Skip to content

Carregant

Uns apunts per pensar en festivals

Escrit el 22/10/2017 per Jordi Oliveras a la categoria Festivals de música, OPINIÓ.
Tags:

Divendres 6 d’actubre vaig participar a la Fira Mediterrània de Manresa en un debat que plantejava la pregunta de com cal valorar un festival, convidat per l’associació Xàfec, i compartint taula amb Xavier Marcé, assessor de la tinença d’alcaldia de cultura, innovació i comerç de l’Ajuntament de Barcelona, i amb Xavier Carbonell, director del Vida Festival i president de l’Associació Xàfec, que feia de moderador. Aquí van algunes notes sobre el que vaig posar en comú i aprendre en la trobada.

1. El problema de construir un moment excepcional i amb sentit enmig de la vida actual.

La conversa plantejada exigia una certa reflexió prèvia sobre què caracteritza un festival. Un article de fa anys de l’Oriol Pérez em va fer parar atenció en que la idea de festival té orígens antics i vinculats a celebracions sagrades. Rastrejant aquesta idea, he tret aquestes notes definitòries de la wikipèdia en anglès (m’ha semblat curiós i potser significatiu que les viquipèdies en català, castellà i francès no ho recordin…). Tradueixo:

“Un festival és un esdeveniment generalment celebrat per una comunitat i centrat en algun aspecte característic d’aquesta comunitat i la seva religió o tradicions. Sovint es marca com a festa local o nacional. Juntament amb les commemoracions religioses i folklòriques, els cicles agrícoles de sembra, creixement i collita sovint es caracteritzen per la celebració festiva. (…) A l’antiga Grècia i Roma, festivals com la Saturnalia estaven estretament associats amb l’organització social i els processos polítics, així com amb la religió. En els temps moderns, als festivals poden assistir-hi estrangers com els turistes, atrets pel seu caràcter exòtic o històric.”

A mi em sembla que en la voluntat i imaginari dels festivals musicals encara hi ha un rastre d’aquesta voluntat comunitària i sagrada, i sobretot de la idea de que els festivals proposen la celebració d’un moment excepcional enmig d’un temps ordinari. Tot i la simplicitat d’aquesta idea crec que ressona estranya enmig de la xerrameca de gent de negocis que sovint es fa servir per parlar de festivals, però també em sembla que està present en les expectatives de la gent que hi va, i ho intueixo present en els desitjos de molts organitzadors de festivals. D’un festival s’espera una alteració de la rutina.

Vist així, trobo que la tasca d’un festival en els temps actuals és força àrdua. D’una banda, perquè crear sentit col·lectiu, aquest sentit que ha de convertir el moment en extraordinari, des de la voluntat d’un grup d’emprenedors, com és el cas més habitual, no és una tasca gens senzilla. De l’altra, perquè vivim en una organització del temps molt diferent d’aquells temps antics, en la que el temps és comprimit, saturat de coses, saturat de moments excepcionals, i en aquest marc, consolidar un festival com un moment extraordinari, amb sentit, esperat per tota una comunitat, no sembla gens fàcil.

Tot i això, no ens entretindrem aquí en exemples, alguns esdeveniments semblen aconseguir alguna cosa semblant. En alguns casos, perquè hi ha anhels de sentit que necessiten ser coberts (un lloc on sentir-se modern en un entorn que no ho sembla, un lloc on afirmar-te generacionalment…) i en altres perquè no en tots els territoris i nuclis de població es viu igual aquesta compressió i saturació del temps que esmentava.

2. Un festival no és només una programació.

Pensant en un festival com aquest esdeveniment amb sentit que interromp la quotidianitat, té sentit preguntar-se quins elements el composen. Per a respondre-ho, hi ha una posició freqüent que podríem denominar “cultural” que tendeix a posar l’accent en la selecció de continguts com a element definitori d’un festival. Sembla que un festival s’hauria de caracteritzar per la singularitat d’allò que programa: per l’estil, per la personalitat del comissariat, per la qualitat dels artistes participants, per l’originalitat i excepcionalitat de les propostes…

Sense negar aquest aspecte, no sembla massa arriscat afirmar que hi ha moltes altres qüestions que configuren el sentit d’un festival: l’espai en què es desenvolupa, l’entorn urbà i mediambiental, més enllà d’aquesta ubicació, la mena d’organització que el du a terme, l’ecosistema organitzatiu que l’envolta, l’ambientació, la comoditat de l’espai i les relacions que afavoreix, les relacions econòmiques i laborals, les relacions institucionals, la relació amb els artistes en tots els seus aspectes, la relació amb el públic, la mena de comunitat que es configura… No hi ha festival que no intervingui d’alguna manera en tots aquests aspectes i seria un error -l’error freqüent de desvincular gestió de continguts- no entendre que el sentit es construeix des de totes aquestes qüestions, i no només des de la programació.

L’entrevista als responsables del Nola, que va publicar Nando Cruz recentment, per exemple, reflecteix molt bé aquesta consciència global. Una mirada sobre la història dels grans festivals dels anys setanta com la que intentàvem en l’article “Llibertat dins la parcel·la” també pot ajudar a veure la importància d’aquestes dimensions espacials i relacionals que constitueixen un festival.

Un festival constitueix una ocupació peculiar d’un espai i d’un temps -alguns festivals grans fins i tot construeixen una mena de poble efímer- i això només ho podem analitzar atenent a totes les seves dimensions.

3. Què cal valorar d’un festival? I qui ho pot fer?

Vistes aquesta necessitat de sentit en la construcció d’un festival i l’ecosistema d’elements i relacions que el configuren podem tornar a la pregunta original sobre la seva valoració. Sembla lògic pensar que aquesta hauria de passar per una lectura integrada i no només integral de totes aquestes qüestions. Una valoració que també hauria de ser situada i potser allunyada dels paràmetres de estandardització que sovint es cerquen quan es tecnifica la gestió. Les preguntes generals que caldria atendre probablement estarien en la direcció de respondre a: Quin sentit ajuda a construir aquest festival? Què significa aquí, ara i per aquesta comunitat, aquest festival?

I aquí s’obre una altra qüestió complexa, la de qui pot respondre aquestes qüestions. Com més posem el focus en la mirada integral i la qüestió del sentit que centren aquesta reflexió, més necessari es fa el protagonisme dels propis actors implicats i afectats pel festival (que van molt més enllà de l’organització, per descomptat), en aquesta valoració.

Tal com va transcórrer el debat, aquest plantejament probablement fa difícil el que en algun moment semblava l’objectiu d’alguns assistents: trobar uns paràmetres “objectius” que facilitin el diàleg i entesa entre els organitzadors de festivals i els responsables d’administracions públiques. Si l’avaluació és feta per la pròpia comunitat del festival i el seu entorn, el recurs de la tecnificació i objectivació sembla que es fa més difícil. O potser obre la porta a altres plantejaments d’aquestes relacions més orientades a un paper validador des de les administracions d’allò que es construeix en i des de les comunitats. Per a encetar aquesta via caldrien mètodes més deliberatius -més basats en el diàleg i contrast de parers- i menys tècnics o basats en mesures quantitatives i en la posició d’uns pocs. Un cop més, el que caldria és pensar la cultura com a un fet integral i no fragmentat, articular la reflexió i el diàleg “de baix a dalt”, i confiar més en els processos deliberatius que en els algoritmes i solucions tècniques a les qüestions culturals i polítiques.


Una resposta

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.

  1. Qiman says

    Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només, pel mateix ordre en que ho exposes:

    1.
    El component còsmic és inherent a qualsevol festivitat, per còsmic vull dir que com a activitat liminal la festa és el moment necessari de dissolució de l’ordre – temporal, històric i social – en que cada comunitat aprofita per a reproduir el seu propi ordre. En aquest sentit hi ha dues coses a tenir en compte; la primera és que, tal com dius, el desenvolupament de la festa ha de ser per força correlativa a les especificitats de la comunitat que la posa en marxa, la segona és que no en podem aïllar el seu component religiós. Dic religiós en el sentit amplíssim de la paraula, en el mateix sentit en que G. Bataille a «Teoria de la religió» i d’acord amb la línia antropològica inaugurada per Malinowski al voltant de la festivitat del «potlatch», es defineix la tendència de tota comunitat a organitzar-se al voltant de l’acumulació de recursos per després dilapidar-los en un moment de celebració concret, un moment liminal fora del temps i de l’ordre social en que es posen en suspens aquest mateix temps i ordre social. Des d’aquesta perspectiva i donant per bona la intuïció de W. Benjamin que el capitalisme és en el fons la religió contemporània, no és estrany que els «bussiness-friendly» papallonegin al voltant dels festivals, no tant per la possibilitat de rascar algunes peles enmig de la dilapidació de recursos que suposa un festival, sinó per mantenir l’hegemonia de la religió en el cicle d’acumulació i destrucció de recursos.

    2.
    Completament d’acord amb la conclusió que, precisament perquè l’especificitat de la festa és correlativa a l’especificitat del context comunitari, un festival només pot tenir sentit si és entès en el seu context. Jo afegiria que un festival ha de ser una guerra pels significats amb que es defineix la comunitat.

    3.
    Com valorem un festival? Qui ho ha de fer?
    Crec que el que estàs dient sense dir-ho és que el que cal és treball de camp etnogràfic per part d’investigadors formats en Antropologia.
    Volem generar un coneixement fruit de la recollida, anàlisi i interpretació de dades que no sempre són sistemàtiques, que en bona mesura són experiencials i on el relat i les components qualitatives hi tenen un pes rellevant. A més es vol que aquesta valoració sigui holística – tu parles d’ecosistema – i que encara que no sempre pugui ser feta amb criteris objectius, segueixi tenint valor de coneixement empíric.
    Jo diria que si té plomes d’ànec, es mou com un ànec i fa quac-quac, és que la disciplina de coneixement que estem buscant és l’Antropologia ;-)



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )