Skip to content

Carregant

L’esclau hipster

Escrit el 19/11/2017 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Ara tothom és pobre. I el que encara és pitjor, ara tothom és pobre i vol ser pobre perquè la riquesa, diuen, és dolenta ara, és dolenta ara i és dolenta en sí. Quan comentem tal o qual manifestació, ja no comentem o discutim l’enunciat de la manifestació, sinó que ens centrem en la renda econòmica dels seus assistents.

I com que no en tenim prou, també posem en dubte la seva competència com a manifestants. Assenyalem que no són manifestants lícits, en la mesura que no s’havien manifestat mai abans. Com si manifestar-se fos una professió en sí, com si manifestar-se fos una obligació sempre; com si manifestar-se no fos, doncs això: manifestar-se. Manifestar tal o qual cosa, una idea, un descontent. Com si per manifestar-se per una cosa A, fos obligatori haver-se manifestat abans per una cosa B. Com si el manifestar-se fos una vocació i no una acció puntual.

Barcelona, com no podria ser d’una altra manera, ciutat hipster, també ha convertit la marca revolucionària en mercaderia de consum. I és des de la histèria del consumidor que necessita ser diferent al consumidor que té al costat, consumint exactament el mateix que ell, que inventem discursos des de l’autenticitat. I així, l’autenticitat revolucionaria es converteix en el fonament de tot judici. Signe dels temps, abans de tractar d’esbrinar què diu una persona, en tenim prou amb una ullada superficial al seu CV. En lloc de fer crítica a allò que es diu, insultem a qui ho diu per allò que suposem que és. L’assistència, present i passada, es converteix en obligatòria, com si fóssim cortesans a casa de Lluis XIV o parroquians a la missa de diumenge. I així, i és clar, el manifestant autèntic es mira displicent el manifestant que acaba d’arribar, que no hi era ahir. En resum: la mateixa mirada que he vist en milers de concerts, on el fan de tota la vida es mira condescendent a aquell pobre fan, més fals que judes, que només va començar a escoltar tal o qual artista a partir del tercer disc; quan ja era massa comercial.

I així, a les xarxes i als debats, tothom es penja medalles manifestacionils. Perdona, què m’has d’explicar tu a mi?… fa anys que em manifesto… quan vosaltres estàveu tranquil·lament acomodats bevent Coca-cola amb rom, nosaltres ja estàvem al carrer defensant els vostres drets. I aleshores, l’altre salta ofès: Però què dius? Probablement tu no saps (ets massa jove) que si tu pots manifestar-te avui és per què jo em vaig manifestar quan Franco encara cuejava. Ara va i resulta que, de Margallo a Pujol tots ens hem manifestat per a un món millor; de Cercas a Azúa tots acusem la riquesa no revolucionària dels que ara es manifesten, suposadament, per primera vegada. Més falsos que Judes.

I sí, pel que sembla tothom estava a París al maig de 1968 i això és un argument per no escoltar a qui no hi era. I sí, tots estàvem a Plaça Catalunya durant el 15 M i això ens permet desqualificar al parvenue que es manifesta, ara, per primera vegada. Pobre passerell! Hem convertit la revolució en mercaderia i la filiació obrera en branding, i tots som classe treballadora la hòstia de bregada en manifestacions i bufetades i engarjolaments. SOM AUTÈNTICS. I tant se val que siguem professors, directors de museu, venedors de rentadores o amos d’una cadena de cansaladeries. Som revolucionaris autèntics, perquè sempre ho hem sigut, des de molt abans que fos comercial, i quan algú ens ve amb una idea que no ens agrada, abans que escoltar o argumentar, busquem signes de la seva no autenticitat… escoltar? per a què? si és ric!! Que no veus com va vestit? No és dels nostres. Has vist quines sabates més poc revolucionàries que porta? És un putu puedo-y-no-quiero revolucionari… se li veu d’una hora lluny… mira com agafa la pancarta!… pringat! Aquest no s’ha manifestat fins que no ho ha vist al dominical… com fiar-se’n? Si el seu pare és metge!!

Hem oblidat que el moviment obrer pretenia distribuir la riquesa, no destruir-la ni construir un nou jansenisme, místic, esteta, on res més imperdonable que no poder lluir una ascendència de més de quatre generacions d’esclaus.

Tornem al segle XVII. Ja no ets allò que penses, sinó allò que marca el teu bressol. Assistim perplexos a una nova modalitat d’esnobisme. Simetria perversa. Un esnobisme de la misèria i el patiment, sempre útil per no perdre el temps escoltant l’altre. N’hi ha prou amb mirar el cinturó que porta, com s’ha retallat les patilles, o com s’ha lligat el jersei al coll. Com si tots fóssim pijos dels anys vuitanta, mirant amb menyspreu tot allò que no faci olor de família. La manifestació com a esport de classe.

 

PS: Els Monty Python tenen un gag on expliquen molt millor que jo el que tracto de dir. Però desconfieu d’ells, es van conèixer quan estudiaven a Cambridge, com Anthony Blunt o Cedric Price.

 


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Bernat: Una precisión. Se “contrata” a músicos para actuar en directo, no para posar como modelos con la...
  • Amós Pérez I Escrig: Una precisión. Palo Alto Market es un evento comercial que consiste en la explotación por parte...
  • Qiman: Molt d’acord amb els punts que expresses en aquest post, un parell de puntualitzacions i aprofundiments només,...
  • Mariví Martín: Salutacions des de València. El vostre escrit m’ha interessat molt. Estaré atenta per a conéixer...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )