Skip to content

Carregant

Cultius, conreus, cultura

Escrit el 12/01/2018 per Mireia Calafell a la categoria Intervencions al Fòrum, Vídeos.
Tags:

Intervenció de Mireia Calafell al 16è Fòrum Indigestió

 

Cultura: 1 f. [LC] Acció de cultivar; l’efecte.
Institut d’Estudis Catalans

Som gent cultivada. Tenim milions de bacteris.
Estíbaliz Espinosa

 

 

Hi ha una mà i a la mà, llavors

i hi ha la terra preparada per al cultiu:

la ubicació és correcta, té prou hores de sol

i ha estat ben adobada prèviament

–se sent l’olor de fems a l’altra banda,

on som ara tu i jo, prou lluny per no embrutar-nos

i alhora prou a prop per fer-ne un seguiment

i poder dir la clau és en l’aixada, el moviment,

és important l’espera, cal atendre al procés,

sentències que, en efecte, sonen bé.

 

Hi ha una mà, deia, i dins la mà, llavors

que hauran de ser plantades amb rigor

dins de l’espai que delimiten les parcel·les:

les faves amb les faves sense mescles

i els tomàquets aquí, com s’ha fet sempre.

És lògic, afirmes. És pobre, et contesto.

És pobre i fins i tot diria que fa por

seguir un ordre imposat, tanta puresa

i tant poc posar en dubte aquestes línies rectes,

patrons de files regulars, simètriques

com tombes enterrades sense llosa

d’on res no podrà ja ni néixer ni morir

i és clar, que res no pugui néixer és un problema,

però que no pugui morir, una catàstrofe.

 

Hi ha una mà, encara aquesta mà

que porta les llavors per al conreu

i sap amb precisió les mides del terreny

com les sabia el pare, i el pare del seu pare.

És tradició i és excel·lència, al·legues,

i et veig admirar el cos que precedeix la mà

i sorprèn i fa mal i decep, no saps quant,

que no hi vegis l’absència, que et sigui ben igual

i no preguntis on és que ha estat fins ara, la mare,

i on serà la filla si no és tancada a casa.

La tradició que tu defenses té el color

del ganivet amb què ella, anònima com totes,

és a punt, a punt, a punt de tallar-li el coll

a un animal que acabarà damunt la taula,

trossejat, amb verduretes, les verduretes

que ens ha donat el camp, gràcies Senyor

vós beneïu aquesta taula que nosaltres

jurem no dir-ne res de les violències

i així serem tan còmplices com vós, amén.

 

Hi ha la mà, insisteixo, i la pregunta:

¿per què una sola mà signant la sembra

si l’autoria a l’hort és sempre tan diversa?

En aquest tros de terra, per exemple,

caldria tenir en compte els cucs, vora un miler de cucs

que cada dia i a les fosques, quina ofrena,

aconsegueixen fer més ràpid el procés

de compostatge, i ho fan sense dir res,

sense esperar portades ni cap aplaudiment

malgrat que saben el final d’aquesta història,

saben que tot serà per l’amo de la mà,

la mà que ha aparegut al primer vers,

la mà que aprovarà la marca, el reconeixement,

«Gràcies a tots per ser aquí avui, és un honor,

m’alegra que la crítica valori

l’esforç que he fet fins ara. Els meus raves,

les pastanagues, els meus pebrots són per vosaltres».

Fins quan aquesta adoració pel jo,

fins quan la indiferència pel que suma,

per tot allò que hi és i es veu només si es vol?

 

Hi ha la mà, la mà que duu llavors

i que aquestes alçades creiem que coneixem.

Precisament d’alçades ve a parlar-nos

l’ocell que sobrevola ara el paisatge

(ens hi hem fixat perquè per uns moments

se li ha projectat l’ombra en el canell

a aquesta mà que, certament, ens aclapara).

Cal mirar amunt, volar ben alt i projectar-se

has proclamat amb to de visionari,

d’aquell que veu els fruits que han de venir

en un supermercat posem de Groenlàndia.

Arribar lluny per tu té a veure amb treballar

perquè de les llavors creixin productes

que arreu puguin entendre’s, que no siguin massa àcids.

Això en canvi per mi és exportació,

deu mil avions creuant el cel, palets i caixes,

tres tones cada mes de fruita insípida

que de tant digestiva pot ser que faci angúnia.

Però tu fes, mira ben alt i oblida mica en mica

què és el que tens a prop, allò que arrela a terra,

quanta aigua necessita, si fa temps que té set.

Després, però, no facis com tants d’altres,

no acusis el terreny de no ser fèrtil

ni diguis com pot ser, quina desgràcia.

 

Ho sé: ser conseqüent és molt difícil,

s’hi està molt bé instal·lat en la distància

que imposen les paraules amb els fets

(t’ho diu algú que et parla en un poema

i fa de la metàfora condemna,

i vol que la condemna tingui efectes,

que cridi l’atenció, com l’alba als gira-sols.

T’ho diu qui escriu amb pressa els darrers versos

just quan la mà que guia el text desapareix

i no li diu adéu perquè de sobte plou,

plou molt, plou tant que haurà de marxar a casa

i a tu deixar-te entre el conreu i la metàfora,

allà on no podràs veure quants bassals

hi ha en aquests moments damunt l’asfalt).

 

Intervenció de Mireia Calafell al Fòrum Indigestió.
Foto: Carles Llàcer.

Vídeo del Fòrum sencer:

En aquesta entrada pots enllaçar a altres textos i intervencions al fòrum:

11 de Desembre. 16è Fòrum Indigestió


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Hara: Iru for precious friend!
  • Montserrat Iniesta: T’aplaudeixo amb les orelles, Ramon. Confio en una nova generació que comença a imaginar...
  • Masnel Gris: Molt necessari. Gràcies, necessitava un article com aquest. Em qüestiono molts dies coses com aquesta,...
  • carme rodriguez: Molt be, Ramón, molt interessant la revisió del concepte obrer, l’extensió del terme vers la...

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies

fesnos_indies

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )