morats que han deixat les agulles que ens claven a terra com papallones d’entomòleg.

Davant de la potència del territori viu, el més fàcil és domar possibilitats en forma d’itinerari èpic, traçat negre sobre blanc. Amb tot, l’abstracció del que ha de venir s’oblida que en els passos a seguir de vegades la gent s’entrebanca i cau. Que la il·lusió i la por se’t mengen per dins quan ni les beses ni les cagues. No hi ha res més invisible que un monument, res més buit que les rimes de trinxera.

Jo no vull una terra ferma, ni un full de ruta. Tinc un mapa ple de blaus latent que creix a escala 1:1 com una pell que s’estén i transpira i embolcalla. Una topografia tramada d’arrugues que es mou i es planta molt abans que el pessimisme de la raó i l’optimisme de la voluntat es convoquin per negociar què fer. Vull l’autonomia de l’impuls que em treu al carrer i la independència de dubtar sobre el que ha de ser.

Sabent com sabem que pot ser que no sigui, però que potser. Jo vull una línia feta en caminar.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )