Escrit per: Ramon Faura

Periòdicament treu el cap el debat sobre el costumisme a les lletres de cançó catalanes. Molta gent diu sentir-se farta d’escoltar cançons que parlen de la cafetera o de la porta de l’ascensor. No crec que aquest sigui el problema. Potser cal diferenciar entre costumisme i simulació de realitat no alterada pels darrers esdeveniments. A [...]

La política cultural de l’administració pel que fa a les escultures de Ciutat Vella és, com a mínim, peculiar. L’escriptura d’una història oficial des del monument troba un dels seus casos més interessants i torbadors en l’eix de Laietana. Potser ell és qui ha malformat el gust artístic dels veïns de Ciutat Vella, i els ha condemnat per sempre al prejudici de bar i a la resposta miserable (…)

A l’antic règim atemptar contra la figura del rei es considerava atemptar contra els seus súbdits. Segons la teoria del doble cos, el rei era la trobada de dos cossos. D’una banda, el cos místic, és a dir, el cos transcendent on s’encarnava i concretava l’estat. De l’altra, el cos finit, és a dir, l’individu concret, no infal·lible, subjectiu, a qui Déu havia escollit com a monarca. El cos transcendent era immortal (…)

L’altre dia seiem en una terrassa després de dinar. De sobte va irrompre un individu disfressat de tassa de cafè. Amb les seves bestieses va començar a pertorbar la tranquil·litat dels que preníem cafè. L’acompanyaven dos més que fotografiaven les reaccions de la gent, és a dir, els que sèiem allà tranquil·lament. Era una campanya publicitària i nosaltres, sense saber-ho ni cobrar, podríem sortir a l’anunci.

Ho va dir amb certa condescendència, la periodista. Fins i tot va donar alguns copets de cap. Literalment: “Sembla que, finalment, Egipte està donant passets cap a la democràcia”. Sí, sí. Va dir “passets”. I va dir “finalment”. I sí, va donar copets de cap com si Egipte fos un fill malcriat que no es vol acabar els Korn Flakes. Amb la meva nòvia vam comentar que això de ficar periodistes massa joves (…)

Pensar ha deixat d’estar de moda. El cert és que, en línies generals, la gent mai ha pensat massa. Quan dic pensar em refereixo a reflexionar sobre coses fonamentals; no vull dir pensar sobre quants diners ha costat l’última operació de pits de la Tera Patrick. Quines són les coses fonamentals?… moltes i és clar, però es poden agrupar en dues grans línies: mort i desig. O pulsió negativa i pulsió (…)

Ni les putes del meu carrer ni la policia porten burka, vaig pensar mentre esperava a que els Mossos s’aclarissin amb el walky (la multa queia segur). Havia posat la ràdio del cotxe per no perdre els nervis. La prohibició del burka era el tema del dia. Pel que fa a Tarragona ciutat, l’alcalde deia que la prohibició també incloïa a aquells que volguessin entrar a l’ajuntament amb passamuntanyes (sic).

Proliferació imperceptible. Per Ramon Faura Coll. Les imatges i els sons s’amunteguen. Cada cop n’hi ha més. Es produeix molt més. No es para de produir. El món està ple de gent creativa. Generen material artístic tota l’estona, cada minut, cada segon. Material artístic a punta pala. Als blogs, a les llibretes, a les estovalles, a les portes dels urinaris. A tot arreu. T’ho trobes a internet, (…)

Música, ciutat, país. Per Ramon Faura Coll. Aquests últims mesos tothom parla de la bona salut de l’escena musical catalana. I és cert que el panorama s’ha enriquit bastant. Han aparegut noves formacions i d’altres, les més velles, han publicat els seus millors treballs. Fins aquí, res a discutir i tots contents. El que ja no és tant evident és en què consisteix aquesta nova escena catalana i (…)

Nat_52_nov09 Ramon Faura Coll. Si no t’acabes la sopa, vindrà el Fèlix Millet i… Ja fa unes quantes setmanes, mesos, que només sentim parlar d’aquesta, la gran bèstia corrupia, Fèlix Millet, que ha profanat el gran temple de la música catalana, buidant la caixa forta amb finalitats tant altruistes com  ampliar-se la casa … Magazines [...]

Ocurrències d’estiu. Nat 51 Ramon Faura Coll 1. El contracte Social: Un dels principals responsables de la misèria en què ens sumim és Jean-Jacques Rousseau. L’any 1762 va escriure un llibre ple de bones intencions que finalment ha esdevingut una fatalitat: El contracte social. En resum, es tractava de reivindicar les llibertats i la dignitat [...]

Nat 49 mai_09 Ramon Faura Coll Crítica musical contra l’etiquetatge industrial: Roy Carr i Tony Tyler En una llibreria de vell hi he trobat una joia de 1976. Una guia il·lustrada dels Beatles editada per Lumen en la versió en castellà i escrita, en l’original anglès, per Roy Carr i Tony Tyler. Fa parella amb [...]

Nat 48 març_09 Ramon Faura Visca les putes! Prop de l’estudi hi ha una pintada: “El Arte no se prostituye”. En la mesura que no he vist mai cap “art” compartint vorera amb les putes de la Rambla, ni amb els transvestits del Barça… En la mesura que mai no he sentit parlar de prostíbuls [...]

Nat 46 set_08 Ramon Faura Coll POP i revolució (1ª part) Diuen que els transtorns alimentaris d’Elvis Presley tenen el seu origen en una infància turmentada per la gana. Una gana de guerra civil en un país on paral·lelament a l’american way of life creixien a un ritme no inferior que a Calcuta, bosses de [...]

Nat 45 jul_08 Ramon Faura Coll Contra la «passió»: “Oh la la, toujours Descartes!!!” La raó ens fa lliures, l’instint no. I tanmateix, els alumnes que menys saben, més aferrissadament defensen l’instint personal. Contra el dictat dels doctes acadèmics, clamen per un món regit per la insubornable subjectivitat. Com si el mercat i el capital [...]

Nat 43 mar_08 Ramon Faura Sobre els elogis autodirigits Quan una persona normal fa alguna cosa com per exemple una cançó, un dibuix o un conte, poden passar varies coses. En la majoria dels casos, si el resultat és satisfactori, un ho mostra als amics més propers amb cert orgull. Es comenten els encerts i [...]

Nat 42 gen_08 Ramon Faura Nadales Un invent més son les nadales actualitzades. Tot té una data fundacional. Sovint cau en ple segle XIX ja que el segle XIX és burgés; i ja se sap, així com els cavallers s’aferraven a l’heràldica i al mite, els burgesos es sustenten sobre la tradició. La diferència és [...]