Escrit per: Eduard Arderiu

“Esperant Godot” és un text que sempre m’ha despertat curiositat. Reconec que en certa manera em costa d’entendre com s’ha convertit en un clàssic, perquè sempre l’he vist més com una gambarreda, com un sketch -genial i sorprenent, això sí- de Beckett, que no pas com un referent de dramatúrgia. També és veritat que, i crec que tots hi estarem d’acord, “Esperant Godot” és d’aquelles obres que deixa (…)

Direcció: Oriol Broggi. Biblioteca Nacional de Catalunya – Grec festival de Barcelona. Tot i que molt s’ha parlat dels muntatges de la Perla29 a la Biblioteca de Catalunya, jo mai havia tingut l’oportunitat de veure’n un de complet: fa uns mesos, això sí, vaig presenciar un assaig obert al públic de “La mort d’Ivan Illitx”, un muntatge anterior. La veritat és que no puc tenir una impressió més positiva (…)

Esteve Soler ja parlava d’indignació, de farsa i manipulació a “Contra la democràcia” abans que el moviment del 15 M ocupés places i carrers. De totes maneres, un cop vista l’obra, el seu plantejament no sé si serviria per sumar actius a la causa o, al contrari, per donar arguments als més escèptics: de fet, no crec que ningú dels que van veure l’obra a la Sala Beckett sortís amb ganes d’assaltar (…)

Per Eduard Arderiu. Tolcachir posa en escena a una família absurda, increïble. Almenys la meitat dels integrants de la família presenten símptomes de trastorns psicològics importants. Una brigada de serveis socials en tindria prou amb una visita d’ofici per omplir expedients durant més d’un any, obrint diligències per incest, manca d’higiene i salubritat, problemes d’addiccions i, en general, per un (…)