Skip to content

Carregant

Diuen sobre Nativa i Indigestió

Els anys 2013 i 2014 vam proposar aquesta campanya, proposant textos de suport a Indigestió i Nativa. Vam rebre aquests textos:


Indigestió no es solo una plataforma, son casi como padres para la cultura actual de Catalunya, no solo han sido pioneros en muchas acciones culturales que han hecho unirse artistas y no artistas de Barcelona, sino que además Indigestió es un lugar de absoluta libertad, donde uno puede ser uno mismo sin preocuparse de lo que piensen, un lugar donde reina el respeto a la opinión y al debate, un lugar de reflexión y aprendizaje, donde puedes sacar conclusiones, aprender de ellas y plantear las tuyas propias sabiendo que obtendrás una respuesta que ampliará tu idea, te hará mas grande, te hará crecer. Y todo sencillamente porque Indigestió escucha, nos escucha y os escucha, a Indigestió les interesa saber todo lo que puedan para crear un lugar mejor.

Vivimos en un mundo donde ya nada nos sorprende, pero gracias a Indigestió puedo seguir asombrándome, puedo acordarme de pensar y de ser, y sobre todo a comunicarme, escuchar y crear sociedad.

Nativa es una necesidad igual que lo son los que participan en ella. Felicito a Jordi Oliveras y a los que le acompañan, por plantearnos cuestiones, ofrecernos arte y conducirnos a terrenos, que mueven y enriquecen el mundo cultural de Barcelona.

Louise Sansom
Cantant del grup Anímic


Vaig conèixer Indigestió fa molt de temps, el 2005. Era la primera vegada que anava al Primavera Sound i jo tenia 18 anys. Em vaig acostar a l’estand que hi tenien perquè un amic m’havia parlat de la revista que editaven i, per 6€, em vaig endur a casa el disc d’Humo, un grup de Barcelona, i la subscripció per tot un any a Nativa. Des d’aquell moment, no vaig deixar de ser-ne lector, però crec que no va ser fins al cap d’un parell d’anys que la resposta a una pregunta oberta que formulaven em va obrir la porta a col·laborar-hi. El 2009 ja hi escrivia amb freqüència.

Col·laborar amb Indigestió demanava molt més que cap altre mitjà cultural. Hi havia algunes coses molt clares: Indigestió no volia ni podia ser una excusa qualsevol per acreditar-se per espectacles que d’altra manera valdrien un munt de diners, no era aquesta la finalitat de la publicació. La premissa era la ‘cultura musical de la ciutat de Barcelona’ i calia trobar la manera perquè el prisma fos aquest. Això, d’entrada, convertia en únics els textos de Nativa per la seva mirada metropolitana i, a més, exigia un compromís entre el col·laborador, el text i la ciutat que, al meu entendre, era d’allò més enriquidor. Puc assegurar que durant el temps que vaig escriure ressenyes de discos i directes a la revista en paper, no només vaig descobrir propostes que m’haguessin passat desapercebudes sense l’equip d’Indigestió, sinó que vaig aprendre molt de les persones que hi havia al darrere.

Indigestió és un espai de reflexió necessari. Només a Nativa s’hi poden trobar professionals vinculats al sector cultural, musical en concret, posant sobre la taula aspectes que no podrien tractar-se enlloc més. Només cal veure algunes de les coses que hi han passat últimament. Posaré alguns exemples: Una entrevista a Ramon Andrés per aprendre molt no només sobre la música, sinó sobre nosaltres mateixos; Nando Cruz, un dels periodistes i crítics musicals amb més sensibilitat i estil del país, posant en dubte la fiabilitat (no només) dels seus companys de professió a partir de qüestionar-los algunes de les normes que avui semblen guiar la noció de ‘bon gust’; David Carabén, el cantant de Mishima, matisant les seves pròpies paraules a una entrevista d’El Periódico per excusar-se davant d’unes acusacions rebudes en un altre article de Nativa escrit per una altra reconeguda periodista, Lucía Lijtmaer.

Nativa és tot el que hauria de passar a la Universitat però no hi passa, en la línia del que apuntava Marina Garcés en un altre article titulat ‘Per què defenso la universitat si m’agrada tan poc’. Nativa és un lloc on es creuen especialistes amb aficionats, diletants, curiosos i culs inquiets i es reflexiona de manera explícita i intel·ligent sobre una actualitat que ens afecta a tots.

Sense vergonya, i afrontant la urticària que sembla produir a bona part del sector, Indigestió també tracta la cultura des de la seva vessant empresarial: possibles sistemes de finançament, polítiques de gestió, etc. En definitiva i em permeto ser magnificent, en algun moment algú agrairà molt més del que sabrem fer-ho nosaltres que Nativa existeixi. Si no ho fes, d’existir, algú hauria d’inventar-la.

Gerard De Josep i Codina


Indigestio, i Nativa…

Indigestió i els projectes que l’acompanyen són un espai imprescindible en l’ecosistema actual del món de la cultura que necessita mirar més enllà del seu melic.

Els fòrums d’indigestió, les trobades, els articles penjats periòdicament a la web, són dels pocs espais independents que permeten generar punts de reflexió col·lectius, trencant les dinàmiques compartimentades que tant caracteritzen el sector de la cultura a Barcelona.

Aquests espais de pensament comú són uns moments de trobada i reflexió per gent que estem treballant en projectes molt ofegats pel dia a dia i que permeten agafar perspectiva davant el treball quotidià.

Per la meva experiència particular, m’ha permès trobar-me amb gent d’altres centres i projectes de l’area metropolitana que treballen en espais de perfil similar al meu, el Prat, Zona Franca, Sabadell, Sants… amb l’avantatge que estem parlant de punts de trobada físics (els fòrums) i també virtuals (la web i les xarxes)… Fet que ajuda a passar de la “trobada” a la “relació”.

D’altra banda, la feina de recerca i “provocació”, fa de nativa un bon espai per estar connectat diariament als debats que s’estan portant en d’altres àmbits… i en els que si hi tenim temps hi participem.

També voldria destacar les possibilitats que genera l’arxiu d’articles, vídeos i debats penjats a la xarxa… ja que es un bon espai de recurs alhora de buscar materials que facin referencia a d’altres formes d’entendre la gestió de la cultura i sobretot el paper dels “gestors” d’equipaments i recursos culturals (en el cas particular que m’ocupa).

I és que és un espai interessant per conèixer noves iniciatives o poder presentar “en societat” nous projectes o debats que neixen a l’espai més local i que poc a poc es tornen inquietuds compartides o bé permeten forjar aliances amb d’altres centres d’interès compartit.

Un altre afegit interessant d’aquestes trobades (físiques o virtuals) que s’esdevenen relacions, és la transversalitat de les mateixes… És norma que hi siguin tots els papers de l’auca que intervenen en el fet cultural: gestors, artistes, tècnics i també des dels diversos àmbits, públics, privats, associatiu… Aquest fet també ajuda a obrir la perspectiva sobre la que posteriorment enfocar col·laboracions diverses i a ampliar la sensació de “sector” viu… que té capacitat de qüestionar-se permanentment a si mateix.

Xavier Urbano
Programació Ateneu Popular 9 Barris
Nou Barris, Barcelona 24 Juliol 2013


Ja fa temps que percebo com els escrits a ‘Nativa’ generen un debat que va més enllà de les xarxes socials i el propi web de ‘Nativa’. ‘Nativa’ s’ha convertit en un espai obert al debat sobre la música i la cultura. Un espai on els lectors poden acabar (i sovint ho fan) convertint-se en columnistes impulsius i ocasionals.

Sospito que ‘Nativa’ és el lloc web que llegeixen moltes de les persones que després signen articles a altres mitjans més populars i llegits, raó per la qual tendeixo a pensar que s’està convertint en un mitjà molt més influent del que les xifres de visites puguin demostrar. Parlo sovint amb periodistes de diaris i revistes que em fan saber la seva opinió sobre coses que han llegit a ‘Nativa’.

Un publicista diria que ‘Nativa’ és el web que llegeixen les persones més influents en la cultura i els mitjans de comunicació. No sé si és tan així. Jo només puc assegurar que des que escric a ‘Nativa’ el nivel de les converses que mantinc amb els meus companys de gremi és molt més sucós que abans. I que jo mateix he aprés moltíssim de com encarar la meva feina i de com entendre la cultura. El debat i el discurs dels qui ens dediquem d’una manera o una altra a la cultura ha crescut molt. Tots plegats hem aprés a fer-nos més preguntes i més importants, hem aprés a trencar dinàmiques al voltant de la cultura i els mitjans i estem començant a entendre que encara ens queden moltes preguntes a fer i fer-nos.

En un moment d’incertesa absoluta i de pressa per arribar no se sap on, per mi ‘Nativa’ és un espai de calma i reflexió. Un racó on pensar i repensar la cultura. És una tasca poc vistosa en números i titulars, però sense ‘Nativa’ dubto moltíssim que poguem trobar un altre espai on fer-nos les preguntes que el dia a dia ens impedeix fer-nos.

Entre els que fem ‘Nativa’ i els que la llegeixen s’està coent una xarxa de sensibilitats i interessos que pot ajudar a teixir una manera més social, més humana i més horitzontal d’entendre la cultura.

Nando Cruz
Periodista musical, colaborador a El Periódico, Rockdelux, Nativa,….


La meva relació amb Indigestió comença des del sector musical però el desborda ràpidament. Perquè parlar del projecte d’Indigestió és parlar d’un projecte que obre espais i camps de reflexions i creuaments entre persones i projectes ben diferents.

Nativa esdevé un espai de reflexió i qüestionament entorn de la cultura, de la societat i les formes de viure i representar-la. Aquest marc ampli i divers permet obrir reflexions i qüestionar-nos com a professionals, com a ciutadanes…

I justament el projecte d’Indigestió té la seva força en la capacitat de desdibuixar categories i d’afavorir altres espais de trobada, de discussió i d’acció entre móns diversos: l’acadèmia, l’activisme social, el sector musical, l’esfera cultural, el sector artístic, etc. Aquest diàleg i creuament és imprescindible avui en dia per poder teixir discursos més rics i complexos que és el que aconsegueix el projecte.

Més enllà de sentir-me propera al projecte personalment, a nivell professional, des de La Capsa, he pogut treballar també amb Indigestió en la conceptualització i execució del projecte 4 Raons. Un procés que neix amb a voluntat d’apropar a la ciutat propostes interessants i diverses en el camp de la creació artística establint connexions amb les persones de la ciutat i el context social actual. El perfil i la forma de treballar d’Indigestió ens ha ajudat a donar forma a aquest festival generant processos de treball entre experts, creadors i ciutadania.

Marta Ardiaca Calonge
Directora de La Capsa]
Ajuntament del Prat de Llobregat


Indigestió (Nicolás Barbieri)

Indigestió (Nicolás Barbieri)2


Vaig arribar a Indigestió per Nativa, aquella revista autoeditada en paper on es parlava de música, i de cultura, i de moltes més coses. Després vaig descobrir que hi havia una col·lecció de llibres també al voltant de la música, però no només de la música. I un dia vaig anar a un esmorçar a La Nena, a Gràcia, i vaig trobar que hi havia moltes més coses darrera Indigestió.

He trobat i conegut a molta gent diferent a aquests espais que proposava Indigestió i la culminació de tot plegat se’m va aparèixer en el Fòrum, en els diferents fòrums als que he tingut l’oportunitat d’assistir-hi.

A totes aquests projectes i activitats he trobat una enorme capacitat per posar en relació idees i contextos molts diferents, de connectar projectes, de generar espais on poder contrastar pensaments sense cap voluntat homogeneïtzadora, més aviat al contrari, ensenyar que aquesta diversitat d’idees i propostes és precisament allò que aporta valor a la cultura.

La transformació de tots aquests projectes d’Indigestió al món digital em sembla un exemple i un model de com sense que pràcticament ningú se’n adonés, tota la activitat d’Indigestió està allà a Nativa.cat.

Nativa s’ha convertit, des del meu punt de vista, en un referent quan a la reflexió cultural en un sentit ampli, amb uns col·laboradors que són grans coneixedors de les dinàmiques culturals i socials del món en què vivim i que aporten un contrast d’idees molt important i necessari. Els debats que generen els articles que s’hi publiquen són una bona mostra.

D’altra banda, per aquesta capacitat d’obrir espais i processos de reflexió he pogut comptar amb la col·laboració d’Indigestió quan a la feina he necessitat fer precisament això. En una primera ocasió, per repensar el projecte de La Capsa, un centre de creació i producció musical que treballa al costat de la ciutadania, i en una altra ocasió per endegar, des de La Capsa també, un procés de treball amb ciutadans i ciutadanes del Prat i músics al voltant del festival 4 Raons.

Rafa Milán
Gestor Cultural
Cap de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat


 

Poca gente ha dinamizado y promovido la música des del punto de vista que lo ha hecho Nativa durante los últimos años. Haciendo qué músicos y profesionales del sector den sus opiniones sobre temas de los que no suelen hablar otros medios de comunicación. Jordi Oliveras es uno de los agitadores culturales más importantes del panorama musical en Catalunya. Animic, así como infinidad de grupos musicales nos hemos sentido apoyados y representados en sus plataformas, ya sea des de Indigestió ,Nativa etc…. así que manifestamos , a través de este texto , lo necesarias que son sus actividades para el mundo de la música independiente y del arte en general.

Ferran Palau
Cantant del grup Anímic


Hola, soc Carles Llacer Escamilla, i des de fa tretze anys treballo com a dinamitzador musical, primer al Centre Garcilaso, i actualment al Espai Jove Boca Nord.

Indigestió sempre ha estat un referent pels animadors, dinamitzadors musicals de la ciutat. Per la seva visió crítica, analítica, i constructora de diàlegs i ponts de comunicació entre el sector musical més directe (músics, discogràfiques, sales, espais municipals…) i el sector cultural de la ciutat.

Els valors positius que veig a Indigestió són:

–        Donar suport a propostes musicals d’arrel de ciutat, ajudant-les a treure el cap en un sector mediàtic molt preocupat de modes i prodructes comercials. Projecte Hipersons.

–        Creant actes, no estrictament musicals, com els Fòrums, on la paraula, el discurs, el debat i el diàleg, ens fa decobrir realitats molt properes i a la vegada molt desconegudes, i on el màxim interés és aprendre de tots els sectors ( filosofía, arquitectura, performance, teatre, universitat… ) Cada any he participat, de manera totalment altruista, fent les fotografíes de l’acte, i la plantilla de “personatges” que han participat al Fòrum és espectacular, enriquidor, i sorprenent. Gràcies a ponències de gent de fora del sector musical, es poden descubrir moltes idees i projectes, per millorar el sector, i fins i tot, aprendre de les realitats i els somnis d’altres.

–     Publicacions com Nativa, primer com a revista en paper, i ara, en digital, són finiestres d’opinió que van més enllà de la crítica del disc, o del concert o festival de torn. La visió crítica dels seus col·laboradors, ajuda enormement, tant als nous artistes per tenir una visió histórica del panorama, com als propis actors del sector, que fa que estiguem molt connectats i no ens perdem noticies que si no fos per Nativa s’escaparien del nostre abast.

Carles Llacer Escamilla
Dinamitzador musical, a l’Espai Jove Boca Nord


Després d’un any col·laborant mensualment a la revista digital Nativa a través de la columna “El sol ho encén tot”, tinc l’evidència confirmada que es tracta d’una publicació de referència en l’àmbit cultural, tant a Catalunya com a altres llocs de l’Estat i més enllà. Les raons, des del meu punt de vista són les següents:

  • És una publicació que ha sabut traspassar, sense abandonar-lo, l’àmbit de la seva disciplina inicial (la música) per obrir-se a formes de pensament transversal. Més enllà de la interdisciplinarietat com a suma de disciplines, Nativa està donant, per tant, una idea viva de la música i de la cultura, capaç d’interpel·lar no només els especialistes o aficionats, sinó realment tots aquells que comparteixen preocupacions comunes, freqüentin l’esfera cultural que freqüentin. Això crea un espai d’intercanvi insòlit i molt ric que tots els interlocutors, ja sigui a través de la xarxa, ja sigui a través dels Fòrums Indigestió, agraeixen i aprecien molt.
  • És una publicació que ha sabut retornar el sentit a la tan gastada paraula “crítica”. La crítica artística i cultural s’ha convertit en un gènere previsible i tancat, i el pensament crític, per la seva banda, també semblava haver esgotat els seus recursos conceptuals. Des de la pràctica concreta dels diferents col·laboradors de Nativa, tinc la impressió que un sentit i altre de la crítica han renovat la seva força i el seu sentit.
  • És una publicació que crea comunitat. En aquests moments sembla fàcil de dir, perquè la xarxa enganya molt i permet figurar comunitats allà on només hi ha un índex quantitatiu d’interactivitat (connexions, comentaris, etc). A Nativa la comunitat és viscuda i real, potenciada per la xarxa però no simulada per ella. Els diferents nivells de lectura i d’escriptura es creuen i es potencien, fins al punt de constituir un diàleg obert, inesperat però a l’hora en continuïtat. Nativa és com una gran trama que es va teixint sense que ningú en predetermini ni en condicioni la línia editorial ni els horitzons, que va dotant-se de sentit col·lectivament.
  • El que es nota a Nativa és el valor de la cura, el paper d’un treball d’edició minuciós, proper però respectuós, intencionat i intencional però en cap cas dirigista. S’hi nota la capacitat de risc i a l’hora la sensibilitat cap al que necessita acompanyament, atenció i temps d’elaboració. És el fruit d’un treball honest al que només es pot respondre, també, des de l’honestedat.

Ara que m’acosto al final del meu primer any de col·laboració amb Nativa, només puc desitjar que en vinguin molts més.

Atentament,

Marina Garcés
Professora titular de filosofia a la Universidad de Zaragoza. Impulsora d’Espai en Blanc.


Vaig arribar a Indigestió per una repiulada d’algú de cultura a qui respectava, i em vaig fixar en aquell perfil com faig o intento fer amb tot allò que em crida l’atenció.

Des que vaig endegar l’editorial Raig Verd, Indigestió ha estat un lloc de trobada i de reflexió on qüestionar els paradigmes preestablerts de la cultura. El món editorial, en procés de canvi sobretot per dos grans motius, la crisi i el llibre digital, es troba estancat en un moment en què les editorials mirem cap al futur i ens preguntem què fem i com ho volem fer.

La primera activitat on vaig participar va ser un dels Fòrums d’Indigestió; va ser en l’àmbit intel·lectual i personal, una de les experiències més lluminoses i refrescants d’allà on he participat. Val a dir que vaig a tot tipus de fires, reunions, fòrums i activitats que representin algun tipus de reflexió i de nova mirada cap al món editorial o la cultura i aquesta, comparativament, guanya en continguts.

Per què va ser tan important aquesta activitat? Va ser la primera de les meves experiències envers Indigestió, això va provocar que m’interessés per Nativa i que seguís alguns contactes d’aquest fòrum, vaig llegir articles, vaig parlar amb altres persones que no eren del sector editorial sobre el meu projecte, vaig reflexionar sobre noves maneres d’encarar l’edició i sobre com i què volíem fer.

Puc dir que segueixo l’activitat d’Indigestió i Nativa ara farà dos anys i per mí ha suposat tot un seguit de contactes i converses que ha estimulat la meva curiositat i les meves ganes d’avançar i de crear d’una forma diferent; de qüestionar-me allò que fèiem i per què ho fèiem. Com a exemple concret, fa poc un article de Nativa va suscitar una xerrada molt interessant a través de Twitter sobre les llibreries i el futur d’aquestes, i també sobre la lectura en els nens petits, fent participar a persones que normalment són més passives. Però d’aquests exemples podria donar molts.

Gràcies a contactes fets a través d’Indigestió he pogut entendre problemàtiques de la cultura que van més enllà del àmbit del meu sector i he pogut entendre que els diferents aspectes de la cultura pateixen problemàtiques similars. Aquests contactes em serveixen també per trobar noves solucions.

Com a projecte tangible sorgit a través de l’estímul d’Indigestió es pot trobar “Llegir en català”, un projecte col·laboratiu per iniciativa de Raig Verd Editorial on més de deu editorials de narrativa en català col·laboren per guanyar visibilitat pels seus llibres i per la lectura en català en general. Entenent que no treballem des de la competència, sinó des del suport mutu, estem aprenent moltes coses i ens estem ajudant en d’altres on, per les estructures que tenim, no podem arribar. En l’àmbit de la comunicació, hem creat un blog, twitter i Facebook; farem roda de premsa conjunta al setembre; i crearem un catàleg per premsa, llibreries i biblioteques on sumant amb els esforços de comunicació que ja fem per defecte guanyarem força i visibilitat. La participació conjunta a Fires, compartir algunes despeses, fer activitats de promoció i traslladar informació als companys sobre fires, subvencions i d’altres està ja donant resultats molt interessants.

Laura Huerga
Editora i Fundadora de Raig Verd Editorial.


L’escena musical de Barcelona és equiparable, vull pensar, a la de qualsevol ciutat d’arreu del món. Ho és pel que fa a volum, a creativitat, a versatilitat, a capacitat de sorpresa. Per tot allò que fa referència a la música en si. Però hi ha una cosa que té l’escena barcelonina que no sé si trobaríem en altres ciutats del món on la música hi té una gran rellevància. Aquí tenim un think tank que qüestiona i posa en valor tot allò que envolta la música. No estem parlant de periodisme musical estricte, sinó d’alguna cosa que va un punt més enllà. Deia Frank Zappa que escriure sobre música era com ballar d’arquitectura. Doncs això encara seria una mica més estrany: pensar sobre música. Pensar la música i tot allò que l’envolta. Parlem del projecte Indigestió, la nau que capitaneja l’incombustible Jordi Oliveras i que té com a insígnia la revista Nativa, que de fet ja és més que una revista. Sempre defugint la mirada òbvia a través dels col·laboradors més diversos, donant veu a tots els estaments del món de la música, apostant per la teoria però també per la pràctica, Nativa és la millor finestra per descobrir què es cou a la rerebotiga de la música barcelonina i, sobretot, per analitzar-ne quins fils es mouen, qui els mou i com s’haurien de moure. Una eina que és un privilegi per tots els qui ens movem en aquest món i pels qui vivim de i per la música en aquesta ciutat a principis del segle 21.

Marçal Lladó, membre del segell musical Bankrobber


En contra del que podíem esperar deu anys enrere, el cert és que la revolució digital ha provocat que el periodisme musical i cultural hagi perdut presència (i influència) entre els aficionats i seguidors. Potser ara hi ha més consum cultural que abans, i és més divers, però també és més solitari, silenciós, individual. En aquest context, la desaparició d’un bon nombre de revistes musicals en paper, així com la disminució d’espais per a l’opinió i l’atomització en milers de fòrums i blogs d’influència reduïda han provocat que cada cop sigui més difícil trobar informació sobre l’escena musical que vol ser alternativa, o que simplement s’escapa dels camins comercials més coneguts. En el món actual, el paper decisiu que abans jugaven els fanzines, per exemple, o les petites sales de concerts amb una programació estable, ha quedat diluït en l’anonimat d’internet i en el magma del tot s’hi val.

Ara el lector i l’oient inquiets que volen explorar alternatives musicals ho tenen més difícil que abans, i s’han de refiar d’opcions com el portal Nativa, en què la recerca musical s’acompanya d’un discurs crític i intel·lectual. Segueixo la publicació d’Indigestió des dels seus inicis, quan encara funcionava en el suport de paper, i em sembla que al llarg d’aquests anys ha anat perfeccionant un model de difusió cultural que resulta preciós (per rar i únic). Hi trobo sempre la voluntat d’ampliar horitzons, de fer d’altaveu de propostes que altrament no ens arribarien amb facilitat, i alhora –cosa més important– de crear un discurs cultural continu i transversal, perquè relaciona la música amb altres aspectes importants, com ara la vida urbana, la programació de música en viu o, ara mateix, la deriva social que està provocant la crisi.

Perquè aquesta fórmula tingui ressò és essencial la independència dels col·laboradors, una nòmina de veus que sovint escriuen des de la reacció als models imposats, o buscant territoris de debat poc trepitjats, i ho fan sense dictats comercials i empresarials. Si perdem els espais on el radar no arriba tan sovint, perdem totes les referències, per això és tan important que projectes com el d’Indigestió trobin el seu lloc.

Jordi Puntí, escriptor


Benvolgut Jordi

Com ja saps hem creat la comunitat virtual Interacció (http://interaccio.diba.cat/).   Interacció és un espai d’intercanvi d’informació i debat al voltant de la cultura i les polítiques culturals impulsat des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)  de Diputació de Barcelona, Un dels seus objectius és erigir-se en un node de transmissió i centralització d’informació i documentació.

Com a resultat del procés de construcció de la comunitat, hem considerat oportú anar incloent-hi articles de Nativa per la qualitat i compromís dels seus escrits. Per això ens acollim al dret de citació que permet la inclusió d’un fragment del vostre article i invitem al lector a llegir l’article sencer amb un enllaç al vostre web. (Ex: http://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2013/06/10/crisi-cultura-sector-cultural-i-desobediencia-jordi-oliveras)

Pensem que Nativa és avui una publicació de referència en l’àmbit de la cultura i creiem que és un fòrum de debat útil per als membres d’Interacció, una comunitat creixent, dinàmica i viva. Gràcies per contribuir amb idees a la generació de massa crítica tan necessària per configurar noves realitats i moltes felicitats per la vostra feina.

Salutacions,

Roser Mendoza
Cap Unitat Centre d’Informació i Documentació
Centre d’Estudis i Recursos Culturals
Diputació de Barcelona
Montalegre, 7 · 08001 Barcelona
Telèfon 934 022 572· Fax 934 022 577
diba.cat/web/cerc/centredoc | interaccio.diba.cat
@Interaccio


Mi relación actual con el proyecto Indigestió es directa, ya que escribo de manera regular en una columna de Nativa.cat. Cuando recibí la propuesta, la idea de tener una relación más estrecha a través de esos escritos me pareció muy interesante, ya que era un espacio que consultaba con asiduidad y donde ya escribía gente cuyas ideas me interesaban. Pero hasta ese momento, no concebía mi papel más que como colaborador y simpatizante. Lo interesante es que escribir e ir trazando temas en Nativa.cat ha tomado un estatuto del todo diferente. Me gustaría explicar el porqué a la vez que comento qué es para mi Nativa.

Gracias a la intensidad y el compromiso del resto de colaboradores/as y al trabajo del equipo editorial, Nativa es un espacio con una penetración alta en el espacio cultural y que consigue influir más allá de su escenario inmediato. Es mucha la gente que no proviene del “sector cultural” ni de lugares a priori afines que comenta, difunde y discurre sobre lo que ahí se publica. Considero que Nativa.cat no es tanto un espacio de difusión cultural, sino un lugar que produce discurso, lanzando reflexiones colectivas que provocan otras formas de ver lo que ocurre y porqué ocurre. Por tanto, no se trata de hacer difusión de acontecimientos culturales o de diseñar una agenda de propuestas, sino de intentar explicar los valores, modos de hacer y relaciones de poder insertas en lo cultural. Colectivamente, vamos encontrando un espacio y un lenguaje común com el que provocar grietas que inviten a la reflexión, explicando a veces cosas tan simples como qué ocurre hoy y su relación con el ayer. La acumulación de saberes en ámbitos como la cultura popular, la filosofía de la cultura, los cultural studies o en otros ámbitos alejados de la educación formal, son un poso que hay que articular con lo que hoy tenemos delante. Sin duda, la singularidad del momento hace todavía más fascinante este reto.

El objetivo no es pequeño: crear un contexto crítico, de análisis sobre qué entendemos por cultura, qué entendemos por sector cultural, qué entendemos por relacionar cultura y ciudadanía o qué espacios de fricción, tensión o articulación existen entre sociedad, cultura y producción cultural. Pero es gracias a ese ímpetu colectivo, que Nativa.cat, más que una revista digital sobre cultura, es una espacio colectivo desde el que hacer política cultural. Justo es ese es el cambio de estatuto al que inicialmente me refería: Nativa no es un lugar donde escribo una columna o donde la gente lee artículos, Nativa es una escuela. Un espacio de debate, de reflexiones expandidas, de toma de la palabra (ya que no solo escribimos un grupo de gente regular, sino que quien quiera puede entrar en el envite), de discusión abierta sobre lo cultural y su siempre complejo entramado político. Lo político no tanto como aquellas acciones –siempre necesarias– que se producen desde la administración pública, sino lo político como aquellos encuentros, desencuentros, toma de decisiones y identidades comunes que se crean desde la propia base social. Es ahí que, bajo mi percepción, Indigestió y Nativa ejercen un papel extremadamente singular en nuestro contexto.

Rubén Martínez


Voldria expressar en aquestes línies el meu interès per Indigestió, perquè el projecte segueixi endavant, i inclús vagi a més, i les raons per les quals em sembla un projecte amb un paper important a la cultura catalana, en els àmbits musical, periodístic, polític i intel·lectual.

Les raons que tinc per afirmar que Indigestió és un projecte necessari, poden resumir-se, a grans trets, en aquests quatre punts:

  1. Diàleg. Indigestió és, per damunt de tot, una plataforma efectiva de diàleg. A la nostra democràcia hi ha molts mecanismes que es defineixen com a mecanismes de diàleg, començant pel mateix parlament. Però el realment difícil és que aquest diàleg sigui honest (que no vagi només en una direcció), àgil i viu. Tant Nativa com el Fòrum d’Indigestió constitueixen dos exemples magnífics de plataforma de diàleg amb aquest tres característiques: honest, àgil i viu.
  2. Impacte social. El seguiment social de les activitats d’Indigestió és molt gran en relació a la lleugeresa de la seva estructura de funcionament. N’hi ha prou amb fer una ullada a les xarxes socials per adonar-se que un article a Nativa, o una intervenció al Fòrum d’Indigestió, reben un ressò important i relativament ràpid. Això ens indica que les activitats d’Indigestió tenen un públic nombrós i fidel (tenint en compte que, pel què hem dit al punt 1, no es tracta només de públic, sinó de persones que, en molts casos, prenen part d’una forma o altra a les activitats d’Indigestió).
  3. Efectivitat. Per la lleugeresa de la seva estructura i l’agilitat del seu diàleg, els recursos que es destinen a Indigestió generen el màxim grau de retorn social. En el cas del diner públic, això em sembla molt important: que cada euro que es destina a un projecte produeixi el màxim d’informació, coneixement i capacitat de diàleg, i que aquesta informació, coneixement i capacitat de diàleg tingui el màxim grau d’accés i disponibilitat a la ciutadania. Des d’aquest punt de vista, conec pocs projectes amb l’efectivitat d’Indigestió, on el grau de retorn a la ciutadania de continguts i d’experiències sigui tan alt, en relació a la relativa simplicitat (i per tant els costos relativament baixos) amb què aquests continguts i experiències s’han generat.
  4. Renovació periodística. Des d’un punt de vista periodístic, em sembla clar que ens trobem en un moment de transformació dels formats. Tots els diaris importants tenen edicions digitals, on el lector pot fer els seus comentaris. Però és clar que aquest diàleg entre els lectors, i encara més entre els lectors i els periodistes, és un diàleg de sords. Per altra banda, hi ha una gran proliferació de blogs personals, més o menys especialitzats, on es donen diàlegs més efectius, però amb un impacte social que generalment és molt reduit. Nativa se situa en un punt intermig entre aquests dos models, i és aquesta una de les claus de l’efectivitat d’aquesta publicació: per una banda, el diàleg entre els autors dels textos i els lectors que els comenten és real, és una interpel·lació que, sovint, dóna lloc a llargues i riques converses, en les que es generen noves reflexions i continguts, que a voltes van prou més enllà del què s’havia plantejat al text inicial. Per altra banda, l’alt grau de seguiment social de la publicació fa que aquest diàleg àgil i efectiu no quedi només en l’àmbit reduit dels pocs que en aquell cas hi intervinguin, sino que tingui un nombre apreciable de lectors.

Lluís Nacenta
Castelló d’Empúries
26 de juliol de 2013


La meva visió sobre Nativa:

Escriure un text per a Nativa és, cada més, un regal. Amb això no vull dir que no hagi de ser una feina remunerada ni molt menys, sino que amb el discorrer del temps, s’ha anat convertint en un plaer, un esforç, un “més difícil encara” de luxe. Això és degut a diversos motius:

-Per una banda, la llibertat a l’hora de publicar i debatre sobre temes de reflexió amplia que generalment no troben tan espais a mitjans de comunicació tradicionals, més preocupats per complir un paper que reflecteixi el consum cultural inmediat.

-Per una altra banda, els companys de debat, que sempre demostren la serietat intel.lectual, l’esforç reflexiu i la voluntat d’enriquir espais de reflexió sobre temes diversos, que es van adaptant i adequant als temes més candents per la ciutadania.

-L’esforç per a crear sinèrgies i ponts de contacte entre gent i sectors, amb els diferents actes que es van fent al llarg de l’any posen de manifest, en un tercer lloc, la necessitat de crear xarxes culturals que airegin i posin en comú totes aquestes inquietuds.

És per tot això que treballar amb Nativa és un plaer, i un plaer necessari.

Lucía Lijtmaer


Què fa que un lloc tingui un teixit cultural ric, divers i viu? Que fa que les comunitats es converteixin en llocs d’intercanvi, de debat, d’aprenentatge compartits. Com es fa perquè aquest nodes d’intel·ligència i creativitat col·lectiva escampin les seves influències per tot l’ecosistema cultural ? Com s’articulen aproximacions divergents i a vegades gairebé antagòniques entorn al fet cultural, com ho poden ser les qüestions entorn la seva producció, la seva difusió, el seu consum i/o articulació social, democràtica i política (amb la resta del món).

Aquestes qüestions ens preocupen molt des de Sinapsis: no només semblen no estar en l’agenda d’aquells que gestionen les polítiques culturals sinó que totes les accions que s’estan desenvolupant subratllen la idea de d’un cultura d’orografia desèrtica on grans tòtems s’alcen magnífics, aliens a la responsabilitat d’ajudar a construir ecosistemes culturals heterogenis, de funcionament sinàptic i sostenibles socialment.

Indigestió i les seves diverses accions col·laboren en el creixement d’un ecosistema cultural implicat amb la societat, amb voluntat de crear rutes transversals que posin en contactes esferes de pensament, d’ acció, de ciutadania amb els sectors culturals i viceversa.

Programar des d’una visió crítica de la realitat cultural, reforçar la construcció d’espais de trobada i d’intercanvi, construir comunitat, fer possible una cultura rica  que creix en complexitat.

Es per tot això que des de Sinapsis, a més a més de les virtuts dels diferents projectes, com el Fòrum, la revista Nativa, etc etc posem en valor la tasca d’Indigestió en relació a la seva capacitat de crear una xarxa de relacions que enforteixen el context cultural Barceloní i català.

 

SINAPSIS és una plataforma de recerca i producció al voltant de les pràctiques artístiques i culturals col·laboratives contextuals que funciona des del 2005. Posa l’accent en el treball en xarxa des de la negociació/mediació cultural i la pedagogia crítica. www.sinapsisprojectes.net


Estimats amics d’Indigestió,

Us escric per a felicitar-vos per tot allò que representeu amb la vostra activitat. Per descomptat, m’he sentit molt honorat cada cop que heu comptat amb mi per a alguna de les vostres cites, sigui a Nativa, a les xerrades al FIM de Vilaseca, el 4 raons del Prat, el Fòrum, les xerrades a ca l’Estruch a Sabadell i us dic també que em sento afortunat per tota la gent que hi he pogut conèixer. Tanmateix, el que realment us vull transmetre és la importància que els vostres actes i publicacions tenen per a mi: mai podré agrair-vos prou tots aquells moments que un article a Nativa, un comentari en un Post, una xerrada, una intervenció en un debat o – perquè no – un diàleg informal abans d’entrar en matèria, han suscitat en mi noves línies d’indagació i perspectives de pensament i fins i tot de sentiment que fins llavors mai se m’havien aparegut. Compto les descobertes de nous pensadors, persones inquietes i creadors amb les vegades que he tret el nas en algun acte organitzat per Indigestió; més quan moltes d’aquestes descobertes han acabat sent amistats amb el temps – gràcies un altre cop!

A més del que feu, us vull reconèixer també com ho feu: lluny de ser un cenacle restringit d’avantguarda cultural, Indigestió és una xarxa oberta d’intercanvi i diàleg entorn de la Cultura que opera sempre no només amb voluntat de divulgar, sinó també d’escoltar molt atentament la realitat de la gent que s’acosta als vostres actes i publicacions, allò que vosaltres anomeneu “aterrar” de manera informal però totalment encertada; crec que és aquesta actitud el principal actiu d’Indigestió la que fa que molta gent provinent dels àmbits més diversos repeteixi sovint.

En fi, animar-vos a continuar amb l’activitat i reiterar-vos el meu suport més entusiasta.

Un plaer amics,

Quimantú Segura
Antropòleg
Director de l’Espai Musical La Bàscula


Indigestió i Bacco Produccions Culturals

La relació entre Bacco, Produccions Culturals i Indigestió es remonta a força temps. Des del dia que vam conèixer el treball d’aquesta associació a partir d’assistir a un dels diversos projectes que organitza i promou, ens vam adonar que hi havia força coses en comú, tant pel què fa a l’enfocament dels projectes com per la particular mirada a l’àmbit cultural en general i a l’àmbit de la música en particular. Punts en comú que, tenint en compte la trajectòria i els projectes que portem a terme des de Bacco Produccions Culturals, ens han portat a trobar-nos en diversos moments així com a dur a terme col·laboracions puntuals.

El que destacaria d’aquest enfocament és el plantejament de reflexió, de mirada crítica, de donar veu a diferents punts de vista i de tenir sempre en compte la mirada des de la ciutadania al costat de la mirada més institucional a la qual estem més acostumats i que, massa sovint, sembla amagar o menystenir l’important paper que la ciutadania té en l’àmbit de la creació artística i de la cultura.

Tant pel què fa a produccions concretes, com des de l’àmbit del Fòrum o des de la finestra oberta que representa Nativa em establert sinèrgies amb indigestió. Hem participat en els diversos esdeveniments que organitza l’entitat, en alguns casos com a públic i en altres, participant activament o duent a terme projectes de col·laboració. En tots els casos, la col·laboració ha estat satisfactòria i ens ha portat a ampliar punts de vista, a potenciar el treball que duem a terme des de la nostra associació i a estar en contacte amb altres persones i membres del sector de la cultura que ens han portat a compartir experiències, ampliar coneixements i enriquir-nos una mica més en perspectives i visions de la cultura.

Finalment, esmentar que Nativa, ha estat per nosaltres un portal important de promoció i difusió de la nostra tasca i dels nostres projectes, des de la sintonia que tenim amb indigestió, una aposta sincera per la música i la cultura, des de la proximitat, i entenent-la com a part essencial de la nostra existència.

Eva Vilaró
Bacco, Produccions Culturals


(13/4/2014)

En els darrers anys totes les propostes generades des d’Indigestió (Nativa, Fòrums..) han esdevingut espais de referència absolutament únics i imprescindibles tant per a la reflexió, com per a l’intercanvi, el debat i la trobada. Tot el meu suport per a iniciatives més necessàries que mai, que ens ajuden a qüestionar-nos el present i a donar-nos eines per seguir reflexionant i buscant nous camins.

i petons!

cristina

Cristina Riera Jaume
La Caldera i Festival Cinema Independent de Barcelona, l’Alternativa

http://www.lacaldera.info/
http://alternativa.cccb.org


No soy ducho en palabras, pero todo sea por una buena causa.

Sigo Nativa desde hace años por simpatía con los colaboradores en un
principio, pero sobre todo por los contenidos. Creo que corren tempos
dificiles para la cultura en este país, dificiles de entender, creo que
una opinión próxima al mundo cultural, crítica, objetiva, actual,
informativa y desenfadada es positivo y de agradecer. La formula de Nativa
funciona. No satura como un blog y la diversidad de opiniones y
aproximaciones a los distintos temas es interesante. No estoy aquí para
tirarle flores a nadie, creo sinceramente que es un espacio de opinión
valido e interesante y una crónica del estado de la cultura en esta
ciudad, ademas de generar opinión y debate. Queremos más y mejor.
“Todos los hermanos eran valientes”

Pablo Rega Ramos
Músico y gallego.

p4b10


(13/4/2014)

NATIVA/INDIGESTIÓ s’ha convertit en un portal de referència per al sector musical en concret, i pel sector cultural en general. A la revista online (Nativa) donen veu a periodistes, músics o filòsofs, trencant amb els paràmetres de l’especialització informativa i de l’asfixiant agenda setting, oferint textos que reflexionen sobre assumptes de vital importància per la cultura, però, sobretot, per les persones que configuren el “teixit” cultural (i qui diu “teixit”, diu, sobretot, “xarxa”). És un mitjà crític amb les estructures de poder que no funcionen, però no parteixen de la demagògia, sinó de la reflexió i del debat públic. És un mitjà en el qual, a més a més, ofereixen coneixements sobre la “cultura musical” als quals d’altra manera costaria més d’arribar. És un mitjà de “paraula viva”, això és, de proximitat i fora dels corsés i clitxés del periodisme d’actualitat que omet tot element de reflexió o interpretació de la realitat que intenten reflexar. Els textos que ofereixen, per tant, no moren el dia que es publiquen, sinó que un hi torna perquè contenen una informació substancial que va més enllà de l’aquí i ara, i, malgrat tot, parlen des del seu present, apunten a ell. A més a més, ha aconseguit crear una comunitat molt transversal, no només de lectors, sinó també de firmes, quelcom que s’agraeix molt. El vincle entre el text i la firma és intern i profund: cadascú parla del que sap i del que té necessitat d’exposar. Per això, al final, els textos resultants il·lustren d’una forma més afinada el mäelstrom, el que passa en el terreny de la cultura musical.

En paral·lel, el FÓRUM INDIGESTIÓ, és una trobada molt recomenable que serveix, no només per donar veu a molts d’aquests representant de la “cultura musical” (en aquest cas, de la “cultura” en general), sinó per trobar-se amb les idees de forma directa i sense filtres. Cada convidat exposa en un temps breu alguna idea vinculada amb el seu camp de treball. Al final, cada exposició acaba remetent al present de la cultura, serveix per analitzar què s’ha fet i cap on anem. Un espai d’auto-reflexió dels propis agents de la cultura molt necessari.

El Departament de Cultura de la Generalitat ha de donar suport a aquestes iniciatives que fomenten la “cultura de qualitat” on aquesta qualitat es mesura per la diversitat, profunditat i llibertat d’expressió. Sense un coixí econòmic és imposssible construir una esfera pública que respongui a la seva indestriable condició de “servei públic”. L’administració no només ha de respondre a les “marques” (que només volen vendre els seus productes a curt termini entenent la cultura des del seu impacte quantitatiu immediat), sinó als “agents” i col·lectius culturals que vetllen per una cultura més viva, més auto-crítica, de llarg plaç i més plural.

Per tot això, dono tot el meu suport a Nativa/Indigestió, pel que sigui, mentre així siguin.

Ingrid Guardiola
Professora universitària, investigadora i gestora cultural
http://hiperboreana.blogspot.com.es/


(13/4/2014)

És molt difícil trobar publicacions i activitats de reflexió al voltant de la música i la cultura en general, que no estiguin lligades a les agendes d’actualitat

i al cicle de promocions de concerts i de discs. Tant a nivell local com internacional, no és fàcil trobar espais on es mira “the bigger picture”, que en diuen els anglosaxons, on s’observa l’impacte de la producció cultural i les seues pràctiques donant unes passes enrere, en l’espai i en el temps, per obtenir una vista panoràmica de tot plegat.

Diuen que els diaris d’avui acaben a la paperera l’endemà però tant Nativa com el Fòrum Indigestió estan fets per tornar-hi una i una altra vegada ja que són un fons de documentació excel·lent.

Una abraçada!

antònia.

antonia folguera
online tv star y aventurera multimedia
www.antoniafolguera.net


Nativa és un mitjà de comunicació i una plataforma d’opinió en cultura i gestió cultural necessària i imprescindible per fomentar l’esperit crític entre els professionals i les persones que estimem la cultura i que ens interessa saber quines són les tendències de pensament i què es cou en el territori i la cultura de proximitat.

Carme Rodriguez

@carmemix
gestora comunicació cultural
(13/4/2014)


SuportNativa2014AritzCC


“Com qualsevol nova idea, molts de nosaltres no sabem molt bé perquè existeix Indigestió. Sabem que qui en formen part són més activistes (i actius) que el 99% dels mortals, que entenen el temps que els ha tocat viure com els millor visionaris d’altres èpoques i que per això mateix, no els acabem d’entendre.

No hi ha cap olor de diners en cap dels processos, tot i que generen idees i situacions on els artistes en guanyen. L’amor a l’art no sembla que sigui una raó convincent a aquestes alçades de segle, per trobar tanta gent brillant embarcada en un projecte.

Així doncs, com és que aquest grup neix i funciona en el món real, si sembla pertànyer només al de les idees?

Particularment crec que la resposta la trobaré en el futur. Potser serà el moment en què trobi que la vida és feta per entregar-se sense dubtes a tot allò que et sembli just i/o coherent.

Sense preguntes. Com folls, contents i convençuts. Senyalar cap allà i esperar el millor. Endavant.”

Soc músic i tinc 37 anys
http://buenmojo.com/

Cristian (aKa Buenmojo)


(13/4/2014)

Nativa, no es una revista de música, és una revista de cultura que parla de música. Ho dic perquè cada cop em descobreixo seguint més de prop Nativa i a mi, d’entrada, les revistes de música, no m’interessen massa.

Nativa no és una revista de cultura, és una revista de pensament que parla de cultura. Ho dic perquè cada cop em descobreixo seguint més de prop Nativa i a mi, d’entrada, les revistes de cultura, no m’interessen massa.

Nativa no és una revista de pensament, és una revista d’opinió que parla de pensament. Ho dic perquè cada cop em descobreixo seguint més de prop Nativa i a mi, d’entrada, les revistes de pensament, no m’interessen massa.

Aquest ha estat, més o menys el meu, procés d’apropament de Nativa, finalment he descobert que és una revista d’opinió. Una plataforma oberta a persones que tenen opinió, es posicionen, prenen partit. No és neutra, no és objectiva. És molt millor, és diversa sense caure en el parany de l’equidistància.

És per això que Nativa no és una revista imprescindible, és una revista necessària que no pretén ser imprescindible. Ho dic perquè cada cop em descobreixo seguint més de prop Nativa i a mi, d’entrada, les revistes imprescindibles, no m’interessen massa.

Oscar Guayabero
Curador/Paradissenyador
www.guayabero.net


Perquè Indigestió és necessari?

Indigestió compleix una idea molt estesa però poc perceptible: l’accés -i al debat- a la cultura.

Accés i cultura en el seu sentit més ampli.

Debat entorn les idees i les pràctiques que envolten la realitat del mot cultura.

Ho fa -no només- des del sector cultural. Però el desborda davant la inevitable vinculació d’allò cultural amb allò social i comunitari.

Re-busca velles i noves idees -i accions- que entenen la cultura com un expressió la qual tota la comunitat té dret de fer i gaudir.

I ho fa des d’un lloc, les xarxes socials (presencials i virtuals) que es situen al mateix nivell que espais de reflexió i acció més formals i formalitzats (universitats, formacions, etc..)

Indigestió, des de totes les seves potes, democratitza el debat social i omple de democràcia el mot cultura.

I això, ho conec com a lector i oient, però també des de la col·laboració directa entre Indigestió i el col·lectiu l’Esquerda de Granollers en el marc de la primera edició de l’In_Cult, unes jornades de transformació cultural.

En definitiva, que crec que no és poc, Indigestió és un proposta de servei cultural comunitari.

Joan Gener Barbany
educador social de formació i treballador de la comunitat de professió
agitació cultural a l’Esquerda de Granollers.
cronista de la seccions de “cultura” a La Directa i al NacioGranollers.cat


(14/4/2014)

Bon dia,

amb aquest escrit vull expressar el meu suport a la revista digital Nativa. Em sembla una plataforma molt interessant i útil per a la reflexió i difusió dels fenomens culturals actuals. La qualitat i diversitat dels seus continguts i el caràcter transdisciplinar són els trets més interessants que hi trobe. Per això consulte els seus continguts i segueisc les seues publicacions

Jo em dedique a promoure projectes culturals (Música, cultura, art…) al País Valencià. Gestione algunes associacions de música (VAM! www.valencianmusic.com / En VIu!) i projectes culturals en diferents àmbits, i em resulta molt estimulant saber que hi ha persones a Nativa promoguent la reflexió i el debat en torn a les coses què fem. Reforça el sentiment de pertinença a una xarxa sensible i crítica de persones interessades en la cultura i la societat actuals.

Espere que puguen continuar amb la seua tasca de reflexió i difusió cultural.

Moltes gràcies.

Salutacions cordials,

Armand Llàcer


¿Per què Nativa? No sé si és de mal dir, tal com van ara les coses, en aquest blanc i negre que ens planteja el dia a dia, perquè sembla que el color només pugui ser-ne un i bàsicament pel concepte erroni que la política actual té de la llibertat d’expressió que empra els mitjans d’altaveus, precisament a canvi d’unes subvencions amb les que compra veus i determinats favors. La política, la seva xarxa de veus, gestos i actituds, gràcies als mitjans de comunicació, ha acabat per encapçalar els sumaris de les nostres vides. I sembla que ningú s’escandalitzi, que això sigui normal, encetar un diari i trobar els mateixos continguts, les mateixes cares i les mateixes opinions. Davant de la cantarella típica dels qui opinen que sempre ha estat així, jo penso que res és etern i que algun dia les tendències canviaran. Clarament venim d’una pràctica informativa diferent, potser perquè el públic també exigia altres continguts o perquè el mercat permetia la subsistència d’altres ofertes (també per un tema de despeses), però des que la política marca l’agenda dels mitjans generalistes, la pràctica del periodisme ha quedat retallada, “esclerotitzada”. A partir d’aquí sembla com si tot hagués d’engegar de nou, tornar a organitzar-se, buscar fórmules velles però noves, pensar com persuadir, com arreplegar les públics orfes de mitjans, buscar temàtiques diferents i explicar-les de forma suggeridora, obrir-se camí en la xarxa, en el cúmul de veus que busquen expressar-se i trobar el seu espai en el mercat. Sense la presència física del paper, amb l’aire d’indiferència que plana sobre nosaltres, la lluita per la pervivència planteja un David contra Goliat. Només queda esmolar el pensament, no rendir-se, explorar els continguts i encertar en la seva publicació. Això proposa Nativa amb el seu tractament informatiu que dóna veu als temes que queden fora dels marges de l’actualitat. Una visió necessària que practica l’esperit crític i que explora en el punt de vista amb la cultura com a punta de llança. Per això espero els dilluns el seu correu amb les propostes de la setmana.

Tuli Márquez de la Nogal
Periodista
www.tulimarquez.com


Llevo leyendo Nativa casi diez años, primero en su edición en papel, desde hace unos años en su versión online. Me gusta porque propone distintas miradas sobre política cultural (local) y sobre música, aunque cada vez está más centrada en su papel de agente cultural (opinión, celebración del Fòrum Indigestió, etc). En este sentido, su pervivencia resulta más que importante, dado el papel cada vez más residual de la crítica en el escenario de la comunicación cultural.

 

Paula Arantzazu Ruiz
Periodista y crítica de cine
http://flavors.me/paula_arantzazu


Carta_Nativa-Aiestaran


“Como periodista cultural, considero que Nativa es una de los espacios informativos con más sustancia y utilidad dentro de el sector. Además de mantenerme al corriente de la escena musical catalana, ha abierto debates de amplio calado sobre políticas culturales y sobre la función que debe cumplir la escena musical en tiempos de crisis sociales”

Víctor Lenore

colaborador de El País, Mapa Sonoro (La 2) y El Confidencial, director de la colección de libros musicales Cara B (Lengua de Trapo).


Indigestió, Nativa i tot el què l’envolta forma part de la manera de crear i compartir coneixement del futur. Un futur que gent com elles mira de convertir en present: coneixement compartit de manera horitzontal, desmuntant les jerarquies i les barreres interdisciplinàries. Indigestió funciona com a lloc de trobada entre mirades confluents que d’una altra manera potser no es trobarien mai. Un espai, doncs, imprescindible i totalment necessari.

http://perderelnorte.com/about/

Brigitte Vasallo
Colectivo Cautivo
www.colectivocautivo.com  |  www.perderelnorte.com


Buenos días

Soy un economista de Zaragoza interesado en todos aquellos relatos de la realidad que, construidos desde el compromiso intelectual, matizan, colorean, divergen o simplemente destruyen el pensamiento oficializado.

Desde que descubrí Nativa, no dejo de leer sus valiosas aportaciones y me gustaría apoyar su continuidad.

Antes de escribir esta nota, me he preguntado ¿qué es Nativa? y la respuesta encontrada en su web: “Nativa és una publicació musical bimestral, editada per Indigestió, dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona”,  me ha sorprendido. Sin duda el desarrollo del proyecto ha superado los objetivos. Al menos yo escucho en Nativa, más que una información musical desde lo local, una música global que poco a poco se va escuchando en muchos rincones.

Así que si queréis, podéis contar con mi apoyo. Estos son mis datos:

JOSÉ IGNACIO LASECA FERRÁNDEZ
ZARAGOZA

Un saludo


“La trajectòria d’Indigestió com a cèl·lula d’interpel·lació de la realitat cultural és prou llarga i cabal com per a no necessitar més presentacions que el decurs del seu propi treball. Amb tot, sembla que vivim en un context en què qualsevol esforç crític per a repensar les estructures socials i culturals ha d’arribar de la mà d’algun tipus de justificació, quan en realitat es tracta d’una necessitat consubstancial i cada cop més urgent.

Així que, si hom hagués de plantejar-se el perquè de l’existència de Nativa i, sobre tot, el perquè de la seva futura subsistència, les raons serien, més que de pes, d’intensitat. Nativa és un projecte que, malgrat donar-se a conèixer sota el format d’una publicació, implica moltes més coses que la simple juxtaposició de documents o de signatures especialitzades. Ha esdevingut amb el temps un laboratori de reflexió que dóna sentit i plenitut al tan desvirtuat terme de la multidisciplinarietat i a la (encara prou ferma) pràctica de la producció transversal de coneixement. No és pas un Think Tank, no pretén envair amb una carrosseria subjugant el camp de batalla de les idees. La seva es una estructura molt més lleugera, que intervé micrològicament en parcel·les tan rellevants com delicades de la realitat sòcio-cultural i que té, en bona mesura, com a marc global de referència les cada cop més complicades relacions entre la comunitat i la indústria. L’encaix de la creativitat, de la innovació des d’una òptica transformadora en l’espai tan densificat de les pràctiques i els pensaments hegemònics.

No fa falta recòrrer a enumerar amb noms i trajectòries la diversitat i qualitat de vectors de pensament que Nativa contribueix a dibuixar i a projectar. Es tracta d’un projecte col·lectiu i és el seu funcionament orgànic i múltiple el que explica amb més claretat les seves motivacions i els rèdits del seu esforç. En un país en què sembla que tota cultura ha d’ésser estratègica per a poder perviure Nativa aporta una metodologia d’estrategia sostenible i necessària. Tan simple que a voltes sembla extremadament difícil d’assolir: la del pensament alliberat de tota condició subalterna.”

Sebastià Jovani (escriptor)


Hola Nativa,

des de la distància, diuen, es veuen les coses diferents, i potser no és realment així. Et separen uns quilòmetres, una manera de fer una llengua diferent, costums, entre d’altres.

És important però llegir el que passa al teu país d’origen, formen part del meu creixement, la situació social i cultural. A través de Nativa, que vaig rebent, estic al dia de la filosofia, d’una manera de fer diferent, que no trobo a altres revistes i diaris, que a vegades estan liderats per gent mediàtica, que encara que diuen coses interessants, repeteixen les mateixes coses en diferents mitjans. Nativa no és així, veig els seus, vostres articles agosarats i directes, teniu visió de la situació i en parleu. A vegades fan, feu crítiques profundes del moment i això a mí m’atrapa.

Sabem, però, que estem infotoxicats. No és en va em passo dues hores cada dia, llegint els mails que contenen molta informació, llegint els diaris digitals, llegint Nativa quan m’arriba, però de tot en trec alguna cosa i Nativa no et sobre-informa, te l’has de llegir pausadament i en silenci, per això m’agradaria que continuéssiu enviant-me la vostra mirada de les coses, per això m’agradaria que seguíssiu estant i vomitéssiu aquesta indigestió que tenim per tal que amb el dejuni puguem veure les coses amb més claredat.

Montse Vives viu des de fa quasi cinc any a Munic encara que no ha trencat el fil invisible de Barcelona, la seva ciutat. És artista visual i plàstica i va iniciar el projecte Experimentem amb l’Art el 1993 a Barcelona.

Suport sí,

montse

Montse Vives
http://www.montsevives.com
http://montsevives.blogspot.com
http://blocs.mesvilaweb.cat/montsevives
http://momomoma.blogspot.com
http://www.facebook.com/pages/Montsevives/415279085222370


Vull manifestar el meu suport al projecte cultural que desenvolupa Indigestió.

Durant anys he pogut seguir les activitats que Indigestió ha proposat per a la dinamització de les músiques urbanes i la seva hibridació en el context de la cultura i el pensament a Barcelona.

Valoro especialment la reflexió que aporta al debat cultural de la ciutat, obrint tantes finestres habitualment tancades. Gràcies al projecte d’Indigestió, els barcelonins hem trobat una connexió no forçada entre el consum popular de la música i el mon de les arts, les politiques culturals, l’urbanisme, la filosofia, i d’altres camps. S’ha fet sense grans infraestructures, sense industries ni campanyes espectaculars. Cultura de proximitat amb rigor i qualitat, amb naturalitat i gran angular.

Destacaria també que el recorregut, de més de vint anys de projecte, ha generat un pòsit de connexions i relacions entre persones de diferents currículums, procedències i generacions, que hem anat compartint una visió oberta i singular de la cultura urbana.

Els que gaudim de la revista Nativa, dels fòrums, dels concerts i d’altres experiències, no ens sentim consumidors, ni usuaris; som part integrant, formem part de la cosa, notem que el nostre paper no és comprar el tiquet i sortir a la foto de forma complaent. Al contrari, participem amb visió crítica, interpel·lem, modifiquem, propiciem el debat i el procés de millora. En aquest sentit, penso que aquest suport al projecte és, mes aviat, una defensa d’allò que ja ens pertany.

Salut.

Miquel Tebar.
Barcelonauta actiu, animador soció-cultural.
Tècnic de Cultura a l’Ajuntament del Prat de Llobregat.


La cultura oficial no es obligatoria. Aquello que las instituciones proveen acaba convirtiéndose en rituales de participación. En una especie de profilaxis social. La riqueza social está fuera, donde se generan esos lazos que nunca sabes hasta dónde van a llegar. Como la evolución de un ser vivo que conecta con otros y su vida depende de esas conexiones que genera, mantiene o descarta. Trabajar desde estos espacios intermedios como los que representa Nativa supone la consolidación de los múltiples entramados que consolidan la sociedad, apostar por las transformaciones desde su mismo núcleo, apuntalar un sistema en el que las comunidades obren reciprocamente. Facilitar que los caminos del deseo se tracen desde el contagio.

Siguiendo la reflexión de Ivan Illich, de cultura para todos deberíamos pasar a cultura por todos, al derecho que la ciudadanía tiene a elaborar su acceso y producción de la cultura. O lo que es lo mismo, neutralizar la experiencia de una cultura excesivamente administrada, preparada y configurada por intermediarios expertos.

Proyectos como Nativa colaboran enormemente a abandonar las burocracias del bienestar cultural. Por todo eso y por la carga emocional que prometen

José Ramón Insa Alba es actualmente responsable del ThinkZac, un proyecto del Ayuntamiento de Zaragoza de investigación/acción para la conectividad y la innovación ciudadana.


Indigestió, a través de Nativa, els encontres que organitza i activitats periòdiques, ens convida a aprofundir en el coneixement, des de postulats gens convencionals, a saber què passa amb la cultura en relació a la societat i a altres aspectes que tenen a veure amb el paper emancipador del món de les idees.

El treball que Indigestió realitza és cabdal per a no perdre de vista la funció crítica que la cultura, amb tots els seus ets i uts, ha de jugar enfront el poder polític, econòmic i evidentment també davant els que exerceixen el poder en l’àmbit cultural.

Lluís Cabrera Sànchez
President de la Fundació Taller de Músics


Vull donar suport a les activitats d’Indigestió.

M’agrada Nativa. M’agrada per moltes raons. Perquè sempre em fa pensar. Perquè se situa en la relació entre la creació, la producció i la crítica. Per la seva línia editorial que promou la reflexió.

M’agraden també els Fòrums d’Indigestió. Perquè obren els sectors de la cultura (massa tancats i endogàmics) als grans debats de la societat. Perquè el debat es planteja des d’un punt virtuós entre el que sabem i el que volem saber. Perquè documenta i potencia l’arxiu.

Vull donar suport a les activitats d’Indigestió perquè al capdavant hi ha en Jordi, treballador, coneixedor i connector.

Jordi Pascual.
Gestor cultural. Coordinador internacional de l’Agenda 21 de la cultura. Professor UOC


Aspectes útils i interessants de Nativa i les seves conseqüències.

“Nativa es un florilegio de frutos carnosos, hallado en un bosque de coníferas detenido en un invierno. Los pájaros que lo visitan, hablan de días luminosos y agradecen su exhuberancia en tan inhóspito predio.”

És útil:

– El seu ritme de treball afavoreix un seguiment raonable, dins del maremagnum hiperinformat, de la realitat cultural i fins i tot, dels camins, a vegades perduts, de la música i la seva relació amb la societat.

– És un referent necessari per a fonamentar models d’acció a l’àmbit cultural d’aquest país.

– La seva redacció està feta amb molta cura, el que ens permet als forasters i apàtrides, millorar les nostres habilitats lingüístiques independentment dels serveis normalitzadors, necessaris però tan invadits per la tristor, i poc arriscats. Un plaer la seva lectura.

És interessant:

– Per les seves visions plurals, amb una perspectiva pròpia i independent ubicada en la reflexió del que succeeix a l’àmbit cultural de la ciutat BCN i totarreumésenllà.

– Per la mescla de formats virtuals i presencials, que en si mateix és una eina d’innovació aplicada, tanmateix com un fet comunicatiu, com mètode de reflexió/acció a l’àmbit cultural.

Pedro de Cos.
Activista escondido en el antiguo convento de Santa Mònica de BCN, ahora centro de arte, tras marañas de cables, ordenadores sincronizados, osciladores humanos atrapados, knobs, monjas traviesas, faders… con el fin de generar sonidos efímeros aparentemente inútiles (Aunque cualquiera se fía, véase el episodio de las trompetas y las murallas de Jericó).


Estimats Jordi i tota la comunitat d’Indigestió (de la qual me’n sento part, per petita que sigui la meva presència a la mateixa).

Ens demaneu una nota per donar suport al vostre projecte i em seria impossible negar-m’hi.

En primer lloc per això mateix, perquè ens ho demaneu i per tant ens reconeixeu com a part important del vostre projecte.

En segon lloc perquè el vostre és un d’aquells projectes amb el que em sento en deute. Seria difícil quantificar tot el que he après llegint, xerrant, escoltant, coneixent gent i projectes gràcies a vosaltres, però segur que m’ha aportat molt més del que jo hi hagi pogut aportar. I aquest SI és un deute que reconec i que no em sap greu amortitzar mínimament expressant sincerament aquest reconeixement.

I el tercer perquè considero Indigestio-Nativa un projecte cultural exemplar: compromès, honest, (auto)crític i generós. Segons el meu parer és sens dubtes una de les plataformes que més i millor alimenten el desenvolupament cultural d’aquest país.

Lluc Mayol i Palouzié 
(Barcelona, 1970. Actualment resideix a Barcelona). Treballa en cultura (principalment en l’àmbit de les arts visuals) que entén com un camp per l’acció política des de la recerca, l’educació, la comunicació, la gestió i la practica artística. Es impulsor d’iniciatives independents com Saladestar, La fanzinoteca o ArtDoules. Actualment treballa com a coordinador d’/UNZIP Arts Visuals al Prat i director de projectes de l’Escola d’Arts del Prat. És llicenciat en Belles arts i màster en Arts visuals i educació.


A través dels prismàtics de la música, a Nativa s’enfoca i es repensa la cultura. En Jordi Oliveras, el factòtum, estira i modula un node de trobada independent, rigorós i sense pèls a la llengua. No n’hi ha gaires: no en podem prescindir. La comunitat de pensadors i activistes que pivoten al seu voltant és diversa, potent i amb criteri –dels fantàstics articles d’en Ramon Faura als impecables i programàtics de la Marina Garcés, passant pels autocrítics d’en Nando Cruz, per només dir tres persones i maneres ben diferents de fer– i la seva tasca és crucial perquè la cultura no se’ns encarcari i se’ns podreixi a les mans –o ens la converteixin, ja completament, en un bé de consum. Nativa és un revulsiu quotidià, higiènic i necessari com el salfumant: desembussa, desincrusta, destrava el discurs –el fomenta– i el fa córrer fi. Que per molts anys.

Martí Sales

Barcelona, 1979. Escriptor, traductor i músic. Llicenciat en Literatura Comparada, autor dels llibres Huckleberry Finn (Ed. Moll, 2006), Dies feliços a la presó (Empúries, 2007) i Ara és el moment (Ara Llibres, 2011) i traductor al català de John Fante, Kurt Vonnegut, Harold Pinter i Jim Dodge entre d’altres. Director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (2010-2012). Membre del grup de música Els Surfing Sirles (1998-2013)


Bones,

Fa molts anys que Nativa acompanya la meva vida laboral, aportant petits moments de reflexió o grans moments d’encontre amb altres professionals de la cultura.

És importants que projectes com aquest, que donen valor afegit a la nostra feina i al nostre dia a dia, es mantinguin, i creixin per tal de continuar oferint una dimensió diferent, reflexionada i crítica de la feina del gestor/animador/agitador cultural.

Maite Sánchez
Fins fa uns mesos, Cap de Cultura de l’Ajuntament de Gavà

Actualment, en procés d’obrir una llibreria especialitzada en gastronomia al barri del Clot de Barcelona  (Pebre Negre, sccl)


Hola,

Des de fa uns anys tinc el plaer de rebre via telemàtica aquesta publicació cultural. Em sembla innovador, encara que no ho hauria de ser, que la revista tingui la vocació de tractar temes de fons i no s’hagi convertit en una mena d’agenda d’actes i concerts o de cròniques prèvies, que desgraciadament composen la majoria de continguts de les publicacions pseudoculturals més difoses o de les pàgines d’espectacles dels diaris.

Des del meu punt de vista, Nativa té un fantàstic equip de col·laboradors: la Marina Garcés, la Lucia Lijtmaer, el Rubén Martínez, la Marta Vallejo, el Ramon Faura o el propi Jordi Oliveras, entre d’altres. El valor i la singularitat d’aquest plantejament és que son persones que provenen de disciplines diverses i que escriuen únicament des de les seves conviccions i experiències, amb un discurs independent i no mediatitzat per la direcció de la publicació o per les tendències de moda. A més, son reflexions transversals que tenen molt en compte, i aquest és un altre valor de Nativa, les contradiccions d’una societat com la nostra i les ciutats en les quals vivim.

Penso que avui en dia fa molta falta gaudir i aprendre d’aquest discurs intel·ligent i independent, que per desgràcia no té més presència als mitjans de comunicació, però que hauria de ser de lectura obligatòria per als professionals de la gestió cultural i pel públic en general.

Llarga vida a Nativa!

Manel Rodríguez
Director de l’Estruch
Ajuntament de Sabadell
www.lestruch.cat


NATIVA es ahora mismo indispensable para la cultura crítica del Estado español.

Felipe G. Gil
ZEMOS98 | Gestión Creativo Cultural
http://www.ZEMOS98.org

———————————————

http://abrelatas.ZEMOS98.org
http://twitter.com/abrelatas


Sóc Jordi Solé Blanch, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. La UOC és una universitat que fonamenta el seu model formatiu en l’entorn virtual. És també en aquest entorn on professors, estudiants i col·laboradors docents trobem recursos en obert que poc a poc es van convertint en imprescindibles en l’activitat acadèmica que portem a terme des dels diferents programes formatius. Nativa és un d’ells per tot allò que és capaç de generar al voltant del seu projecte. Jo l’he incorporat com a font d’informació bàsica a les aules de diferents assignatures de les quals sóc professor responsable en el Grau en Educació Social. Nativa, per exemple, permet establir un mapa d’aliances amb altres propostes formatives i culturals tan atrevides, crítiques i generoses com ella mateixa. Perquè si alguna cosa traspua a Nativa és generositat, una plataforma ideal per a donar a conèixer i promoure activitats culturals que intenten anar més enllà de la simple producció de noves mercaderies culturals. Per aquest motiu, Nativa és també una d’aquelles propostes que donen que pensar, el vertader repte de l’època que ens ha tocat viure. Donar que pensar a la Universitat és cada cop més difícil. La pressió per a formar a professionals de múltiples àmbits redueix el seu potencial formatiu a interessos excessivament mercantilitzats, per això cal celebrar l’existència de projectes com els de Nativa, capaços de generar una activitat viva, plural i conflictiva que ens permet donar sentit al món que compartim. Jo m’acosto a Nativa com una experiència formativa, però també com una experiència política. És així com la faig circular en l’exercici de la meva tasca docent, conscient que ho deixaré de fer quan Nativa es converteixi en una opció cultural més, una opció de consum que no obliga a posicionar-se, una opció despolititzadora de la creació i el coneixement convertits en simple entreteniment, on mai passa res, on mai ens juguem res… A hores d’ara, Nativa se la juga, perquè no defuig dels conflictes de la realitat social, perquè no defuig de la vida concreta quan la vida concreta ha estat per la cultura un lloc del qual escapar.


Lo leo hace tiempo y es una de mis citas con el pensamiento en red. Realmente, te ayuda a ver claro. Opiniones, reflexiones, corazonadas, analisis, inspiraciones siempre valiosas. Vivo en España desde 1977, provengo de Argentina. Viajo y trabajo mucho en otras lenguas. estaba deseando encontrar una generación de gente como esta aquí. Me ayuda a pensar. Me hace feliz. No quisiera que desapareciera.

 

Noni Benegas, poeta y antóloga. Vivo en Madrid, pero soy “nativa” de todas partes


Nativa emergeix en la frontera entre diumenge i dilluns, és com un pessic a la consciència, un lúcid recordatori de que no hi ha neutralitat possible entre els diversos oficis de les diverses cultures.

M’agraden les idees que es despleguen des de la música i són prou estimulants per ocupar altres territoris. Sóc gestora cultural “senior” que és una manera suau de dissimular l’Ero que ha confinat a molta gent de la meva generació a un diumenge llarguíssim. Nativa és la veu i la memòria dels temes punters de la nostra contemporaneïtat, és probablement l’espai de pensament crític més ric al voltant de les cultures i els seus agents seniors, juniors o acabats d’arribar.

En qualsevol cas reforça i demostra com és d’avantatjós que gent “cultivada” s’ocupi de la gestió de les cultures que somiem democràtiques.Somni recurrent

en la nit entre diumenge i dilluns.

Pruden Panadés


Jo conec Nativa des del temps del paper, quan les revistes eren físiques i el transport  manual. Sé que llavors, la gent de la música, ja deien que era una bona revista, però a mi la música mai m’ha interessat massa, què hi farem, un té les seves limitacions. M’hauria pogut interessar per la revista, perquè la feia un amic, però era barrejar conceptes de naturalesa diferent, i no em semblava bé. 
Amb el temps i la virtualitat, Nativa ha anat fent una deriva, un viatge més enllà de la música i en aquesta derivada ens hem trobat. 
Després de molts anys de dedicació a una cosa (potser en podria dir professió, però no ho acabo de veure clar), cada dia em costa més trobar coses que m’ajudin a pensar en el que faig (ja sé que hi ha piles de llibres), que em questionin el que penso, que no em deixin passar negligentment per la realitat. 
Llegir Nativa té dues seguretats: segur que el contingut tindrà qualitat i a més a més no serà imparcial ni es revestirà d’objectivitat enganyosa. A més a més, si puc vèncer la mandra (cosa cada dia més difícil), em puc afrontar al repte de sentir-me interpel·lat i dir-hi la meva.

Ferran Farré.

Tècnic de gestió cultural, responsable d’equipaments a l’ajuntament de l’Hospitalet


He tenido que reflexionar muy detenidamente. ¿Dónde reside, para mi, el quid de por qué apoyo y valoro el proyecto de Indigestió (tanto Nativa como Fòrum)?

¿Por qué me importa, por qué lo sigo, por qué me siento implicada en él, comprometida? ¿Por qué escribir estas líneas?

La respuesta que he consensuado conmigo misma puede parecer sentimental, pero no lo es: porque los espacios de reflexión y debate que abre me aportan lo mismo que una buena conversación.

La clave en una buena conversación no es estar de acuerdo sino poner un asunto en común… intercambiar preguntas, saber escuchar,  que el otro te importe lo suficiente como para querer explicarle qué piensas, disfrutar del juego del debate, asumir el disenso como algo natural y propio del “nosotros”, poder dejar reposar los temas o las tensiones con la confianza de que ya habrá otro momento más calmado para seguir comentándolo, poder extender lo conversado a un “después” en el que seguir compartiendo impresiones con la perspectiva que aporta el haber tomado una cierta distancia.

Por eso, acudo a la revista y a los espacios de debate del fòrum con la confianza y predisposición positiva con la que acudiría a un café con un amigo: no importa tanto la conclusión a la que lleguemos -si es llegamos a alguna conclusión común- como el que nos hacemos preguntas, que las intercambiamos y que nos despedimos con la buena sensación de haber compartido un tiempo y un discurso que enriquecen y dan calidad a nuestras reflexiones.

Por eso, el proyecto de Indigestió es tan valioso para mi. Porque genera con suma honestidad y generosidad las condiciones necesarias para una conversación colectiva sobre la cultura, asumiendo con valentía y honestidad el reto que ello implica.

Lucía Herrero Alonso
((Sóc historiadora de l’art i treballo als móns del lleure educatiu y la cultura a Barcelona i sóc membre del col·lectiu Recreant Cruilles)


Hola gent de Nativa,

M’heu demanat unes paraules i no per caritat us les dono, sinó perquè us les mereixeu.

Sento si no poden ser més, però crec que en aquest cas no calen moltes sinó només algunes que facin  present una altra persona que es vol sumar a la vostra aventura, en aquests temps on es tant complicat aventurar-se i sentir el vent a la cara.

Escric des d’Argentina, on vaig venir per amor ara fa dos anys i us segueixo malgrat la distància. Us vaig conèixer a través d’unes publicacions que vaig aconseguir en una botiga de discos ja desapareguda i llavors hem va sorprendre uns continguts frescos i potents, relacionats amb la música (Els que tinc els guardo com un tresor i són un bon record-llibre). Segueixo sent força ignorant ara i absorbeixo oamb avidesa tot allò que com moltes de les vostres paraules i suggeriments m’aporteu. Desitjo que projectes així continuïn, perquè enriqueixen, son polèmics i fràgils i forts alhora, fets per persones en molts casos desconegudes per a mi, pero amb ànims diversos, engrescadors i en alguns casos costaners als meus.

No vull que finalitzi la seva festa, sinó que continuï i rebi el suport que es mereix. Per això aquestes quatre paraules i les que calguin.

Com diuen aquí mucha suerte! i que continui aquesta realitat “Nativa/Indigestió”.

Albert Alsina Ferrando
Taller de Arte Fotográfico “Sácale Jugo”
Fotógrafo+Redactor+Historiador


La meva nota és aquesta:

 

…………………………………………..

Perquè hi ha massa soroll

I a vegades tot és silenci

Necessito Nativa.

…………………………………………..

 

Em dic Noelia. Escric i llegeixo des dels tres anys.

 

Una abraçada,

Noelia


Treballo des de fa més de deu anys com a periodista i des de fa més de sis en el sector cultural. Nativa és de les poques publicacions culturals que he conegut que es manté al marge de modes –les odioses “tendències”–, lliure d’haver de seguir els dictats de les institucions i de les empreses (les elits culturals) que marquen l’agenda de què és cultura i què no ho és, de qui és artista i de qui no ho és, de qui val la pena escoltar i de qui cal silenciar. Una visió oberta de cultura i de la vida, sense límits, sense cànons i poc alliçonadora es desprèn de bona part dels textos que es publiquen setmanalment a Nativa. Per això i per la feina que imagino que suposa mantenir la qualitat i el rigor dels continguts d’un projecte com aquest, és important que Nativa tingui els recursos necessaris per continuar essent un espai lliure de reflexió i debat.

Lucía Calvo
Periodista


Hola,

Sóc la Consuelo Antón-Galindo. Vinc del món social i m’agrada Nativa perque em transporta a altres móns i em mostra altres realitats.

Llegir Nativa és com tenir un prisma… cada article, cada mostra és d’un color diferent.

M’ajuda a créixer.

 

Gràcies per ser-hi i fomentar la cultura


Gràcies Indigestió. Gràcies Nativa. Gràcies per la feina feta, la que feu cada dia i que esperem que continueu fent mentre en tingueu ganes.

Més de 25 referències* directes d’articles publicats per Indigestió a la tesina doctoral que vaig fer el 2012. I tota l’extensa producció de Nativa com a subsòl. Diferents articles, de diferents autors, de diferents etapes, i probablement de diferents posicionaments teòrics i polítics. I aquí potser rau la riquesa d’aquestes aportacions a l’estudi realitzat. Articles, publicacions i debats van inspirar i nodrir part del treball de recerca. Em van ser especialment útils totes aquelles reflexions i anàlisis fetes en clau de política explícita, des d’una òptica socialment compromesa amb uns determinats paradigmes.

Però sobretot, i més enllà del treball i de l’estudi concret, Nativa va fer-me replantejar constantment, en un exercici crític, saludable i molt necessari de qüestionament a tots nivells.

Cada article de Nativa és com una píldora potent, una petita dosi de coneixement, altament concentrada, amb efectes secundaris importants en funció del grau de sensibilitat política i cultural.

I implica Barcelona i més. Perquè Nativa és Barcelona, però no només. Ressona en altres indrets, alguns propers i d’altres més llunyans.

A destacar, d’una manera molt, molt especial, la humilitat, l’autenticitat, l rigorositat i el compromís amb el que treballen. Van per davant. Molt per davant.

Felicitats i per molts anys, si voleu.

___

* Totes les referències es poden veure citades a la bibliografia: jovullserunpinkfloyd.cat

Marta Ortoneda
Tarragona, 14 d’abril de 2014


Hace aproximadamente 3 años que os sigo, tanto, que he incluido vuestro enlace en mi Web. Lo que más me agrada y disfruto es vuestra capacidad para recoger las opiniones de aquellos que no piensan como vosotros, y a partir de ahí, establecer un diálogo. Es sorprendente para mi esta cuestión, acostumbrado como estoy (lo cual no quiere decir que lo considere como de derecho) al ninguneo o la polarización de conmigo o contra mi.

Reivindicar, participar, reconocer y redistribuir, constituyen los pilares sobre los que se asienta cualquier iniciativa cultural que trate de generar “valor” para una comunidad, y vosotros lo hacéis.

Jesús Villanueva.
Artista visual y freelance. Licenciado en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia. Master en Gestión Cultural por la Universitat de València. Miembro de AVVAC.
www.jesusvillanueva.net


Si penso en què és el que m’agrada de la feina d’Indigestió, se m’acudeixen molts motius que són estrictament meus, egoistes, si es vol: coses que hi he après, exercicis d’autocrítica sobre la meva professió i més concretament sobre com faig jo la meva feina… Miro de pensar-hi en termes menys egoistes i se m’acut això altre: recolzo la petició de suport institucional a Indigestió i els seus projectes (Nativa, Fòrums…) perquè més enllà d’afinitats ideològiques, de simpaties personals i d’admiració per algunes de les signatures que hi participen habitualment, més enllà del que jo en trec, em sembla que no hi ha un altre espai com aquest. Perdre’l, o no permetre que creixi, seria un empobriment per a tots.

Roger Roca
Periodista a TV3, col·laborador a El Periódico de Catalunya i membre del projecte Tots Sants.


Nativa em sembla un cas gairebé únic de revista compromesa amb la música i la cultura on es poden sentir les veus dels qui les fan i les programen, que són també una part important del públic. No és, com altres revistes i plataformes digitals, un altaveu de les indústries, tot i que reconeix les raons de la indústria. Sent oberta a les opinions i els comentaris, gratuïta i accessible, és difícil percebre-la com un espai on qualsevol opinió compta, ja que el nivell d’informació dels que hi col.laboren convida a informar-se als qui hi volen participar. En realitat, és aquest nivell intermig, format per persones tan entusiastes com informades, per agents que no han deixat de mirar-se el que passa amb els ulls del públic, el pilar fonamental del sector cultural de qualsevol país. A més, tant els articles com les activitats que organitza Nativa traspuen una qualitat raríssima avui dia: la de plantejar preguntes per les quals no s’ha pensat o previst una resposta, acceptant el risc de trobar respostes incòmodes.

Espero que no us sentiu incòmodes o mal representats en aquestes brevíssimes consideracions, tant de bo serveixin. Sort!

Salutacions,

Marta

 

Marta García Quiñones
Doctoranda en Filosofia (ex llibretera, ex correctora i editora, ex gestora cultural, ex cap de programes públics del Macba… )
http://ub.academia.edu/MartaGarciaQui%C3%B1ones


Vaig conèixer Nativa en un d’aquells salts d’hipervincle en hipervincle que les generacions nates digitals fem com a constant. Tanmateix, en una dinàmica en què la sobreinformaciò i l’excés d’inputs és la norma, el que no es fa tant és romandre fidel als espais als quals algun d’estos hipervincles ens ha menat. ¿Per què he repetit, al restaurant Nativa, per tant; per què el consulto pràcticament a diari, i per què no em canso de recomanar-lo quan es dóna l’ocasió de trobar algu a qui, considero, pot interessar?

Nativa esdevé un espai de referència en presentar, en un àmbit a priori específic com és la música i la relació entre artista, públic, indústria, institucions i societat, una diversitat de veus, punts de vista i aproximacions que es traduïx en una bateria de plantejaments, propostes i interrogacions sobre la qual sobtaria actitud altra que la lloa i el respecte. A Nativa hom hi llig articles molt diversos entre ells, sovint contradictoris; però rarament el que s’hi diu no és rellevant. La capacitat de l’equip de Nativa per localitzar cervells amb material interessant a aportar i concentrar-los en el portal és un gran favor per a aquells que el que busquen és llegir textos que induisquen a pensar; fins i tot si, inicialment, potser el tema especific del web no és el seu interés principal.

Per molts anys de reflexió cultural nativa als nostres webs i caps.

Oriol Fuster Cabrera | @oriolfc
Prefilòleg, paraperiodista, cul inquiet, tastaolletes, cacic local. Amposta – Màntua, 24 anys


“Els músics normalment diuen que volen tocar. Els crítics es dediquen a dir que allò està bé però allò altra no, sempre estèticament parlant. La gent d’indústria, per minúscula que sigui, volen arribar a fi de mes, es clar, per això són professionals. Però en referència a la cultura, què volem la ciutadania o, dit d’una altra manera, el poble?

M’agrada pensar que Nativa és un espai on aquestes categories perden sentit, però no del tot. O que perden sentit en la justa mesura perquè no siguin barreres infranquejables. És Nativa un espai de reflexió? Sí, però també un punt de trobada on tots ens treiem l’uniforme i pensem si allò que diem cultura és molt diferent a viure en comú”

Marc Balfagón. Músic i periodista.


carta_suport_Indigestio2


Tot i que va començar íntimament lligada a la música, nativa es avuí una de les plataformes de reflexió cultural crítica més transversal i dinàmica de les que tenim a casa nostra. El seu pas del paper a la web es paradigmatic del que pot fer una modesta publicació per augmentar exponencialment la seva capacitat d’escalar per arribar a un major número de persones. Alhora, aquest procés ho han aconseguit generant una comunitat integrada d’autors/es i lectors/es, que tenen en els Fòrums d’Indigestio les trobades presencials on continuar pensant, debatint i reflexionant en comú sobre el paper que té -i pot arribar a tenir- la cultura en el nostre entorn més immediat.

Daniel Granados, músic i responsable de Producciones Doradas.


Nativa resulta imprescindible en el nostre panorama sociocultural actual en la mesura que plena un buit a l’hora d’obrir un espai a un discurs altre a l’entorn de la cultura i dels seus models de producció i gestió, compensant les visions generalistes sobre la qüestió amb una mirada crítica però constructiva i socialment compromesa. Resulta especialment necessària en una época en que cultura s’identifica exclusiva i sistemàticament amb consum i entreteniment. Finalment, indicar que Nativa ha sabut aplegar una sèrie de col·laboradors de qualitat i coherent en quant a aquesta voluntat d’oferir una mirada alternativa i rupturista amb els discursos hegemònics.

Daniel Sedcontra (Barcelona),

llicenciat en Filosofia, escriptor i músic.


Nativa obre i catalitza espais de reflexió, de contrast. I en deixa constància. És una feina valuosa per a molts dels que treballem al voltant del fet cultural.

Per tant, gràcies als que ho feu possible.

Salut!

Ferran López
Gestor cultural en diversos projectes


Sovint ens aturem i ens preguntem què és la cultura. Sovint, simplement, ens aturem. Sovint, simplement, ens preguntem. I de vegades, no gaire voltes, en plena aturada et trobes preguntant-te sobre què és la cultura entremig de desenes i desenes de persones que també es pregunten moltes coses.

Si tens sort, topes amb Indigestió, que fa possible que de les infinites preguntes es vagin teixint teranyines de pensament, de postures contraposades, de generació de coneixement col·lectiu. Un projecte que et convida a preguntar-te amb els altres, a aprendre que desaprendre és cultura en estat pur. A fer de les preguntes fòrums, d’on d’algunes respostes sortiran noves preguntes.

Si tens sort, en una d’aquelles parades en què et preguntes què és la cultura, encens l’ordinador i algú t’ha fet el favor de mostrar-te el portal Nativa.cat, on poder llegir, escriure, compartir, resseguir el fil de pensaments, articles, debats, entrevistes. On poder descobrir en què discrepes o en què ets afí, però que allò que hi trobes escrit és imprescindible per mantenir la cultura viva.

És amb projectes com Indigestió que les preguntes van a parar a algun lloc, més enllà de l’oblit, encara que encara no trobem respostes definitives. Tampoc les esperem. El que esperem és continuar trobant-nos als Fòrums Indigestió, a Nativa.cat i a tots els llocs que mantinguin l’esperit de la cultura crítica viva, ben viva.

Salut i per molts anys.

Gràcies per la bona feina.

Helena Ojeda
Pedagogia, mediació i projectes comunitaris



Últims comentaris

  • admin: Gràcies pel comentari, Miquel. Hi afegeix informació interessant.
  • josep: Molt bo!
  • Miqui: És molt desconcertant que l’article del diari estigui en una secció que es diu Vivir en Girona. Dóna un...
  • Laura: Gracies per aquesta magnifica historia compartida.

Arxius

Autors

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )